Cabrilenca 2014

Aquesta es la crònica del passat, del nostre passat de pedalades i del retorn a les mateixes. L'Albert i un servidor vem anar a fer la Cabrilenca 2014.

Quan vaig coneixer als membres de la colla, estavem plens d'il.lusió i voliem experimentar amb la bicicleta. El Fede, per aquells temps substituià al Pixarreta en la colla, je je je, i sempre estava amb una calendari de pedalades proposant d'anar-hi. Aquells temps vem fer moltes, recordo detallls, flaixos, i en general un bon regust i record de les mateixes. La de Castellterçol que erem quatre gats i s'esmorçava una butifarra de conya, la calderina que donavem una ampolla de cava i un any vem arribar tant tard que ja no quedava! La costa bikes de vic, molt pro i competitiva, un any vaig quedar per davant del Berni, ell sempre diu que vaig fer trampes, nooooo! Je je je, una que en el avituallament hi havien carrajillos sota un retol “zona dopping”, i aixi un bon grapat de riures i camins, pistes, aquells embuts de gent caminat en les trialeres, aquelles obstacles que feiem inconscientment achuchats per la gent i que en collserola mai fariem...

Després, amb la maduressa ens vem afartar de les pedalades i les vem abandonar. Doncs ara, després de tenir molt trillats els camins de collserola, ja ve de gust veure noves terres. L'Albert va llençar un guant al aire i jo el vaig recollir, aniriem a una pedalada, la de Cabrils, al Maresme, que segons l'olfacte de l'Albert te bona pinta.

La setmana passa entre nervis desitjant que arrivi el diumenge i la cursa. EL dissabte ha comprar barretes i com que Cabrils es al costat de Mataró anem amb el cotxe a xafardejar el terreny. Acabo troban la primera pujada del dia i la faig amb el cotxe, despres baixo per la que seria la ultima baixada.

 

Arriva el diumenge i l'Albert em passa a recollir per casa (així la Miren pot tenir el cotxe i vindra més tard a buscar-me) ben d'hora, es de l'escola del Guardiola. A les 7:50 ja som a Cabrils, i la cursa comença a les 9. Recollim dorsal, fem un café i escalfem una mica. L'ambient es txulo, força gent pero sense exagerar. Es veu de tot, pros, maquinetas, matats, del monton, nens...

Minut de silenci pel Tito i comencem. Sortim dels ultims per no agobiar-nos, així que ràpidament anem avançant posicions dins del pilot. El canvi em fa una mica el tonto (he canviat de roda perque tinc el nucli trencat de la meva) i tinc que anar amb pinyos alts, aixi que anem pujant a un ritme suau (135 pulsacions) per una bona pujada que es deixa fer i està asfaltada tipus la pujada a Sant Pere Martir, es la pujada de la Mutua.

Acavem la pujada i enllacem per pista amb una nova pujada, la més dura de la cursa, una que s'enfila per una pista trencada, amb rampes dures i pedres fins una antena de comunicació. A més, per donar-hi més morbo encara, ha plogut entre setmana i el camí està enfangat. Encara arrivem força agrupats en aquesta pujada i es comencem a formar taps perquè el terreny està molt lliscos i la gent patina perdent tracció fent peu i formant embùs. Tinc sort i no em patina la bici malgrat tenir que sortir un parell de cops de la traçada bona per esquivar la gent, i aconsegueixo fer tota la pujada sencera. Aixo sí, ariivo adalt al límit i a 165 pulsacions, el duke em renyara! Je je je. Espero una estoneta al solet fins que arriva el company Albert que no ha tingut tanta sort i ha acabat caminant un bon tros.

Breu descans i avall per una pista trencada que semblan corriols ja que acabes baixant per un pam de terreny. Anem avançan per pistes amunt i avall, perdent i guanyant alçada. Aixi van passant els kilòmetres fins que arrivem a la cruïlla de la curta/llarga. Hem de agafar la llarga, pero l'Albert va preocupat pel temps i perque la resta de la pedalada tingui més trampes com la de la pujada de l'antena i com que ha de ser a les dos a Barcelona, decideix fer la curta i assegurar-se l'horari. Em deixa sol davant del perill!!!

La pedalada segueix per camins puja baixa. Tenso el cable del canvi desde la maneta i arreglo el problema, pero arà s'atura el km i no se els km que falten, vaig a cegues. Pedalejo bastant sol fins al primer avituallament, allà em trobo més gent, una breu pausa per menjar un platan, una taronja i una mica de xocolata i a pedalar de nou.

Després del avituallament arrivem els primers corriols txulos, de pujada i baixada. M'espero més dificultats tècniques, pero no, son corriols molt asequibles, tot i que en algun d'ells trobo algun embús. Arrivem al punt més allunyat de la sortida, l'urbanització de sant Carles. Hey, terreny conegut, desde aquí conec escapatories que en mitja hora en farien estar a casa...el lado oscuro del sollado me tienta! Ja ja ja.

Corriols amunt, corriol avall per la zona de sant Carles fins arribar a la masia que conexeu i que indica el final de la pujada desde el tunel. On vas probar la ktm, Salva. Aquí noves temptacions de baixar avall...pero no, comtinuem recte i tremquem a la dreta més endevant per un corriol nou que enllaça a la zona de Parpers. Molt txulo i de deixar correr la bici, tot i que trobo embús i vaig frenat, el sabre trobar un altre dia i incoporar-lo al cataleg personal de corriols.

Acabem sortim a una pista, remomtem una mica i enllacem amb el corriol dels avis avall, ohhhh, estic disfrutant molt aquests trossos perque m'els conec i vaig molt segur. De nou pista amunt per remontar alçada i enllacem amb la baixada del tunel que mai he fet, sempre la he fet de pujada. Ja te nassos que tingui que fer una pedalada per baixar per aquí. Efectivament, com comentem sempre que pujem per allà, baixar per aquí es un pasada. Moooolt divertit, camí noble i fàcil.

Després del tunel arrivem al Bell Racò, allà agafem una pista que planeja suaument fins el segon avituallament. Són les dotze, de nou un platan, taronja, xocolat i una de les barretes que porto. Ara vindra la pujada final, remontarem alçada com al mati fins el nivell de la antena.

Nomes sortir del avituallament ja et trobes amb la primera rampa, pam, dura i seca. Despres un breu descans i més rampes, algunes dures, altres no tant. Diria que en general no es una pujada tant dura com el CITA de Dosrrius, aquesta té més descansos, i per sort el terreny es molt millor que el de l'antena del matí. El camí arriba a Orrius, alguna rampa més, algun pique d'ultima hora amb algun ciclista (soc incorretgible, je je je) i per fí s'acaba la pujada del tot arrivant per un altre punt a la cruïlla del final de la pujada asafaltada de la mutua. Aquí, enlloc de anar cap a l'antena agafem la direcció contraria de baixada cap a Cabrils. Baixada per pista trencada, per urbanització i algun petit tram de corriol. No conec aquesta zona, pero em sembla una baixada cutre, pistes i urbanització.

 

Entro a Cabrils i passo meta a les 12:50. Estic molt content, he acabat millor del que pensava i la pedalada en general m'agradat bastant. La part mes dura al principi, els corriols txulos enmig, a la part de la llarga, i si haig de possar un pero seria la baixada final fins Cabrils.

Teniu dos mesos per anar entrenant, la proxima es a finals de Juny...la corriolenca d'Argentona!!!