Estava avisat, pujaríem al Pla de les Aranyes. La setmana passada vam
pujar fins al peu del Taga, una pujada de agarrate moreno, trencada,
duríssima i en aquella ocasió enfangada, però a diferència de la pujada
d'avui, amb algun descansillo per agafar aire. Doncs bé, l'avís era que la d'avui era més dura.
Som-hi. Baixo a Ribes a trobar el Dani. Sortim direcció Pardines passant
per Ribes Altes per la versió fàcil, juas juas! Arribem a Pardines.
Sorprenentment el terreny estava força bé després d'un divendres ben
plujós. Comença la festa! Remuntem ja per forts pendents els últims
carrers de Pardines, comença la pista, i uns vedells fugen davant nostre
veient-nos venir. La pujada se las trae, jo en modo TaiChi, i vaig tant
lent que el GPS no pot calcular el desnivell. Calculo que entre un
17-20%. Per sort el terreny es prou bo i no hi ha massa pedra. Travessem
un rierol, i rampot amunt, rellisco, i em veig muntanya avall. Salvo
el drama, continuo, mirant a la dreta es veu l'objectiu, i està molt
amunt. La pista no dona descans, en algún moment afluixa, però de
descansos res de res. Les cames fan pupa, i el cor i pulmons no donen
per mes. Arribem a un prat, i la pendent fa por, veig el Dani enfilar-se
sense dubtes, traço una diagonal i conquereixo el prat, però a
l'entrada d'uns matolls, no puc mes, peu a terra i agafar aire. Ja es
veu el final a prop, i veig el Dani conquerir-lo. Faig una foto i
segueixo, ara per corriol fins dalt! Objectiu aconseguit. Les dades
diuen 426m de desnivell en 2,8km i una mitjana del 15%. No sembla massa?
Collons!
Reposem uns pocs minuts i avall. Baixem per prats i trossos de corriol,
fins que arribem a un torrent que baixa ple. El Dani dubta, i jo poso en
pràctica els coneixements raiers de la colla, desmuntu i travesso el
torrent a peu, remullant i netejant les botes. El paratge es preciós, i
arribem a la pista principal no sense haver remuntat algún altre
rampot. Seguim pujant per la pista que porta a la collada Verda. Salvem
un parell d'esses de aupa i arribem al pla. Trenquem a la dreta direcció
l'Orri Vell, i per prats i corriols anem perdent alçada. Una última
rampa abans de l'Orri, i de perdidos al rio, llanço l'sprint, soc
derrotat. Això no quedarà així. Agafem aigua fresca i anem a buscar un
corriol per baixar a Pardines. Anem buscant i al final el trobem. Molt
maco i bucòlic, pero humit i ple de lloses, que m'estressen al fallar la
primera i perdre el flow. Arribem sota Pardines, i aquest cop és el
Dani que llança un atac, li agafo roda però no soc capaç de remuntar-lo,
segona derrota. Arribem a la carretera, i baixem a Ribes, arranco a
l'asfalt a lo loco, i baixem picats fotent-nos pals, arribant a Ribes el
Dani afluixa i el remato, l'sprint final és al cartell de població,
este punto no admite discusión! Bien, un sprint per mi. Xerradeta de
despedida i cap a casa!
Us deixo el link a la sortida.
http://www.strava.com/activities/129461011

6 comentaris:
Amic meu no creus que pot ser que els nois del Ripolles t'estiguin agafant com "El Conejillo de Indiaas". Ja Ja Ja
A Aquest pas quan vinguis per Collserola ho tindras que fer amb una fixed
Potser no volen dir.me de forma directe que no els hi caic bé...
T'hauries adonat tens experiencia i saps tots els trucs que hem fet servir a la nostra colla.
Fins i tot hem convençut a alguns perque marxesin de Barna, que seria bo per ells. Ja Ja ja
jajaja, que CABROOOOOOOOOOOOOOOOOONNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNN!!!!!!!!!!!!!!!!
Més que desnivell o kilometratge amb tant de rampot quasi que em convé més que em diguis fcm per saber si pasare dels 140, oi que si? doncs m encantat lleguir la cronica, ja m está be, ja,ja,ja
Jose, ja fa temps que no porto pulsometre...140? uhmmm no se no se...potser fent taichi com jo no hi arribes...
Publica un comentari a l'entrada