Diumenge 3 de Maig 2015
Corriols Corriols i mes Corriols. La sortida d'avui ha estat un no parar de corriols fins l'hora de esmorçar. Tota la esencia de lo que mes m'agrada de la bici es pot resumir en els corriols que hem fet
Flow,Flow i Flow. encara tanco els ulls i veig els camins extraordinariament nets i els canvis a les traçades per aprofitar totes les inercies. Una meravella!!!
Be seguint amb bona part de la colla perduda, el Edu a Iruña i el Fletxa i el Pathfinder missings ens hem trobat el Jose i jo per fer una mica de mtb. L'ultim dia varem recordar que fei temps que no passabam per la trialera de Probike.
Pujada clásica fins les aigues. Font del Borni a on he tingut que apretar perque un mes matat que jo no em passes, per arribar esbufegant a dalt on amb un somriure m'esperaba el Duke com si acabes de sortir del sofá. Quin Paio!!!
Carretera fins a la trialera, amb la tentacio de fer la baixada de Can Cases, pero ho deixem per un altre dia.
La trialera o corriol, perque trialer es nomes el troç abans de arribar a la riera, estaba com mai, completament neta com si haguesin passat una maquina deixan tan sols el espai per rodar, totes les fulles al costat i amb una imatge de túnel d'arbres, que feient una perspectiva fantástica.
Passem per el mas abandonat, que durant molts anys ni el veiem, i arribem a la part mes técnica que solventem d'aquella manera. Be d'aquella manera que consisteix en baixar de la bici perque t'has cagat!!!
De nou al altre costat comencem a pedalar quan apareix de no sabem on un biker per devant nostre, fem tot el troç encigalats, aquest troç de sempre le hi dit "La guerra de las Galaxias" perque vas molt rapid per el mig dels arbres, fins que arribem a la rampa trencada del final. Alli el Jose li dona una demostracio al desconegut fen tota la pujada amb una bona "prestancia". Jo per la meva part faig figa de seguida i em rossegu com un cargol.
El Duke li pregunta al Biker que per on ha baixat i diu que no ho sap que s'ha perdut, peo que ara ja reconeix el lloc. Marxa sense gaires explicacions, crec que el Duke l'ha frustrat, i naltros anem cap a la Hipica Severino, Buenos Jinetes y mejores Vinos, i al cap de un moment torna el paio amb la mateixa cara de perdut, tot un personatge ja ja ja
Abans de arribar a la hípica agafem un corriol per la dreta i aconseguim tornar a empalmar un munt de corriols arribant a uns camps amb San Cugat al Fons. Sabiem on erem pero allí no habiem estat mai.
Sortim al Pi den Xandri, pero als mateixos morros, i agafem els camps per anar a fer " El Grito", pero cambiem d'opinio i pujem fins a la casa dels gossos per fer un troç dels corriols que feiem amb l'Albert pero al revés, fem una nova variant, ni han un munt i anem a petar a la Bovila histórica, pero no trobem ni els gossos, pobrets ja serán morts, ni sortida, per lo que tornem enrrenra i fem el pujadot que ens porta fins a la trialerra de les escales, de nou corriol per gaudir i arribar fins a Can Coll despre de una pila de Kms tots a base de corriols. Fantastic.
Esmorcem a Can Olive i despres anem per la riera per pujar per la clásica de Can Cata. En Aquells moments començo a notar que no tinc cames i tota la pujada es convertiex en un exercici de resistencia, per mes inri el sol escalfa de valent fen que la meva temperatura pugi uns graus.
Tras molt de esforç, la valla de dalt de tot del cami es un visio de records dolorosos, arribo al costat del Jose foç i amb una calor considerable.
Pista nova del Juaco, no tenir que aguantar els cotxes es una benediccio, pujada de Llars Mundet i quan tenia intencio de agafar la Gossera i anar cap a la Arrabassada , el Jose no em dona opcio i tira cap a Vista Rica. Que Cabron!!!
A Vista Rica practicamen un dutxa a la Font i amb la mica de forces arribar a dalt de tot de la Font den Borni per deixarme caure cap a casa. Aigues fins a la carretera per rodar i relaxar les cames i tornada clásica.
Al Final sortida de 52 Kms molt macos , fantastics, pero amb la penitencia de la tornada, que deespres de la dutxa i tirat al sofá fa que tingui clar que queda bici per temps.
5 comentaris:
Fantástica salida, de aquellas que crean afición, flow, flow y flow, en un día genial (Lo siento por el calor Salva), y en efecto de vuelta a nuestros orígenes, no solo por el "mano a mano", si no por pasarlo de puta madre ¿No fue un día ese el lema del Collserola Team?, lejos de épicas y de gestas, que desde luego a mi ya no me llevan a ningún sitio ni me interesan.
Y gracias amigo, por que en estos tiempos que el grupo vive de indiferencia casi total y absoluta, poder hablar, escuchar, reir, disfrutar, sufrir, y rodar con un amigo no tiene precio.
Paraules doloroses en aquest comentari, personalment ja tinc ganes de tornar-nos a trobar per rodar tots junts i senzillament disfrutar. On sigui i quan sigui.
Tota la vesant de collserola que dona a Cerdanyola-sant Cugat-Mirasol, es una zona farcida de corriols molt interesant i poc investigats.
Ja fa tres setmanes que surto una horeta despres de treballar per el grito, que em perdo provant nous camins, i disfruto mooolt...i s'em queda molt curta la horeta de temps.
Pero serveix, com diu el Salva, per adonar-te que hi ha bici per rato.
En quan al Collserola team, o el que queda d'éll, personalment us trobo molt a faltar. Aquest dissabte per circumstancies familiars no vaig poder sortir amb la bici, i em vaig ficar d'un humor horroros perque tenia moooltes ganes de sortir amb vosaltres.
En fi, todo pasa, res es per sempre, ni els bons moments, ni els dolents. Aquesta mala ratxa del grup per coincidir i sortir junts ja pasara i vindra un altre. Poder no sera igual, tot torna pero mai es igual, i no sera ni millor ni pitjor, sencillament diferent.
Apa, nois, fins aviat....
Petons als mugrons!
No era la meva pretensió que les paraules fossin doloroses, la indiferència és un fet cada dia més constatat en el grup, no és gens dramàtic, ni és millor ni pitjor, dependrà de per a qui.
Edu no vols estar al sollado eh ?, espero de cor que la teva mare vagi evolucionant a millor i perdona que no t'hagi preguntat
En quant a doloroses em referia a que es cert, ja no sortim junts com a grup, bé els que quedeu a barcelona si que podeu sortir i l'Edu quan es pot escapar també.
Personalment, he de reconeixer que la mandra de llevar-me a les 6 per baixar algún diumenge em pot, i només és culpa meva. I sincerament trobo a faltar les sortides, les conyes, les risas i sortir plegats. I creieu-me que tinc moltes ganes que torneu a pujar i poguem fer una sortideta aquí dalt, passar el dissabte a la nit junts, la sortideta, dinar diumenge. Per tant repeteixo que vejam si posem una data i veniu. A nosaltres qualsevol cap de setmana ens va bé. Va!!!!
Publica un comentari a l'entrada