Dia de manteniment,
si... o no.
A les 8,20 ens
trobem en Pepito i jo mateix i comencem a pujar cap a Collserola,
mentre negociem la ruta de manteniment.
Al final la cosa
queda en pujar per Avda. Pearson, per seguir una pista en pujada que
acaba portant-nos a la part alta de Ciutat Diagonal, on seguim cap a
la plaça Mireia, i sense descans cap a la Carretera de les Aigües.
I ja que estem aquí, no seguim cap a Sant Pere màrtir? Més que
res, per «mantenir» la pujada. I si, ens mantenim... en Pepito, es
manté davant, amb una còmoda avantatjat, i jo, doncs jo, mantenint
la dignitat... o no.
Baixada ràpida i
tobogans, com sempre, fins al turó d'en Corts, amb ensurt inclòs,
que sempre hi ha el gilipolles que puja Sant Pere Màrtir, fent
«caballitos» i es fot a la traçada d'en Pepito... en fi, que com
els nens de Fàtima, el tres hem vist la Verge...
Baixada al Pantà
per la trialera que va descobrir el Peixater, que es baixa bé, però
en 4 dies tindrà un reguerot digne de... , bé, un reguerot
important !!
Del Pantà, Sta
Maria de Vallvidrera, i riera amunt... quan sento que el meu
entrenador personal, diu... i si per seguir el manteniment pugem a ca
la Carme, pel revolt de les Monges?
Comencem a pujar
pista amunt del revolt, quan ens creuen dos bikers a peu, que baixen,
un amb les dues bicis, i l'altre amb un braç en cabestrell. En
Pepito, sense aturar-se els hi diu... «has tingut mala sort». Per
un moment he pensat que si vendre peix no li funciona sempre podrà
fer de vident...
Un cop a Vilajoana,
era tot potes enlaire, i la Carme i en Julian, han tancat per
vacances, així que cap avall per anar a esmorzar al ex-bareto paki
(o similar) que hi ha a la plaça en front de l'estació dels FGC.
Ara el bareto es
regentat per gent del país, i sorpresa grata, ens han posat una
amanida de tomàquet ceba i olives «gentilesa de la casa», encara
que en Pepito no ho veia clar.
I bé, la veritat,
no ens ho han cobrat, però si tenim en compte que hem pagat 9 euros
per cap, per una torrada de tonyina, una de truita, cervesa gasosa i
clara, cafè i menta poniol, doncs si, la veritat es que no sortia a
la factura, però, directament s'ho han cobrat. Ara que els de la
taula del costat , que s'han pimplat una ampolla de orujo d'herbes
ells solets, encara deuen estar fregant plats.
Un cop recuperades
les forces, hem baixat per passar sota el pont, i pujar amb aquella
alegria cap a Can Castellví de dalt, Turó de Castellví, i trialera
cap Can Llevallol, Can Cuyas, Turó d'en Corts, Aigües, i tornada
cap a Plaça Mireia, Sant Joan de Deu, Cervantes NON STOP !!! lo que es coneix com «sortida de manteniment» de 40 km.
En fi, que jo marxo
a Comarruga, que almenys la gent d'allà baix, no estan tan bojos!!!!
3 comentaris:
Una ruta "per aquí aprop" on tots hem posat ganes.. La pista que surt de la corba de Pearson que fa un temps la van aplanar amb sorra s'està dibuixant plena de reguerots com també la pujada exigent final sense cap indici de les pedres originals. Caloreta, xafogor i molt pocs ciclistes. Bona sortida de final de temporada i "manteniment al límit".... Aquesta tardor tinc intenció de, si em sento físicament bé, tornar a pedalar una Sant Joan Despí - Montserrat.
Osti quin manteniment, soc a casa llegint amb l'aire acondicionat i he començat a suar.
Esteu fets uns maquines!!!
Bona sortida
A veure,....de manteniment tampoc li busquem mes....ja,ja,ja,
Publica un comentari a l'entrada