Dies enrera em vaig assabentar d'una cursa de mtb a Ripoll, Terra de Comtes, que formava part del circuit de Copa Gironina. A priori no era una cursa on m'hi veiessiu el pel avui en dia, però s'anunciava com un circuit de 30km d'una sola volta ple de corriols i trialeres. I ahir un noi de Ripoll amb el que vam sortir a fer un tomb per la Vall de Ribes, em va confirmar que era un circuit molt guapo i que disfrutaria amb els corriols, pero oju! que era dura!
Aixi doncs a les 9.30 d'avui en parrilla de salida davant l'Ajuntament de Ripoll! Manguitos i xaleco s'haguessin pogut quedar al cotxe, quina calor!
Objectiu del dia, pedalar tranquil i disfrutar dels corriols i trialeres, que li donguin pel cul al cronòmetre! LOS COJONES!
PAM, sortida, i als 10 segons ja rodava a 40km/h! Em trobo a en Dani, un noi que va venir amb bici ahir, i em diu, però que es aixòoooo???? Resposta meva, A FONDOOOOOO!!! 45km/h!!! jajajaj
(Visió de futur en aquell moment: això acabarà malament!)
Primera pujada, en fila india ja... ritme alt, potser al 90%, es va fent corriol i cada cop més maco...i jo pensava, cony aquest corriol de baixada...
Coronem la primera pujada, gir 180º i descens, entro a lo loco al descens, i m'adono que vaig zombie total, modo AUTO... no puc pensar, no puc pendre decisions, i en arribar a baix dic, ei! prou! amb calma...
A la següent pujada em prenc les coses amb filosofia, pero part del mal ja està fet.
En aquella pujada arriben els de la curta, categories infantils, cadets, juniors, demanant pas i adelantant, collons la canalla!!!! I no, jo ja no soc de la canalla, soc master molts anys ja...
Es maco veure les ganes que hi posen i lo serios que van, a lo PRO, a lo Chris Froome, postureo PRO!
En fi, corriols d'escandol, trialeres de les de ai ai ai... i al sortir a una clariana em relaxo, miro el GPS a veure quan queda, i al SUELO!!! M'he zampao un arbre! M'ha girat el manillar i de morros al terra, quina sentida a l'intern de la cuixa!!! Dolorrrrr!!!
Bé a patir mes...ja nomes queda una pujada d'uns 300m de desnivell i despres baixada i algun repechon...
S'acaba la pujada llarga, estic mort, no puc ni mastegar i no menjo res a l'avituallament, ERROR!
Trialera avall, flojera, ja no coordino i soc incapaç de traçar amb cert criteri...modo I WILL SURVIVE. Cames buides, els braços intentant fer lo que les cames no fan, DRAMA! jajajaj
Per mes inri, el sillin a les baixades em va acariciant la zona on m'he fet mal. Acabar sense sillin hagues estat molt gayer, aixi que a aguantar-se toquen.
I al tran tran fins a meta, fet caldo! Buti de rigor, xerradeta i cap a casa!
Conclusions,
-Ficar-se en una parrilla de carreres es perillós i poc sa.
-Cal fer cas del que un decideix en primera instància i no deixar-se portar per uns eixalabrats.
Circuit doncs molt guapo, i amb corriols i trialeres dels que trobava a faltar, llàstima que no ho he disfrutat del tot, per culpa d'haver intentat fer el PRO durant 30 minuts...
1 comentari:
Bona cronica Berni. Per el que explicas la sortida deu haber estat molt maca, sempre i quant las forçes acompanyin, pero si tu explicas que pateixes, no vull ni pensar el dolor que podria sentir jo. ja ja ja.
Publica un comentari a l'entrada