Problemas informáticos que no se resolver....continuo.
Vaig gaudir molt de la tornada. Els corriols que feia amb la Foska. Ah!!!
El José Anava disfrutant al meu costat, el Pepitu darrera nostre no perdía comba, i despres confesaria que no li caldra anar a la montanya rusa durant una temporada.
El Salva Anava enrerra, cagant-se amb tot en general i amb mi en particular. No va poder gaudir de les baixades, ba segons ell Per lo curtes que eres, i va patir mooolt a les pujades, puuuuuuuuuuuuuujades segons ell.
Recordo haver experimentat aquestes mateixes sensacions les primeres vegades que feia aquesta tornada, patint a 160 pulsacions i pensant en la puta baixada final que no arribava mai!!!
Finalment sortim a la ciutat i arrivem a casa amb 36km i 970 m de desnivell.
Sembla poc pero va ser entretingudet.
5 comentaris:
Edu la teva crónica fa les mateixas voltas que la tornada cap a casa teva, fas encerronas fins i tot per llegir!!! Ja Ja Ja
Tota la sortida va ser fantástica, i dic tota. A mi personalment aquell terreny em possa molt nervios, pèro tambe em fa estar molt atent i aixo m'agrada, perque saps que un despiste i ... trompada.
El problema, per mi, repeteixo per mi, es que va haber un momento que jo vaig desconectar de la bici ja en tenia prou, i puc dir.te que no va ser fisic , sino mental. Las he passat mol mes putes alguna vegada que he pujat a Mataro, recordó una que tambe hi era el Berni concretament, i se el que tinc que fer, agua i ajo.
Pero aquest diumenge en un momento ja no volia anar en bici, fins i tot vaig caminar algún troç perfectament ciclable.
ara em be a la memoria la trialera del Tabac, alla als ports , que va haber un momento que estaba fart , i nomes volia deixar la bici.
Pero be aixo son palles mentals i si alguna cosa ens demostra aquest sport es que el cap hi pinta molt.
Pd. Malgrat la encerrona saps que sempre que pugui pijare a Mataro.... si hi ha Epidor al final jajaja.
Perdo perdo volia dir Pujare a Mataro i no pijare a Mataro.
Jajajja..la lliga del bon mot... entitat catalanista (quatre gats) que mimen la parla.
Com dic de vegades, sortida de les que fan afició. De single track en single track, molt divertida.
Puedo entenderte Salva, por que parecía que siempre había algún repechón más, pero a que después es de las que visualizas y piensas, guai!!.
Pujades en el tros final de corriols fins Mataró??? Dónde? jajajaj però si es una muntanya russa on la inèrcia de les baixades et fa fer les pujades sense pedalar!!! jejeje :-))))
Publica un comentari a l'entrada