Nous Territoris

Diumenge 26.04.2015
 A la fi de anar retrobant un punt de forma que ens permet gaudir de la btt. avui ens proposem començar a fer sortides de homenots.
 Ens trobem el Jose i jo i tirem cap a la plaça Borras on ens espera,al final ha estat al revés, el Edu, per portar.lo a fer un petit corriol de descoberta recent a la zona de can Balasc.
Pujada per carretera de millor forma que la ultima vegada, pero encara notan la inactivitat dels ultims mesos. Tot directe fins a Vallvidrera per agafar la pista cap al Mrendero Cremat, fent la variant Fon Llevallol variant Pepitu.
 Pista cap a Can Castellvi de Dalt i baixada cap a la dreta per anar a buscar la pista cap a sota el pont, per poder fer el corriol que desde practicament la primera curva baixa per el  mig del bosc amb unas traçades força rapides i divertidas sense cap tipus de dificultat fins ben be el final de la pista. Tan sols la sortida amb una mica mes de pendent i terreny lliscant fan pendre una mica mes de precaucio.
El Edu no ho coneixia i ha estat una petita sorpresa, la primera del dia.
 Arribem a Can Balasc i trobem a faltar els putos gossos que surtien bordan i enpantai.nos fent que pujesim en pla " maricon el ultimo". Per cert la primera rampa es un martiri i las meves cames m'ho recorden de inmediat.
 Despres la trialera cap a Can Busquets, fantástica, em far tornar a gaudir de la bici, fent que m'oblidi del mal de cames i del esforç. Ara encara es rápida pero esta en un punt que no si val a badar, amb uns punts tecnics molt divertits i uns camvis de traçada que fant que tota ella sigui de puta mare.
 Crua realitat , torno  a patir pel corriol que enllaça cap a la Esquinita on esmorçarem.
 El Edu va aguantant el ritme del Duke i jo els veig amb ulls plorosos desde una certe distancia .
 Bon esmorçar i despres anem cap a la Salut, per probar, i aqueste es l'altre novetat, uns corriols que varem descubrir el Jose i jo, i despres varem ampliar amb l'Abert, uns de aquells diez  que no vam agafar la bici.
 Be que puc dir, lo principal que amb tants anys de correr per Collserola, encara hi han llocs nous i sorprenets. Hem fet uns corriols llarguets facils i divertits, Arribant a zones desconegudes, amb un grau de dificultat minima lo que permet anar molt rapid, no ara que encara no coneixas be el terreny, pero si en un futur, Hem fet una bona empalmada de corriols i hem acabat en un punt, entre San Cugat i Rubi. Genial!!!
Ara be lo fotut es que es te que tornar, i la pujada,sense ser una Sargantana, te nivell i a mes a mes pujas a la pista cap a la Salut " A tomar per Cul de Casa"
Fins aquell moment jo anaba mantenin.me, pero a partir d'aquell  moment devallada física. Ritme tranquil i pressa de decisions, jo volia agafar el tren, pero com no tinc criteri he proposat pujar per la trialera que puja desde Can Busquets fins a la Sargantana, alla on el Fletxa va tenir llum per mitja hora.
La pujada un martiri, he caminat tota la part técnica i part de la pista, pero se coneix que el Forner ha fet una petita exhibicio, despres de la cual ha dit prou i a posat el modo supervivencia.
Carretera fins als containers, desestimacio de qualsevol altre ruta que no fos carretera i avall.
Merendero cremat , pista cap a Vallvidrera i carretera fins a deixar al Forner al cotxe, moment en que s'ha fet present el perque de las mevas dificultats. La roda de darrera anaba frenada completament!!!  Ahhhh amigo!!! Ara s'explica tot!!! Ja Ja ja
Baixada cap a casa amb mal de cames pero amb la sensacio de haber aprofitat un Diumenge de Mtb de debo.
Pd. Edu menys mal que no varem pujar a Sant Pere Martit eh??.