Dia de manteniment

Dia de manteniment, si... o no.

A les 8,20 ens trobem en Pepito i jo mateix i comencem a pujar cap a Collserola, mentre negociem la ruta de manteniment.

Al final la cosa queda en pujar per Avda. Pearson, per seguir una pista en pujada que acaba portant-nos a la part alta de Ciutat Diagonal, on seguim cap a la plaça Mireia, i sense descans cap a la Carretera de les Aigües. I ja que estem aquí, no seguim cap a Sant Pere màrtir? Més que res, per «mantenir» la pujada. I si, ens mantenim... en Pepito, es manté davant, amb una còmoda avantatjat, i jo, doncs jo, mantenint la dignitat... o no.

Baixada ràpida i tobogans, com sempre, fins al turó d'en Corts, amb ensurt inclòs, que sempre hi ha el gilipolles que puja Sant Pere Màrtir, fent «caballitos» i es fot a la traçada d'en Pepito... en fi, que com els nens de Fàtima, el tres hem vist la Verge...

Baixada al Pantà per la trialera que va descobrir el Peixater, que es baixa bé, però en 4 dies tindrà un reguerot digne de... , bé, un reguerot important !!

Del Pantà, Sta Maria de Vallvidrera, i riera amunt... quan sento que el meu entrenador personal, diu... i si per seguir el manteniment pugem a ca la Carme, pel revolt de les Monges?

Comencem a pujar pista amunt del revolt, quan ens creuen dos bikers a peu, que baixen, un amb les dues bicis, i l'altre amb un braç en cabestrell. En Pepito, sense aturar-se els hi diu... «has tingut mala sort». Per un moment he pensat que si vendre peix no li funciona sempre podrà fer de vident...

Un cop a Vilajoana, era tot potes enlaire, i la Carme i en Julian, han tancat per vacances, així que cap avall per anar a esmorzar al ex-bareto paki (o similar) que hi ha a la plaça en front de l'estació dels FGC.

Ara el bareto es regentat per gent del país, i sorpresa grata, ens han posat una amanida de tomàquet ceba i olives «gentilesa de la casa», encara que en Pepito no ho veia clar.

I bé, la veritat, no ens ho han cobrat, però si tenim en compte que hem pagat 9 euros per cap, per una torrada de tonyina, una de truita, cervesa gasosa i clara, cafè i menta poniol, doncs si, la veritat es que no sortia a la factura, però, directament s'ho han cobrat. Ara que els de la taula del costat , que s'han pimplat una ampolla de orujo d'herbes ells solets, encara deuen estar fregant plats.

Un cop recuperades les forces, hem baixat per passar sota el pont, i pujar amb aquella alegria cap a Can Castellví de dalt, Turó de Castellví, i trialera cap Can Llevallol, Can Cuyas, Turó d'en Corts, Aigües, i tornada cap a Plaça Mireia, Sant Joan de Deu, Cervantes NON STOP !!! lo que es coneix com «sortida de manteniment» de 40 km.

En fi, que jo marxo a Comarruga, que almenys la gent d'allà baix, no estan tan bojos!!!!