No es el Mateix..

Despres de llegir les croniques del Berni un te la impresio de que no fa el que realment li agrada, pero aquest comentari es mes propi de un sentit de frustracio que de realitat. Tot be per la llarga conversa que hem mantingut avui el Jose, l'Albert i jo mateix envers el cami que esta prenen la nostra colla. Tots tres em aportat la nostra visio per saber cap a on anem.L'Albert es ara ple d'ilusio amb la nova maquina que tindra properament, no se si al Gener o a la Ghost!!! quin chiste mes bo. El Jose que esta disfrutant de la nova oportunitat que li ha dont la vida per fer mtb. i jo... be jo no ho tinc gaire clar, a part de las circumstancias que estic vivint el cert es que ja fa temps que aixo de aixecarme per patir hem costa mol, pero mol mol. Quan penso amb la sortida nomes vec els troços que no m'agraden i llavors tinc clar que ho deixo, pero despres trobo un dia com avui, que malgrat repetir una ruta tantes vegades feta i uns primers Kms dessabedors per la meva condicio fisica de cop i volta tot es transforma en felicitat nomes per el fet de gaudir de un corriol fantastic i una baixada esbojerrada amb risc de pinya per la humitat, sentin el sorroll de la bici volant per sobra de las pedres i els crits de joia del company que tens darrera qui esta gaudint tan com tu per un troçet de felicitat en forma de corriol. Llavors tot canbia i ja vols tornar a patir, i quan lleigexas la cronica de un amic que es a la muntanya de debo, alla on el dolor pot ser inaguantable, nomes tens ganes de posar.te en forma i anar un dia per rodar per aquells paisatges.