Sortida Accidentada

Diumenge 17 de Maig 2015

 Van cuatre ciclistas i un.... ZASCA!!!!.
Be aixo que sembla un chiste ,  el diumenge va ser un bon ensurt. amb el pas dels días i recordant com va anar crec que vaig tenir sort. Sort de pica primer a terra, que encara que tinc el cos magullat em va frenar una mica, i sort de que el cop al coll foç al clatell i no per devant perque crec que hagues estat bastant mes problematic.
 Pero aixo es el que pasa quan et trobes be i animat amb les emocions pujant i la adrenalina corren per dintre, et confies i pers la nocio de perill, i amb aquest puto sport una badada es una trompada i jo vaig badar perque vaig tocar el fre devanter baixant una rampa sorrenca i polsosa, i amics , valtros sabeu com jo el que aixo supossa.  Llepada segura!!!! Ja Ja ja.
 El mati no presagiaba res de aixo,per una vegada despres de molt tepms el Team Senior estaba al complet, nomes faltaba la canalla per ser el Collserola Team, pero per aixo ja falta menys... Espero.
Ens trobem amb l'Albert a Pça. Espanya i despers amb el Pepitu a Entença per pujar txarran pel clasic de Sarria. En arribar a les primeras rampes veig flujera i no puc resistir el apretar una mica per tenir cinc minuts de gloria.
 Arribo al mirador ,on ja es el Jose i tinc que menjar una barreta perque estic mig marejat, jo no puc fer aquests esforços!! Ja Ja ja Que me hi cregut que soc el Forner o que???
Decidim ruta i optem per un clasic Ca La Carme pero fent corriols del Coll del Moro per alargar la ruta, aixi si despres de esmorçar ja no teni,m mes esma podrem tornar tranquilament amb la feina feta.
 Carretera amunt per anar a buscar la pista del merendero Cremat i allí un altre cop apretó pero quan pensó que soc gilipollas un pájaro dolent em txiutxiueja, " Venga tio que ya son tuyos" i clar jo soc molt manipulable i sempre faig cas al jefe de equip Santa Cruz Ja Ja ja
 Arribo destrossadet , no puc dir ni bufa, i clar els companys arriban darrera frescos com uns pimpollos. Lo dit "Gilipollas".
 Fem Merendero i el Pepitu i el Jose fan variant Can Llevallol, despres trocet de ladera fins arribar a la part de Dalt de la Cova i el Fletxa ens porta per una pista que puja una mica pero mes maca que la clásica que te una rampe matadora.
Arribem al inici del primer corriol i despres de probar un corriol inciclable agafem el classic, que encara no te nom, pero que per a mi será sempre " El de la Nuca",
 Baixem rapidets perque jo m'encigalo i darrera sento el sorrol dels demes, arrribo a la part mes técnica i em trobo molt be fins que.... ZASCA!!!
Despres de l'hostia i mig adolorit continuo baixant pero ja no tinc cap alegría al cos, tota la resta de corriols la faig molt nervios i sese cap mena de decisio. Fem aquell tan maco que acaba amb una forta pujada en curva i vaig tan cagat que me equivoco de cami i tot.
Sortim a ala pista amb aquella rampa infernal i a partir de aquell momento pateixo molt, per la hostia i tambe per haber fet el burro a la carretera. Els companys sense molts esforços, visualment per mi, s'allunyan i jo tinc que possar tot lo petit per poder fer la pujada de la Cova
. Que maco es aixo del Mtb, com estaba gaudin Ja Ja ja.
 Arribo i tots tenen cara de preocupacio i em pregunten que com estic, jo dic que be pero el genoll em fa mal i crec que a la caiguda he perdut els pulmons, perque no trobo aire per enlloc,i sort que no fa gaire calor , la temperatura es fantástica. Baixem per el Pantano, el Fletxa fa la variant de la trialera que va descubrir i arribem a Ca la Carme amb mes de 20 Kms a sobre.
 Alli amb els amics tots els mals em passen i tenim un esmorçar fantastic, amb el cachondeo de sempre i les pulles per els ausents, be com sempre.
Pujada clásica cap als cochinillos, torno a fer figa i posso ritme taichí a la primera part, ja fa calor, Variant de corriol que estaba perdut per agafar els cochinillos per l'altre costat i a la trialera em tornen totes les pors, faig una baixada de merda sense gaudir ni un momento, fent peu a la sortida per el canguelo.
Font del Borni i arrels on el Jose es llença com un boig darrera uns bikers. Aigues fins a la plaça Mireia amb ritmillo per no agafar fred i baixada per Esplugues fins a Sant Juan de Deu. Diagonal i cap a casa.
 Total 43 Kms molt dolorosos per mi ja ja ja

Pd. Potser al principi he estat un pel dramatic, pero de veritat que em vaig espantar molt, pujant per la cova no paraba de pensar que una mica mes i hagues tingut un problema gross, pero lo cert es que aixo es la bici i que aixo es la vida, no hi ha res segur al cent per cent, pero que val la pena jugar perque per mi la bici es com tornar a jugar i aixo fa que un es sentí viu.