Espiritu Santa Cruz, o culo "tumefacto"

Avui tornava a sortir amb la colla, i he disfrutat mooolt, de la bici, els amucs, l'esmorçar, tot un mati rodo.

Arrivo aviat a barna i vaig ciutat avall en busca de la colla, la trobo a Entença tocant la Diagonal, el Jose, Salva i l'Albert.

Pujem xino xano xerrant fins la carretera, el Jose davant marcant ritme, el seguim l'Albert i jo, darrera tanca la marxa el Salva. Al arrivar a la carretera apreto una mica, el Jose em segueix sense problemes i tambe l'Albert amb la seva espectacular bici niva. Arrivem al mirador i parem a decidir la ruta i perque el Salva pugui blasfemar tranquil sense ofegar-se.

L'Albert i jo hem d'arrivar aviat a casa, aixi que farem bucles per anar a la Carme.

Pugem carretera amunt fins les aigües, rodem i enfilem la pujada de Sant Pere Martir. l'Albert em deixa provar la seva bici nova, una Ktm de 27,5. Nomes pujar-hi noto que es lleugera, de caracter viu i rapida de respostes. Apreto. Bloquejo facilment la forquilla pitjant un boto al manillar, m'aixeco del seient i accelero a reventar la patata, la bici repon molt be, te un bon repris i no es perd gaire energia al basculant. Bones sensacions pujant.
Acabo de pujar i guanyo l'emissora pet darrera.

Al poc arriva el Jose i l'Albert, mes tard el Salva que pateix el seu particular calvari "culo tumefacto". Ara toca baixar, la Ktm porta uns frens shimano xt, i frenan molt mes que els meus deore lx, costa dominar la bici per falta de coneixement en la frenada, pero a mitja baixada agafo el corriolet de la dreta i ataco les arrels i afloraments de pedra, la bici respon be.

Jose, Albert i Salva continuan per pista fins el turo d'en cors, jo continuo provant la Ktm per el corriol de la dreta, a veure com puja. Ho fa molt be tambe, tot i que diria que una 29 encara aborda millor els obstacles, tambe es mes exigent fisicament.

Al turo d'en cors li torno la bici al Albert, que ja esta cansat d'arrosegar la heckler. Continuem fins Valvvidrera i agafem la pista d'anar al merendero cremat, prenem la variant can Llavallol, visca l'esperit Santa Cruz!

Continuem per la pista de sempre, la del panta, anem a buscar entre riures i apretons la sagrada familia, tambe se sent algun renec des del sollado.
Baixem sagrada familia i enfilem el corriol de sempre per arrivar a la Carme.

Esmorçar llaaarg, riures i a pedalar. Es tard i l'Albert i jo anem just de temps, aixi que poca floritura i pujem directes pet la curva de sempre, continuem la pujada fins adalt i empalmem amb la pista de la dreta fins adalt. Pista fins cami del totxo i el cami habitual fins vallvidrera. Remontada per carretera fins l'observatori Fabra on busquem i trovemla trialera que ens havia explicat el Pepitu.
Trialera factible pero pedregossa i amb un punt de tensio. El Salva i jo anem fentamb mes o menys fortuna, els companys Jose i Albert no ho veuen clar.

Arrivem a la pista de can borni, arrels i aigües fins el directe avall. Guanyem la ciutat i a buscar el cotxe. Estic content de tornar a sortir amb els amics i recuperar la normalitat.