Collada Verda 9/3/14

Sortim de Ribes direcció Pardines, agafem un corriol ample pedregós i amb uns bons rampots curtets però intensos que ens porta fins a Pardines. No ens trobem cap Gollut (els hobbit catalans). Baixem al fons de la vall i remuntem fins l'Ermita de Santa Magdalena, i amunt per pista fins L'Òrri Vell, un refugi/cabana de pastors d'un biker de Pardines, fem la barreta de rigor (o esmorzar segons els cànons dels bikers d'aqui dalt, mmmm bueno vale de acuerdo) i amunt. La recent nevada encara dura per aquests paratges i la pista a estones és una barreja de neu i fang que empitjora a cada metre. La neu sua per la caloreta primaveral (15 graus a 1500 metres) i la pista cada cop és més impracticable, però seguint el bon amic Dani, es pedala i punt! Ell és un autèntic biker, com més fang mes content i més fort! :-) La bici comença a pesar lo seu, recordeu aquelles boles de fang a les rodes? doncs això. En un  moment que faig peu, baixo de la bici, l'aixeco, uns 30 kilos o més...jajaja, amunt!

S'acaba la pista, però l'objectiu és clar, i anem vorejant congestes de neu o travessant-les si no hi ha més remei, desde l'Òrri Vell el desnivell no és tant exagerat i permet anar pedalant no sense esforç, degut al pes extra a les rodes. Coronem la Collada Verda. Ens trobem un parell de vehicles que haviem vist remuntar per l'altre banda de la Vall. Són dos enormes Toyota Land Cruiser, de l'Universitat de Barcelona!, no s'hi posen per res aquesta gent a l'hora de comprar vehicles...
Des del Coll surt una pista que baixa altre cop a Pardines, una pista que imposa respecte si es pensa en fer-la de pujada, dura, trencada, pedragosa i amb pendents que semblen impossibles. Ah i enfangada fins les celles, de perdidos al rio, a fondo avall, ens acabem de rebossar en fang, i arribem al poble.

Decidim baixar per carretera a Ribes, només portem 25km, però l'esforç de pedalar tot el desnivell amb fang es nota a les cames. Arribem a Ribes i manguerasso a la bici.
Una ruta molt maca i exigent, corriols pocs, però les vistes i l'entorn pirinenc valen la pena.

Ah, us esteu preguntant qui son els Golluts? busqueu busqueu...