Cap al cel...

Ahir, després d'uns dies de repòs, l'esquena em tenia fregit, vaig decidir agafar la bici i fer ruta llarga, el pla era fer carretera, fins Setcases i tornada pel mateix lloc, rodar i fer kilometres, a l'últim moment vaig canviar el pla, bici de cross, anar fins Vilallonga del Ter, enfilar-me cap a Tregurà i després per pista pujar cap a les aproximacions del Balandrau i baixar cap a Ribes, fent així una volta sense tornar pel mateix lloc.

A les 10.30 vaig començar, tenia 3 hores i mitja, ja que havia deixat la Mónica a Ribes, i a les 14 l'havia de recollir.
Carretera i manta cap a Vilallonga, kilometres força plans, un dia espectacular i molta rasca fins Campdevànol, el sol hi era, però les muntanyes el tapaven. Arribat a Camprodón, tenia dubtes, no sabia si seria capaç d'arribar a temps, encara era a temps de donar mitja volta, però l'esperit aventurer va dir endavant.

Fins a Tregurà ja vaig notar que la maquineta no estava fina, masses dies inactiu, però ara si que no hi havia volta enrera, per dalt em quedaven uns 25 kilometres, enrera n'havia de fer 50. Amunt!
La pista cimentada s'acaba i comença la pista forestal, menjo al última barreta i xino xano vaig guanyant alçada, els primers simptomes de cames buides apareixen i el 28-27 de desarrollo a vegades es trona feixuc tot i estar pedalant per pista d'un 6-8% de desnivell, junt amb trossos trencats, fa que vagi massa "atrancat", per tant més cansament.

Desconeixia la longitud de la pujada i vaig trucar, - 'no sé si arribaré a temps, ho intentaré' Em vaig guardar l'estic mort, per mi...

Definitivament el motoret estava ja sense gasolina i no sabia que m'esperava, la por més gran era que el desnivell augmentés, vaig haver de parar a descansar i recuperar una mica, així com caminar per descansar la musculatura. Per fi es va acabar la pujada i veia com la pista a partir d'ara era plana, ufff.
Per acabar de posar la cirereta, vaig acabar l'aigua, i afortunadament va apareixer un rierol, vaig mirar amunt i no es veien vaques, aigua potable i fresca doncs! Al cap d'uns metres vaig trobar un refugi de pastors, vaig entrar-hi i hi havia uns sobres de Sopinstant, em va passar pel cap buidar-ne un dins el bido, vejam si em carregava les piles, però vaig dubtar força que en fred fes res...
Comença una lleugerea biaxada i psssssssssssssssssssssss, punxada! Merda! Mentre canviava va parar un vehicle,- Necessites ajuda? Una parella molt amables es van interessar, - Doncs si tenen alguna coseta de menjar em farien un gran favor. - No noi, de menjar no en portem pas, ara baixem a veure si trobem un restaurant per dinar. - Que hi farem, moltes gràcies!
Calia patir doncs... Vaig muntar la roda i continuar, no se perque però l'efecte pajara havia desaparegut, i per sort no quedava cap pujada. Això si no podia arriscar el més mínim a la baixada, no tenia res mes de recanvis. I la pista no era del tot amable, amb una MTB encara, però amb la Cross, calia vigilar i molt. Vaig mirar el rellotge, les 3!  buffff, no em podia comunicar.
Pista avall, patint i amb les mans al limit, les bicis de cross no frenen, només desacceleren...
Per fi va arribar el ciment i carretera, i a les 15.45 em vaig plantar a Ribes, evidentment bronca i merescuda!
Una bonica ruta que no vaig poder disfrutar del tot, vaig calcular malament i no sabia com era el tros de muntanya. Al final em van sortir uns 80 km suposo, el GPS es va bloquejar, no va suportar tanta "traqueteo" a la baixada