A Patir!!!!

Despres de tres mesos sense agafar la bici per fi arriba l'hora senyalada. Ha arribat el momento de patir. Per sort amb la disbauxa que hi ha en aquest grup avui nomes sortire amb el Jose i no es perque sigui ell, sino perque es ell sol i es mes fácil de convencer un sol que dos o tres galifardeus amb ganes de fer Kms. Ja ja ja
Estic acollonit abans de fer res i nomes pujar per Entença noto la magnitud de la tragedia, era clar es veía venir a la primera rampa amb cara i ulls pateixo com un porc, i aixo que nomes estem al parc de
 Cervantes.
 Ja soc llest per morir. San Joan de Deu, si usplau porteu-me a Urgencias, corriol de pujada,auxiliii, i finalment arribada a la Plaça Mireia esbufegant com un desgraciat.
Alla trobem al Pepitu fresc com un ocellet amb ganes de volar i jo miram.lo i pensan com pots disfrutar sobre aquest instrument de tortura amb rodes?
Mentres tant el Duke, que ni siente ni padece, i menys amb el ritme que tenia que fer per no deixarme tirat, anaba tan poc a poc que un parell de vegades a tingut problemas de equilibri, tractaba de donarme anims amb la cantinela del dolor bueno. Dolor bueno es el que tinc jo quan m'aixeco tard i em fa mal la esquena de tan dormir!!!
El Fletxa es despedeixs, te ganes de fer Kms. i la familia espera, i naltros continuem per Aigues fins arribar a la pujada dels bombers. Segona tragedia les cames fan mal, pero el pitjor es el cuuul. No hi había pensat feia temps que no pasaba i era un autentic martiri, cada saltet i pedreta eran una tortura. No m'atrevia a bellugarme quan trovaba una postura mes o menys comoda, pero anaba fent poc a poc. Aribem a Dal i baijem per la Budallera, cada rampeta era un puertaco i no podía bellugar la bici de cap manera.
A Ca la Carme un momento de joia esmorçar conversa i bon solet per recuperar una mica despres pujada per el Panta i ja hem trovaba molt millor i anaba fent, encara que allo semblaba les Rambles i despres la sorpresa de la destrossa que han fet al primer tram convertin.lo en una pista.
De perdidos al rio i fem la Can Llevallol per arribar al merendero cremat , pista fis Vallvidrera, baixada per carretera, el meu culet no hagues pogut amb Turo den Cors i Aigues fins Esplugues per probar una variant nova de la baixada. Be una mica mes llarga i divertida pero res extraordinari.
Tranquilitat per arribar fins a casa i observar els darrers runners que acababen la marato, alguns feian tanta pena com jo ja ja ja
Al final sortida de uns 36 Kms. gens exigents, per un biker normal, pero que per a mi han estat una bona i exigent  reentrada.
Durant tota la sortida nomes he tingut un objectiu  : Enganxar.me al Jose tot lo que pugues pero nomes perque no pugues pujar a la bici ja ja ja.