Practicament ultima sortida del estiu, comença a notar-se fredor a les nou del matí, tot i que despres d'esmorçar el sol castiga amb força i suem força.
Ens reunim a les aigües amb la carretera de vallvidrera el Jose, Pepitu i un sevidor a les nou del matí. No temin ruta clara, pero el segur es que volem fer la nova trialera descoberta pel Pepitu.
Acavem de pujar per carretera fins el turo d'en cors, baixem per començar el dia despertant-nos de cop per la trialera de la dreta que va a parar a la ladera. Fa dies que no passo per alla i vaig amb precaució, però sortim airosos del corriol.
Enllacem amb la ladera, magnífica com sempre, i anem pujant. Obro camí, però el Pepitu i el Jose em segueixen a poca distancia alternativament. Així, anant fent, sense presses però sense encantar-nos arrivem al merendero cremat.
Agafem la pista de sempre del pantà, amen xino xano fins que agafem uns ciclistes, llavors el Pepitu decideix fer una exhibició i canvia el ritme sobtadament, reaccionem el Jose i jo i també superem als ciclistes, calia?
Després dels repechons i puja baixa, just abans d'arribar al ultim repechon fort abans de la curva, surt un camí a ma dreta, es l'inici de la trialera dels pebrots pixarrencs.
El camí comença amb aires de corriol entranyable, fins un punt (el de la foto del whatsapp) en que canviem de direcció per endinsar-nos a la brava pel mig del bosc, aquí la cosa es comença a complicar i es torna més trialero.Baixava darrera del Pepitu que anava obrint camí molt bé. Ciclable tot, pero amb compte, el més estressant es que hi ha una catifa de fulles mortes que no et deixen veure els esglaons ocults, a vegades traces a cegues, pero tret d'aquest petit detall molt bé. Té una surtida brusca, de platillo, pero curta, i el Jose l'ha fet amb pasmosa facilitat.
Sortim a la primera curva tancada pujant per la sagrada familia, i enllacem amb el petit corriol que ens baixa fins la pista asfaltada de baix. Sortim a les planes i decidim remontar per l'inici de la budellera i anar a buscar la tumba menovingia per enllacar amb la pista i fer la trialera rosita.
A la pujada veig que aquest parell van forts, l'un que fa un mes que no surt i l'altre que tambe no se que...comedies, m'alegra veure que com sempre estan ahi apretant el Jose i el Pepitu. La fortalessa i voluntat de la colla.
Ah, ja ho veuen, al arrivar adalt els bravos bikers disimules i s'escapoleixen de la tumba menovingia! ohhhh! Doncs està molt factible, ja que la traçada amb corva del arbre ha quedat en desus per baixar directes pel dret. Ara es fer un petit rampage, va bé per agafar el pols tecnic aquest desnivells.
Pista i trialera de la rosita sense incidencies a destacar, remontem per la trialera fins vilajoana i a ca la Carme a esmorçar.
Ens acompanya el Salva, dema marxa de vacances i avui no volia arriscar. Esmorcem tranquilament i tormen a la ciutat.
Sortim cap amunt, per la pista dura i desagradable a buscar el corriol de baixada que li agrada al Jose per pujar-lo. El Jose m'achucha per darrera, pero agunato el tipus al corriol, i al arrivar a la trialereta final que porta a la pista del totxo em quedo sol. Amb molt de esforç i sort a la traçada aconsegueixo pujar-ho tot sencer. Poc després apareix el Pepitu i engantxat el Jose.
Baixem, jo una mica descontrolat, els cochinillos. Carretera i can Borni avall fen tots els miniminicorriols que hi han enmig, homenatje al Berni que els troba a faltar.
Arrels a lo loco i aigües per rodar "durament" a 23 km/h. Els pros de la volta i tour pujem els ports aquesta velocitat!!!!
Arrivem a la carretera i em despedeixo dels companys que van a buscar el Mortirolo, jo baixo per la carretera a buscar el cotxe.
Al final em surten 28 km, una primera part amb novetats i entrentinguda i una segona part classica de tornada. Bona sortida d'estiu.
5 comentaris:
Sortideta d'estiu amb mountain bike farcit de corriols i trams de trialera... dolor del bueno que ens ha deixat senyals d'esgarrapades a tots tres.
Presentació en societat del nou corriol que crec ha demostrat tenir de tot i caldrà treballar una mica per aconseguir ciclar-lo al cent per cent.
L'Edu ens ha obsequiat amb una tumba merovíngia que teniem abandonada i que imagino tornaré a intentar com a bon Calderé.
Un Jose fibrat i cautelós amb el seu estat físic avui s'ha mesurat i no ens ha deixat enrera amb aquella facilitat que quasi fereix.
A mi m'han sortit 37,800 quilòmètres i desprès de despedir-nos de l'Edu hem pedalat per Aigües fins el Mortirolo i variant sorrenca del Berni, per acabar al Monestir de Pedralbes i avall satisfets.
Bona setmana a tothom, treballant o de vacances, i una exitosa intervenció quirúrgica per l'amic Albert, el de la intensa vida social.
Sortida divertida, i corriolenca, no se el desnivell per que malgrat haver posat en marxa el Runtastic no se per que s'ha desconectat el GPS, peró insisteixo, divertida, ting el braç prou senyalat grácies a les trampas de la natura. La trialera de Pebrats (Per mi del Pepitu) promet!!
Per cert, el diumenge tenía sensació d' anar lastrat tota la estona, doncs be, no era una sensació, la cuberta que Chainreaction em va regalar al comprar les llantas Mavic i que vaig tenir que posar a la roda devantera al el descubrir dissabte que la Rocket Ron la tenía petada, es una Michelin Wild Rock 'r de 2,25 que pesa més de 700 g i amb un dibuix especific per terrenys extrems i pedregosos, es a dir tacos de la leche, cambiarem cubertes ja.
i la seguretat que et va donar aquesta supercoberta de tractor a la nova trialera?
;-)
Doncs la que em donará el diumenge si surto,per que fins la setmana que ve, no ting un altre, així que a patir :-((
Publica un comentari a l'entrada