A la espera d'altre cróniques, publico la de diumenge passat:
A la una de la matinada de diumenge, a l'hora de preparar la bici per sortir al matí, em vaig adonar de que la roda davantera estaba punxada, vaig pensar, no comencem bé el dia, però com tot és susceptible de millorar o empitjorar ...
Quedem a les 9 amb l 'Albert, últimament estem fent sortides de "manteniment" però cauen prop de 40 quilòmetres, està bé, és relaxat i com a mi el fred m'afecta especialment, una hora més tard em resulta més agradable, agraeixo un cop més la tolerància dels meus companys i amics! Ens trobem a Plaça d'Espanya i pugem per la ruta habitual fins el desviament a l'esquerra de sota el pont de la carretera de Vallvidrera, ens encaminem cap a Sant Pere Martir, pugem tranquil·lament xerrant, en baixar per uns dels senders paral·lel a la pista m'adono que la roda davantera l'he deixat molt fluixa, quin ensurt hagués pugut tindre, un cop arribem a la plaça del Turó d'en Cors agafem el camí de l'esquerra, i anem a Vallvidrera decidim prendre el camí alternatiu del Pepito que ens porta a Can Llevallol, el sender està de vici i és un plaer, d'aquí al Pantà, i d'aquí a Ca la Carme on ens trobem amb el Salva, té veu de machote, está refredat, lamentablement no apareix el Pepito, pensabem que faria un cafetó amb nosaltres. Esmorzar dilatat, tranquil (El Bernat, que és mig bruixot ens envia un WSP dient que ja està bé i que ens posem a pedalar), ell està a Ventola, amb la bici, però sembla que a temperatura agradable. Sortida cap avall pel camí que utilitzem per pujar habitualment, està divertit, d'aquí a buscar el sender del Pinya i d'aquí al revolt de les monges, Budellera dalt, d'aquí als bombers, arrels, aigües, mortirolo i cap a casa, uns 37 km m'indica Albert, bé, he segregat endorfines, no estic cansat.
7 comentaris:
Soc testimoni de l'espirit de bonhomia que portaban els dos ciclistas.
Desde que els vaig veure passar per sota Ca la Carme fins que varen arribar van passar 10 minuts
Ja ja ja
Ritmillo ritmillo.
Per cert anant a investigar un nou lloc per esmorçar a prop de la casa blava vaig tenir que ajudar a un pobre biker perdut i petat que volia arribar a La creu de Olerda per tornar cap a Horta.
A quarts de 1. Li vaig dir :
Noi tu no treballes dilluns?
doncs jo si estava cansat. Al final hauré de dutxar-me amb Fairy a veure si marxa el greix i m'aprimo...
Albert, fes xupitos de fairy, va millor! Es la nova tendència en liposuccions.
I on és l'Edu per cert? tanta feina dona una criatura??
Bernat ! Si vols continuar tenint vida propia torna a usar inmediatament preservatius, corre insensato!!!!
ja ja ja.
Jose, 40 km no se jo si es poden anomenar "de mantenimiento", que no rodeu pel passeig fins el Masnou i torneu, pajaros!
Publica un comentari a l'entrada