Tornem-hi

Us poso algunes fotos recents i crònica.

Divendres vaig tornar a reempendre l'activitat ciclistica després de 3 setmanes de fer el ronso, entre el fred i mal temps no hi havia dallonses de pedalar.
Vaig quedar amb un noi de Ribes, el Dani, i vam anar a fer una volta curta. A ribes fotia un fred del copon a les 9, -1º, menys que a Campelles, inversió tèrmica. Doncs corriol cap amunt per anar a parar al poble de Bruguera. Corriol dur de collons i en mal estat pel pas de les vaques... corriol, aigua, fang i vaques són mala cosa!
Un cop a Bruguera enfilem al repetidor a sota del Tàga, alli parem a fer la barreta i contemplar la vista, dia magnífic, alli dalt 15 graus...ja sobrava tot. Anar fent i pam, a terra, altre cop per culpa del mal estat del camí, resultat, esquinç en un dit. Res important, continuem baixant cap a Pardines, arribant a Pardines hi ha un muraco, que el Mortirolo és una broma al costat. Un cop a Pardines, cap a Ribesaltes, i anar a buscar un parell de corriols, un d'ells Edu el que vam fer aquell dia. Pero enlloc de continuar amunt baixem per corriol fins la carretera. I retorn a Ribes. 30km i 1000 de desnivell.

I com que el dit no em feia gaire mal, avui he sortit altre cop a buscar un corriol que em va dir el Dani des del poble de El Baell fins el Balneari de Ribes. Surto de Campelles per corriol, si Edu, el que vam fer. Estava força més net i 3 o 4 curves de 180 se m'han creuat, masses dies de festa, cal practicar més. Arribo a la carretera de El Baell i enfilo fins el poble, d'allí surt el corriol, fantastic, serpentejant dins el bosc i ple de fullaraca, d'aquella d'anar patint una mica. M'en surto prou bé deixant només un parell de peus. En un dels trams mes guapos, un filat enmig talla una mica el rollo, res que no se solucioni treient-lo i pedalant després.
Arribat al balneari, travesso la nacional i passo per l'antiga estació de Renfe, Aguas de Ribas. Aqui hi ha hagut molt de caler! M'enfilo per Portland a buscar l'últim corriol de la jornada, a la obaga, per tant terreny dur i gelat, però divertit, que em deixa a Ribes. Per no pujar per carretera, vaig a buscar la pujada de Roques Blanques, un muraco que ja coneix l'Edu, en 2km et plantes a Campelles traient el fetge per la boca. Total, 20km i 700 de desnivell.