Dissabte 13 de Juliol. La nocturna.

Com cada estiu sortim a fer la clàsica nocturna del any. Ens reunim tots els bikers disponibles, sis, inclós el Bernat que ha baixat expresament per la ocasió, davant el corte ingles de la diagonal. Són el Jose, Salva, Albert, Pepitu, Bernat i un servidor.

Comencem a rodar a dos quarts de vuit carril bici amunt en busca del parc cervantes per pujar via sant joan de deu fins la plaça mireia i agafar la ladera desde abaix de tot.

En les primeres pedalades de la avinguda diagonal ja es pot apreciar la formació de dos grups, el Cyclo team i el Patxanga team. En la pujada per sant Joan de Deu el Salva i l'Albert comencem a patir les primeres rampes del dia i el seu via crucis particular, el Pepitu es mostra il.lusionat i amb moltes ganes, el Berni amb un estat molt bó de forma amb aquest entrenos de Tour que fa, el Jose va fort a la "chita callando" .

Comencem la ladera, mooolt maca a l'hora baixa. Per darrera el Salva i Albert continuen patint als repechons i als marges exposats, el Pepitu s'esforça dignament aprop del grup davanter que comanda el Jose a un ritme altet que em costa de mantenir, fins que utilitzo la guerra bruta i li crido:  que anem passats de pulsacions!, amb el que s'espanta i baixa radicalment de ritme. Ara em quedo darrera del Berni, que en una zona de repechons em fot un canvi de ritme que em deixa clavat i el perdo de vista.

Zona de curves, repechon i la petita baixada, on arà soc jo qui ataca de sopeton al Bernat. I així entre atacs i riures anem fent i arrivem al final de la ladera, remontem fins el merendero cremat i fem dos sortides, la llarga i la curta.

El team Cyclo conformat pel Berni, Pepitu i un servidor continuem per la ladera fins la pujada de la cova, després enllacem amb la trialera que baixa fins la pujada de la sargantana. La trialera està molt seca i permet canvis de trajectoria en els afloraments de pedra, està ideal per baixar.

Arrivem a la Sargantana i toca remontar tota la diversió que hem baixat. Els repechons son durs, però curts i amb descansillos entre ells (em recorda la pujada del CITA de dosrrius). Intento apropar-me al Bernat, però està fortissim i es imposible, em deixa sense esforç aparent en el repechon final, mentrestant el Pepitu s'esforça uns metres darrera nostre impasible al telefon que sona insistenment al seu mallot.

Quan arrivem adalt de la Sargantana no trobem a la resta del grup, Jose, Salva i Albert. Provem de trucar i no hi ha cobertura, així doncs decidim continuar fins santa Creu pensant que els trobarem allà. Em llenço com un boig trialera del Bernat avall per això del Strava, el Bernat engantxat darrera, total per rés perque després conprovaré que el meu temps es de pena. Arà que la baixada a "lo loco" no ens la treu ningu, i resulta molt excitant.

Finalment arrivem a Can Ribes i no trobem la colla, el Salva ha puntxat i aixó els ha fet retrasar.

Sopem com a besties, primers, segons, postres, cafes, cervesses, vi... en aquesta orgia només falten els txupitos, ens estem fent grans!!!

Ja a les fosques sortim de can Ribes per pujar per darrera la cimentera fins santa Creu. Les típiques incidencies nocturnes; motls petits insectes, la llum que ara no funciona bé, el canvi de percepció del relleu del camí...

Així anem fent entre ji ji, ja jas fins santa Creu, anem a buscar el caminet de darrera i remontem fins la sargantana i els containers, i anem a buscar la trialera de les pedres per la banda dreta.

Merendero cremat i els Pepitu ens ensenya una nova variant ligth del corriol de LLavallol, interesant. Rematem la jornada amb un turo dèn cors esbojarat, carretera d'aigües i baixem a la ciutat pel carrer del Carroç per evitar la carretera.

Al final 34 km en una interessant sortida en que em tingut tot tipus de terreny i circunstancies.

Menció especial pel nostre amic Bernat que ha baixat de les montanyes per la ocasió. Ja us dic que fa mandra baixar de Mataró, doncs desde Campelles....