Un dia de dolor

Després de la sortida mig fallida de Campelles, avui sortim sols en Jose el Pepito i jo mateix.

A les 8 i 20 aprox. pugem ràpidament cap a Vallvidrera. El ritme es bo, i per varia en Jose, es posa al capdavant. Jo, amb dificultat, li aguanto el ritme, encara que ja fa dies de la aventura del «camí natural de l'Ebre» encara em sento en bona forma, i deixem endarrere en Pepito, perjudicat per l'esforç de La Cuvil.

Però en arribar al «mirador», les molèsties a les costelles fruit de la caiguda amb la moto, es desperten. No es pròpiament dolor, es una molèstia, però se que si forço serà pitjor, i llavors si apareixerà el dolor, i es clar, baixo el ritme i enseguida em quedo endarrere. Intento pedalar sense moure el cos, sense tirar de ronyons, sense fer força amb els braços. Intento moure sols les cames per pedalar, i es clar, no es gaire natural aquesta forma de moure la bici, tot i així arribo a Vallvidrera on m'esperen els companys, amb una certa dignitat.

En Pepito proposa fer no se quina trialera del «bujero» la veritat es que ni idea del que es, però sembla que surt de la Torre de Guaita de sobre Can Coll, i baixa fins a Cerdanyola. Així que fem la volta per sota la Torre de Fóster, per anar a buscar els «Cotxinillos». I encara que a la baixada, amb els sotracs, i amb l'esforç per controlar la bici, pateixo una mica... com diríem vulgarment... marica l'últim!!!

Vistarrica, Ocellaires, i fins al pont sobre la carretera d'Horta a Cerdanyola, per baixar la trialera d'en Santi.

Fa no gaire temps, els serveis del Parc, varen eixamplar el primer tram de sender fins a convertir-lo en pista, però, la pendent del terrens i les fortes pluges, l'han omplert de xaragalls, i la vegetació creix ràpidament, de tal manera, que la baixada encara que ràpida es fa distreta. El segon tram, segueix com sempre, o potser una mica pitjor, i amb alguns tronc caiguts.

En arribar a la pista ens plantegem pujar les Tres Maries, per baixar la riera de Can Coll, però el meu estat, i que s'ha fet tard, aconsellen baixar directament.

Per un mal entès meu, en Pepito i jo pugem a la Torre de Guaita redescobrint un camí que havia oblidat, que ens planta gairebé a dalt pedalant, sols els darrers metres cal empènyer la bici. Mentre, el Jose ens busca per Can Coll, i al final tira dret cap a Cerdanyola, a Can Oliver, on ens retrobarem després de baixar la trialera.

Si he tingut esma de baixar fins aquí, ha estat perquè creia que en Salva vindria a esmorzar, i amablement m'acceptaria a mi i a la bici en el seu cotxe, però traïció!!! no ha vingut!!!

Així que després de un bon esmorzar, amb la millor companyia (masculina) possible, hem repres la marxa ja de tornada.

Can Coll, Can Borrell, Sant Medir, Vistarrica... els trams de pujada suau, els he fet amb prou desimboltura, però els trams mes costeruts i tècnics, la cosa ha anat pitjor, en fi, poc a poc i amb els amics esperant... encara que els he insistit fessin les variants que creguessin, que jo ja feia la meva, com a bons companys no han volgut, es clar VOLIEN VEURE'M PATIR !!!!

I ja de baixada, Can Borni, Arrels, i com encara era d'ora, Aigües fins a la plaça Mireia, trialeres, Cervantes i cap a casa.

Al final han sortit més de 50 km. no ha estat gens malament, tot i que en algun tram de pujada més tècnic he caminat, espero que el dolor, la molèstia cada dia sigui menor.

I per descomptat, gracies als amics per la paciència d'esperar-me!!!

PD. com el dolor després de la sortida ha anat en augment, he anat d'urgències, on m'han fet una placa...