Diumenge 10 de novembre. 40 motius per juntar la colla.

 Hola,

quatre mesos després, per fí acabo la crònica de la sortida de Mataró. Com que no puc escriure-la al blog te l'envio amb un arxiu de text perquè la publiquis tu.

Gracies, EDU

P.D: quina enveja en doneu amb les vostres sortides últimament, a veure si aviat em puc afegir

 

Després de dos mesos sense sortir, aquest diumenge he rejuntat la colla per sortir a celebrar el meu aniversari, 40 anys ni més ni menys! Això mereixia una sortida diferent, i com no, tornar a sortir tots junts desprès de molt de temps, fins i tot el home de les muntanyes va baixar per l'aconteixement. Nomes va faltar en bici l'Albert per motius mèdics, tot i que va pujar a esmorzar.

Vem quedar a casa meva a les 8:30, a Mataró, sortiriem a fer corriols, previ peatje Burriac.

Ens juntem tots davant de casa puntuals, fem goig, fa temps que no ens trobem tots cinc vestits de ciclistes. Comencem suaument sortin de Mataró pel poligon industrial de les Hortes cap a la riera d'Argentona, la creuem i agafem la carretera que va a Cabrils, te un carril bici i va molt bé per escalfar, en dos kilómetres comença la pujada i no hi ha pietat. Continuem encara per carretera fins Agell I llavors ens endinsem pel poble en busca d'una pista forestal que comença suaument I poc a poc va guanyan pendent amb algun descansillo pel mig. El Bernat I el Jose van davant marcant el ritme, jo suant la cansalada darrera seu, el Pepitu en terra de ningu, I el Salva tancant el grup al sollado. Després d'una primera rampa forta de ciment seguida d'una forta de sorra I quatre tobogans per fi s'acaba la pujada I arrivem a una petita cruïlla a peu del castell de Burriac. El Jose I el Salva ens esperen a la cruïlla, la resta anem a rebentar la patata pujant al castell.

Continuem pujant uns quants metres fins el trencall que porta al castell, l'agafem I comença l'infern...je je je. El Bernat, com a bon Mountain Bike Hero, s'avança I ataca la primera gran rampa amb desició, la supera, Bravo! Jo darrera faig peu a mitja rampa I el Pepitu darrera meu em copia l'estrategia. Aquesta primera rampa té molt percentatga, a més es terreny sorrenc I está degradat, amb el que no tens una traçada neta I lliure, tens que pasar per un pam de terreny engantxat a la dreta. Continua amb un petit descans, sempre en pujada, que enllaça amb una segona pala més sorrenca encara si cap culminada amb un aflorament de pedres. En aquesta segona rampa el nostre estimat MBH va claudicar, oh oh oh. El Pepitu I un servidor ni ho vem provar, encara estavem hiperventilant degut a la primera rampa.

Breu visita a les restes del castell per part del Bernat I el Pepitu, foto de rigor I cap avall. Destacar l'amor per la geologia que ha desenvolupat a les muntanyes el Bernat, ja que al primer aflorament de pedres, nomes començar a baixar, no va poder resistir la tentació I es va llançar “ a por ellas”

Si aquestes rampes impresionan de pujada, de baixada em fan molt respecte igualment, entre la pendent, la sorreta, els reguerots...huy huy huy, baixo amb el “culito prieto”.

Ens retrobem amb el Jose I el Salva I baixem uns metres per la pista que porta de Burriac fins Argentona, llavoors tremquem a la dreta per agafar una trialera que ens baixara per dins del bosc a la font picant. Primer la trialera es técnica, te alguns passos complicats, servidor no l'ha pogut baixar sencera encara, I anem deixant peus aquí I allà. Després de la primera part més técnica, la trialera v perdent dificultat per convertir-se en corriol molt divertit, aquí deixem correr les bicis I gaudim més. Al arribar al final agafem un corriol de la dreta que puja fort per anar a buscar un corriol fantastic de baixada, molt fàcil I mimós, amb molt de flow que ens torna a baixar fins la font picant. Per rematar el festival corrioler fem un petit bucle per la zona de les fonts de Burriac, de nou una mica de pujada, aquesta vegada suau I de nou un corriol fàcil I mimós, només amb una petita curva tancada al mig on el Pepitu per l'adherencia I cau.

Sortim dels corriols (el Jose prova de fer el salt de pertiga amb bici sobre una cadena però no s'acaba de sortir...) I anem a buscar la plaça del centre d'Argentona per parar a esmorçar. Allà ens trobem amb l'amic Albert que no ha pogut pedalar pero ha pujat a esmorçar amb tota la colla. Fa goig veure junt el grup, semblem ciclistes I tot!!!

Després del esmorçar, no gaire bo, tot s'ha de dir, continuem la marxa. El Salva proposa baixar suaument per la riera fins Mataró, però avui es un dia especial I no es lliurarà tant fàcilment del dolor bueno. Així doncs, creuem la riera I anem a buscar l'inici de la pujada dels porcs (nom que treu de la granja de porcs que hi ha al final), la pujada te alguna rampa dura, també un descans al mig I tot plegat no es massa llarg ni massa dur. Tots anem femt, Jose I Bernat davant, Pepitu I un servidor darrera, I finalment el Salva blasfemant perque no troba tant suau ni tant curta la pujada, sembla que s'anyora de la riera.

Acabem de pujar I pista tobogan trencacames per anar a buscar un corriol de pujada que enllaça amb els corriols de la Foska (corriols on sortia amb la Foska a entrenar). La pujada fins els corriols es curta però dura, I el Salva ja jura en arameu!

Comencem el corriol amb una primera baixada divertida, seguit de una pujada que ens conduira a una nova baixada I de nou pujada...i així enllacem petits trams de baixada fàcils I divertits amb trams de pujada més o menys durs. El típic camí trencacames que quan estàs en forma es molt divertit I quan estat desfondat es un infern. Així doncs, el Bernat va disfrutar com un nen I jo amb éll, el Jose I el Pepitu vam fent, I el Salva si que està patint un infern, caminant els repechons I patint les baixades sense reflexes ni esma per fluir. Em mira amb cara de psicòpata I em fa por!!!

Acabem el corriol amb una baixada final que ens deixa avall de la riera de nou, al costat de mataró I entrem a la ciutat per anar a buscar la casa I els cotxes.

No ha sigut una grandisima ruta ciclista, just hem fet 31 km malcontats, però si força variada, carretera, pistes, trialera, corriols, una mica de tot per tots els gustots.

Agrair a tots el que vinguesiu fins a Mataró per rodar amb mí I celebrar el meu 40 aniversari. Va ser molt especial per mi I estic molt content de tenir uns amics com vosaltres.