Arrel d'un comentari en nom de Cyclo en una foto d'Instagram del que eren els preparatius d'una nova cefeteria a Girona, rebo una resposta dient, t'agradaria exposar una bici Cyclo en la nostra nova cafeteria? Intercanviem un parell de e-mails, em comenten que la cafeteria tindrà una temàtica ciclista, ubicada al centre de Girona, i sorpresa, els propietaris i gestors del projecte són un ciclista professional de l'equip Orica Green Edge, Christian Meier, i la seva parella, que ja fa dos anys que viuen permanentment a Girona.
Quedem doncs per veuren's a Girona la setmana passada per xerrar i portar la bici que s'exposarà, em comenta si vull pedalar una estona, si es clar... I m'emporto un parell de bicis cap a la càpital del nord, no es tracta d'embrutar la bici que deixaré allí.
El dia abans neva amb ganes a Campelles, i a les 7 de la tarda la carretera s'està quedant nevada, començo a patir, però al mati veig que ha passat el llevaneus i la carretera és neta.
Arribo a Girona, a casa d'ells, em canvio ràpid i sortim a pedalar, ell acaba de tornar de un camp d'entrenament a Sud-Africa i li han perdut les maletes i la bici, només te una bici-cabra a casa i surt amb ella. Ai mare!!! Proposa anar fins a Banyoles i tornar, una volteta per deixar anar cames...jujuju...que deu voler dir deixar anar cames per un pro? rodar a 30 com a mínim...i a aquestes alçades de l'any per mi vol dir quasi anar ofegat...deixem enrera el trànsit de la capital i ell s'acopla al manillar, i xerra i xerra, i jo aguantant el tipo al seu costat. M'explica el perque de la cafeteria i mil detalls sobre l'elaboració correcte d'un bon cafè aixi com el torrat i mil detalls més, es un autèntic freaky del cafe...
Al tornar a Girona anem directes a la cafeteria i la seva dona ens ha preparat un tentempie que deboro delicadament per no donar l'efecte que estic mig fos! jajajja. Em prepara un cafè, desde els grans, el torrat, pesar la quantitat justa per cada cafè...etc, tot força diferent de com es fa normalment en un bar o cafeteria. Em diuen, sense sucre!, comorrrr???? Sense sucre, i em sorprèn el toc dolç i la no necessitat de afegir-m'hi sucre...
Anem a deixar les bicis a casa seva i tornem a la cafeteria a deixar la Cyclo Mónica. Quedem convidats a la inauguració. Li explico tota la aventura a la Mónica, que no dona crèdit que hagi passat això, busquem en els vídeos de l'Orica Green Edge si surt ell. El dilluns enfilem cap a Girona. Arribem i el local està a tope, a tope de corredors, parelles i amics, la Mónica es queda una mica parada, ja que estem envoltats de tots els corredors que surten als vídeos i que hem vist tantes vegades. Ara els tenim al costat, ells veuen aigua, nosaltres cava, jajajja....quan l'ambient està una mica més tranquil xerrem una estona amb en Christian relaxadament, i li recordo que ens haviem conegut fa uns 6 anys en un tour de Bikecat on va venir convidat per en Jaume, va ser en Jaume qui m'ho va recordar... jiji, jaja, els hi desitjem sort i tornem cap a les muntanyes comentant tot plegat i les voltes que donen les coses.
Si aneu per Girona, aneu-hi, el local és molt maco, i preparen un cafè excepcional. Decoració ciclista i potser trobeu algún Pro...
La Fabrica Girona
C/ de la Llebre 3, molt a prop de l'ajuntament.
6 comentaris:
Ohhh que lleig feer-li el salt al teu barman de referencia, el Palmer, i no portar-li una Cyclo per penjar a la seva pared.
Diuen que hi van ciclistes per alla...diuen que algun coneix el Wade Simons!!!!!
En serio, encara Cyclo acabara de bici oficial d'algun equip profesional i el Bernat montado en el dolar!!!!
Felicitats Bernat per aquestes casualitats de la vida, del cafe al ciclisme pro.
Quan vaig veure la Monica penjada a la paret, en un lloc privilegiat d'aquest nou espai privat, em vaig sorpendre.
Ha estat un procés curiós, i valoro molt la decisió d'haber estat elegida una Cyclo.
L'experiència dels anys m'ha demostrat que, a més de ser un crack cal que l'atzar i el factor sort estigui molt i molt present.
Avanti, Berni... i si non è vero è ben trobato!
Berni noi potser no t'ho hi dit mai pero tens tota la meva admiracio.
Tal com has escrit la entrada es nota que estas orgullos.. i es per estar.hi. Poc a poc estas cumplin un sommi i es poder viure del teu hobby, imagino que amb totes las dificultats del mon pero qui no las te?
anim i endevant nomes vivim un cop!!! Felicitats
Per cert el Edu te rao amb lo del Palmer jajaja
Gràcies amics!
Les dificultats hi son, els revesos també, afortunadament son pocs, i les alegries i coses ben fetes son més. No he triat el camí més fàcil. Cada projecte és un món i a vegades surten dificultats. Els quadres no surten d'una cadena de producció on un cop tot és correcte, tira milles...però és la gràcia i la filosofia de Cyclo.
El Palmer en tenia una, però la tenia amagada a dins, i avui en dia no sé on la té.
Publica un comentari a l'entrada