Pedalada Cavallera 2014 - St. Joan de les Abadeses.

Des de que vaig començar a sortir amb el Dani de Ribes, em parlava d'aquesta pedalada, i es clar la vaig apuntar al calendari. Tota la setmana anterior ha anat plovent a estones per aquestes contrades, i imaginava que per St. Joan també, no sabia doncs com estaria el terreny. Sortim de Ribes a les 7 i ens plantem a St. Joan. Rituals típics de pedalada, inscripció, dorsal, canviar-se, escalfar una miqueta i cafetó amb coca per acabar de carregar el dipòsit. Un rider local havia avisat al Dani, sortiu endavant o us trobareu en un embut i a caminar al kilòmetre 2. Aixi doncs ens colem a segona fila al pur estil "por mi cara bonita", no és difícil, s'ha de fer amb decisió i amb cara chunga! jajaja. Arrenca la pedalada i l'eficient municipal de torn no havia retirat la cinta perimetral a temps, frenasso i el paio corrent com un boig per no muntar una montonera, travessem St.Joan a tope i enfilem carretera d'Ogassa també a tope, el típic ritmo caribenyu de principi de pedalada, en plan que faig rodant a 35 per hora per aquí, tot fos per no haver de caminar. Al kilòmetre 2 gir brusc a dreta i trepitgem muntanya, camí estret i comença la festa, 3 kilòmetres per salvar 300 metres de desnivell, i cada cop més encorriolat, a l'haver sortit endavant quasi tothom ho pedala i només els que pateixen/patim relliscades per la humitat posem peu a terra ocasionalment. Veig al Dani uns 20 metres davant meu, i no el perdo de vista, tot i així penso que vaig massa fort per ser el principi, en un moment donat peu a terra, relliscada, i m'avancen els que seguien pedalant, i espero que aparegui algú a peu per reincorporar-me. Acaba la primera pujada, dura dura, penseu que només érem al km 5 i ja hi havia primer avituallament. Entrem a una trialera/corriol i vaig fent, quin stress! És ciclable i factible però molt estret i amb aquell punt d'humitat, alguns peus i trossos a peu són inevitables per mi. Els corriols son revirats i amb prou pendent però no anar còmode del tot. Això si, l'entorn és fantàstic, i estan els boscos preciosos, i verds, el dia gris encara fa la verdor destaqui mes. Acaba el primer descens llarg, i enfilem pujada fins l'esmorzar, m'acoplo a un grupet que porta un ritme molt còmode, la pujada és prou suau i va fent amb trams de fang en plan xocolata desfeta, afortunadament curts i la cosa no es converteix en un infern. El cor em diu que apreti mes i deixi al grupet, però el cap em para, no sé que vindrà i potser és millor conservar, a mes això és una pedalada que coi, a disfrutar del paisatge i els camins. Sortim del bosc i contemplem els prats del Taga, al fons es veu l'avituallament, segueix el dia gris. Paro a menjar la buti, fa massa fresca i vent i si em quedo gaire estona aquí em refredaré massa, aixi que menjo ràpid, faig un trago i marxo. Es presenta un terreny incomode però planer, mantenint alçada més o menys, però trencat i tècnic. Entrant a un bosc veig un bassal de fang i pam la roda es clava fins el buje, surto d'allí com puc, darrera meu apareix un biker que ve encigalat, i no tinc temps d'acabar de cridar, CUIDADO! que ja està volant per l'aire, ha clavat roda, s'aixeca i crida: AIXÒ ES MOUNTAIN BIKE!! QUINA CARRERA MES GUAPA!!! Està ben foll, jajaja. Comencem a baixar i altre cop els corriols estrets estrets, quin stress, un error i estàs a terra, m'ajunto amb un biker en el següent avituallament i anem fent plegats. Una altre pujada per corriols també estressant, altre cop estrets sense marge d'error. Coronem, avall de nou i guanyem l'últim avituallament, ens avisen de canvi de recorregut d'última hora, una propietaria es va mosquejar mentre marcaven un corriol i van haver de buscar ruta alternativa. El noi de l'avituallament ens diu que tenim 100 metres de rampot i després baixada fins arribada. Juas! es referia a 100 metres de desnivell no de distància. Pista de treure llenya o sigui tiesa tiesa! M'hi deixo lo poc que em queda, i al arribar a dalt ja no tinc esme per seguir al company, els braços em fan figa i no controlo la bici baixant l'últim corriol, acabo la pedalada per un puja/baixa al costat de la carretera i arribo a St Joan amb 3h 19m. El Dani em diu que ha fet 3h 1m. Doncs estic content, ell és un especialista d'aquest tipus de terreny i no m'ha tret tant. Ens canviem, fem una cerveseta al poble i cap a casa! Una bona jornada i un bon entreno per un terreny que no estic acostumat. Ha sigut una bona pedalada, molt xula i divertida a trams, però molt dura i exigent, física i mentalment.