Feliç 60º aniversari, Salva!

Avui no tinc disponible el cotxe, així que agafo el tren de les 7:30 de Mataró i arrivo a Sants-estació a les 8:20, on trobo al Pepitu, Albert, Jose i Salva esperant-me. Avui hi som gairabé tots, només falta el nostre heroi de les montanyes. Comencem a pujar per la ciutat mentre xarrem, carrer entença, avd sarria, major de sarria, plaça Borras i carretera amunt. Desde el primer moment el Duke deixa veure que no està per hosties amb aquella distancia i aquell ritme castigador marca de la casa. A primera hora del matí feià més fred del pensat i corria un aire del nord que et deixava tieso, el Jose, home d'estiu i la calor, no s'acabava de trobar comode. Petita pausa al mirador per recompondre el grup que ha esmicolat el fort ritme del Jose. Continuem pujant per carretera fins Valvidrera, ja que volem anar a fer corriols per Cerdanyola i no ens podem entretindra gaire en floritures. Passar Valvidrera el Jose, Pepitu i un servidor anem per la variant de sempre de sota l'antena de comunicació i camí del totxo fins trobar els cochinillos. El Salva i Albert pujan directes per la carretera i ens esperaran a la cruïlla. Primeres rampes dures del dia, primers huy hay, primers peus i primera baixada, els cochjnillos, tot bé fins gairebé el final on el Jose es troba un ciclista pujant que el fa sortir de la tracada bona i caminar les escales. Font groga, pista de sempre i pujadeta del Albert per anar a buscar la pista del forat del vent. El Pepiut ataca fort i decidit, però éll sol es desinfla i l'acavem agafant a mitja pujada sense forçar, després el Jose i l'Albert achuchen el ritme i apreto, acavem disputan amb l'Albert la pujada. Pista del forat del vent fins els neumàtics, baixem pel que queda de trialera (sembla mentira que temps ha pujesim per allà), i anem al Juaco. Passem de llarg i ens llancem com a bojos pel tieso, bé primer l'Albert prova de fer una grabació i anem tranquils, fins que comet un petit error de traçada i el paso per llançar-me camí avall com un loku! Arrivem a la pisteta, remontem a la dreta uns metres fins trobar el trencall on hi havia el retol de “perill abelles”. Agafem el corriol i ens llancem avall. Està molt bé i disfrutem, primer trencall a la dreta i segon a l'esquerra per anar enllaçan i sortir finalment, després de dos pales pedregoses de baixada, a la font de les vergonyes del Bernat. Continuem avall, amb compte amb el forat que s'ha fet al costat del camí en un punt i que obliga al Salva a repentinar la paret del camí amb la cama. Acabem sortin a la pista de can Cata. Serie de corriols desde el Juaco molt maca, pero es fan curts!!! i arà estem a mig camí de can Coll. Agafem la variant més estreta de camí que va per la dreta, que encara que no arriva a ser corriol tampoc es una pista ample. Sortim a Can Cata, pasem la cruïlla de la pista del cementiri/anuncis i ens queda aquell bonic repechon de camí que puja i es taaant agradable (de baixada hi ha la variant corriolenca del Abismo de Helm), pista i enllaçar pel corriol de la dreta fins can Coll. El Jose i el seu escuder Pepitu continuem marcant un bon ritme. De can Coll anem a buscar can Oliver per esmorçar. L'Albert i el Jose per carretera i la resta per la variant del corriol de la torre de llum+dipossit d'aigües. Esmorcem bé, en una horeta, i reprenem la marxa en busca d'una enllaçada de corriols que van descobrir el Jose i l'Albert. Ens guia l'Albert que conecta el gps per assegurar la marxa. Pujem, baixem una mica, tornem a remontar, arà patim, arà disfrutem molt, i així anem fent uns corriols preciosos que acaben en la caseta aquella que hi ha per la pista dels cavalls. Destacar el secret desvelat de l'eterna joventut, en un dels corriols de baixada ens trobem amb un grup de dones que pujaven caminant, per evitar problemes parem i les deixem parar, tot i així hi ha una més guerrera que comença amb la comedia dels camins de dos metres, bla bla bla, ens engantxem una mica i amb un comentari de la dona sobre l'edad el Salva li espetega: “senyora! Que tinc 60 anys, aixi que soc més gran que voste!”. Doncs per tenir 60 tacos es conserva molt bé! Ja ja ja. De la caseta sortim a la pista de can Borrell a Sant Cugat i remontem, el Jose per fi esta prou content com per enfilar-se pels caminets del marges, bien. Arrivem a Can Borrell i pista fins sant Medir. Aquí es l'Albert qui llença atacs i marca un ritme alt. Variant de can Jane i pista de font Groga amunt, per la variant de la dreta que li agrada al Jose, menys el Salva que va tocat i prefereix marcar ritme pel camí de sempre. La tactica aquí es despistar al Jose parlant de menjar bo i saludable i llavors apretar el ritme per deixar-lo enrera. Funciona a mitjes perque està molt fort, i el seu escuder Pepitu no es queda enrera tampoc. El Jose i jo tirem pel caminet de les arrels amunt, la resta carretera fins la pista de can Borni. Avall i arrels a tota pastilla, tant que descontrolo la bici i faig un llantasso a la roda de darrera. Ohhh! Puc arribar a les aigües i canviar la camera, el Pepitu i l'Albert van tirant avall que són prop de les dues. Arreglo la roda i conjuntament ambl el Salva i el Jose rodem aigües fins la carretera per estirar les cames. Estirar les cames? Si ja no puc més! Carretera avall, Sarrià, Numancia i a la plaça de l'estació de Sants em despedeixo dels companys per agafar el trem cap a casa. Al final em surten 50,1 km amb 2010m de desnivell. Una bona sortida de les “d'antes”, de quan sortiem amb el Fede i el Santi, ja ja ja.