Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dissabte, 12 d’abril del 2014

Pla de les Aranyes 12/4/2014

Estava avisat, pujaríem al Pla de les Aranyes. La setmana passada vam pujar fins al peu del Taga, una pujada de agarrate moreno, trencada, duríssima i en aquella ocasió enfangada, però a diferència de la pujada d'avui, amb algun descansillo per agafar aire. Doncs bé, l'avís era que la d'avui era més dura.
Som-hi. Baixo a Ribes a trobar el Dani. Sortim direcció Pardines passant per Ribes Altes per la versió fàcil, juas juas! Arribem a Pardines. Sorprenentment el terreny estava força bé després d'un divendres ben plujós. Comença la festa! Remuntem ja per forts pendents els últims carrers de Pardines, comença la pista, i uns vedells fugen davant nostre veient-nos venir. La pujada se las trae, jo en modo TaiChi, i vaig tant lent que el GPS no pot calcular el desnivell. Calculo que entre un 17-20%. Per sort el terreny es prou bo i no hi ha massa pedra. Travessem un rierol, i rampot amunt, rellisco, i em veig  muntanya avall. Salvo el drama, continuo, mirant a la dreta es veu l'objectiu, i està molt amunt. La pista no dona descans, en algún moment afluixa, però de descansos res de res. Les cames fan pupa, i el cor i pulmons no donen per mes. Arribem a un prat, i la pendent fa por, veig el Dani enfilar-se sense dubtes, traço una diagonal i conquereixo el prat, però a l'entrada d'uns matolls, no puc mes, peu a terra i agafar aire. Ja es veu el final a prop, i veig el Dani conquerir-lo. Faig una foto i segueixo, ara per corriol fins dalt! Objectiu aconseguit. Les dades diuen 426m de desnivell en 2,8km i una mitjana del 15%. No sembla massa? Collons!
Reposem uns pocs minuts i avall. Baixem per prats i trossos de corriol, fins que arribem a un torrent que baixa ple. El Dani dubta, i jo poso en pràctica els coneixements raiers de la colla, desmuntu i travesso el torrent a peu, remullant i netejant les botes. El paratge es preciós, i  arribem a la pista principal no sense haver remuntat algún altre rampot. Seguim pujant per la pista que porta a la collada Verda. Salvem un parell d'esses de aupa i arribem al pla. Trenquem a la dreta direcció l'Orri Vell, i per prats i corriols anem perdent alçada. Una última rampa abans de l'Orri, i de perdidos al rio, llanço l'sprint, soc derrotat. Això no quedarà així. Agafem aigua fresca i anem a buscar un corriol per baixar a Pardines. Anem buscant i al final el trobem. Molt maco i bucòlic, pero humit i ple de lloses, que m'estressen al fallar la primera i perdre el flow. Arribem sota Pardines, i aquest cop és el Dani que llança un atac, li agafo roda però no soc capaç de remuntar-lo, segona derrota. Arribem a la carretera, i baixem a Ribes, arranco a l'asfalt a lo loco, i baixem picats fotent-nos pals, arribant a Ribes el Dani afluixa i el remato, l'sprint final és al cartell de població, este punto no admite discusión! Bien, un sprint per mi. Xerradeta de despedida i cap a casa!

Us deixo el link a la sortida.
http://www.strava.com/activities/129461011


6 comentaris:

capitan castanya ha dit...

Amic meu no creus que pot ser que els nois del Ripolles t'estiguin agafant com "El Conejillo de Indiaas". Ja Ja Ja
A Aquest pas quan vinguis per Collserola ho tindras que fer amb una fixed

Bernat ha dit...

Potser no volen dir.me de forma directe que no els hi caic bé...

capitan castanya ha dit...

T'hauries adonat tens experiencia i saps tots els trucs que hem fet servir a la nostra colla.
Fins i tot hem convençut a alguns perque marxesin de Barna, que seria bo per ells. Ja Ja ja

Bernat ha dit...

jajaja, que CABROOOOOOOOOOOOOOOOOONNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNN!!!!!!!!!!!!!!!!

jose ha dit...

Més que desnivell o kilometratge amb tant de rampot quasi que em convé més que em diguis fcm per saber si pasare dels 140, oi que si? doncs m encantat lleguir la cronica, ja m está be, ja,ja,ja

Bernat ha dit...

Jose, ja fa temps que no porto pulsometre...140? uhmmm no se no se...potser fent taichi com jo no hi arribes...