Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dijous, 26 de febrer del 2015

Tornan a pedalar... i van....

Diumenge  22 Febre 2015
 Escric la crónica del Diumenge en Dijous, fins ahir em feien mal las cames i el cul, merda de tornada, pero es lo que te el marxar. Ara unes quantes sortides patin i despres ja podre fer allo que mes m'agrada. Quedarme l'ultim veient els meus amics gaudin de la bici mentres jo em cago en tot!!!
 Be , la sortida ha estat marcada a primera hora per un fred de collons, portaba guants llrags normals i me els he tingut que cambiar per els de hivern gruixuts nomes començar a pujar..
 Pujada clásica cap a Valvidrera dels tres membres presents, l'Albert, el Jose i un servidor tancan filas. Dolor a les cames tota la estona per la inactivitat i per el fred que no deixaba escalfar ni un momento.
Ara que el Jose i l'Albert si que s'han escalfat a la carretera picanse amb un paio que els hi fet un mal gesto o una mala cara o potser ha esbufegat molt fort. La questio era picarse... Com son alguns ciclistes.
 Aigues fins als Bombers i pujada molt tranquila, jo patia per els companys perque esperan.me anaban tan poc a poc que tenia por no caiguesin.
Agafen cami  sota la antena i fem la variant de la trialera que baixa cap a la Budellera, rápida i engrescadora malgrat que curta. continuem baixant i prenem l'antic cami de la Font de la Budellera que feia anys que no feiem. Mala idea , el ultim tram son escales inciclables i alla ens hem adonat del fred als peus, caminar amb els peus gelats no es bon plan.
 Fem el caminet per el fondo de la vall per anar a pujar el corriol clasic de Ca la Carme i a la entrada l'Albert ha tingut un ensurt amb una fusta mullada que quasi li costa un disgust.
Esmorçem i rebem la noticia de que el Palmer no pujara, ningu s'ha extranyat, i llavors apareix el Fletxa, que no tenia mases ganes pero al final s'ha decidit i ens ha trobat. Be per ell!!!
Tornada per el panta i jo soc home mort, em defenso com puc pero el troç de la Font ja no dic ni faba.
Prenem el desvio de Can Llevallol i l'Albert s'estima mes anar per un cami mes tranqui, encara fa poc de la operacio i fa respecte tenir un mal tanto.
Aribem al merendero cremat i anem a buscar la ladera on s'ens ha ajuntat un jovencell perdut, que volia anar a San Pere Mártir. ha vingut amb naltros tota la ladera i ha al.lucinat.
Nota apart . al repechon que hi al mig el Fletxa i jo l'hem deixat pasar i ha fet figa , despres els dos "matures" ho hem fet amb molta prestancia...jajaja
Arrivem a la plaça Mireia i baixem cap a Esplugues  per anar per sobre de Finestrelles cap a la Font del lleo, no m.enrecordaba de les rampes del puto caminet.
Baixada cap a cas amb els comiats habituals.
 Be sortida molt clásica per anar agafan ritme, marcada per el fred intens de primera hora.
Total 32 Kms.

2 comentaris:

jose ha dit...

En realitat el nano que ens ha avançat a la carretera de Vallvidrera només ens ha mirat i no ha saludat, i com aixo no ho fa un ciclista dels de veritat, com castig l'hem achuchat de valent, sense avançar-lo de moment, el pobre no sabía quin plat tenia que posar, tot eran sorolls, la meva roda a un dit de la seva, a la curva del Mirador l'he avançat i l he tret els adhesius, maniobra inutil i absurda, doncs al mateix mirador hem parat per esperar al Salva, es de ser gilipollas vaja...

Eduard ha dit...

jajajaj
molt be nois!!!
Espero poder fer-te companyia aviat al sollado Salva.