Balandrau 2/08/14

Rebo un missatge del Carles Bernat, un biker conegut de Barcelona, pujen a fer el Balandrau dissabte, -xino xano i a disfrutar; em diuen...ja veurem. Quedem a les 8 a Ribes, finalment 8.30, un noi que puja de Barcelona va tard. Finalment a les 8.45 començem la sortida 6 bikers, inclòs el Dani, que ja sabeu que li van aquests saraus!
Cap a la collada de Meianell, 15 km non-stop de pujada per pista una mica pestosa i pesada, més per la distància que per la pujada. Arribats a Meianell, reagrupament i contineum per falso llano fins el desviament per començar a escalar. Primer tram bucòlic, fa un dia preciós i soleiat, de moment. Desviament a l'esquerra per la pista que puja de l'altre vessant, i assolim un altre collet, emb un petit estany, i amb les vistes del que ens espera, al fons es veu el coll de 3 Pics, sembla mentida que es fes una pista per arribar-hi. Amunt per pista doncs, fortes rampes i descansillos, que permeten agafar aire.
Vaig en companyia de l'Ernst, un holandès afincat a Barcelona que fa 20 anys corria en semi-prefessionals de carretera a Holanda, ho va deixar i fa dos anys que fa MTB. Quien tuvo retuvo!
Assolim el coll de 3 Pics, els últims metres impossibles o no, pregunteu-li al Dani...el paio quasi ho pedala tot! Fabuloses vistes a Coma de Vaca, Bastiments, Pic de l'Infern... I ara toca empenyer, i de tant en tant es pot pedalar per corriol d'alta muntanya, fins el mur final de uns 20 minuts empenyent i carregant bici fins el cim! 2585m.
Si, ja hi som, fotos de rigor, i no ens entretenim massa, el mal temps previst comença a fer acte de presència, grans nuvolades créixen ràpidament i el sol va desapareixent. Comencem a baixar per trialera rocosa, i després més assequible fins els primers prats.
El Víctor que duu una doble i baixa molt bé, es tira a lo loco, i el Ernst darrera, ens ho mirem desde una mica més amunt, se masca la tragedia, efectivament, la bici li fa un parell de amagos de helicoptero, i al tercer, PAM, a terra! Per sort chapa i pintura....
Continuem per prats a buscar el corriol, comença a ploure i el terreny es va posant delicat, baixar per herba mullada te molt de morbo, toques massa el fre i la bici et fa un 360º preciós! Arribem per fi al corriol, que en baixa a Serrat, corriol molt maco i llarg, passa al meu rànking en tercera posicio dels favorits.
A Serrat el cel ja no aguanta mes i comença a ploure de valent. Decidim retallar el tros final de sortida, i baixem per carretera, ja xops, de cop para, surt el solet, i en un parell de kilometres ja som a Ribes quasi secs. Un cim més a la butxaca, 40km, i 1700 de desnivell, tots al principi. Ja només em queda el Puigmal, de la triada ciclable de la vall, paraules majors! T'en recordes Edu? I aquí el vídeo que va grabar el Víctor de la sortida