Diumenge 7 de Juliol. Gora San Fermín! i que algu apagui la calefacció siusplau

Avui arrivo just a les nou a la plaça Borras (tot i que estava en peus desde les set, però a casa s'ha de seguir la tradició i veure el "encierro"), aparco i pujo amb la bici fins les aigües on em trobo al Salva i el Pepitu esperant-me.

El Pepitu te ganes de revenja i vol treures l'espineta clavada que porta de la caiguda a la trialera del Sol i Aire. Així que agafem les aigües i rodem per anar a pujar per can Borni.

Curios estil el del Pixarreta per entrar a la pujada, derrapant a lo grande i.....sdfpdosufpw a terra! Comencem bé la jornada per espantar vells fantasmes.

Comencem a pujar i el Salva no acaba de trobar el ritme, veu que avui patirà. El Pepitu fà de Jose i es vol "provar" a can Borni. Comença marcant un bon ritme que em fa suar la cansalada per seguir-lo, fins que al repechon final passada la font, ataco i el deixo clavat. Al cap d'una estona arriva el Salva acalorat.

Agafem la carretera i baixem fins Sol i Aire (bé, en honor a la veritat fem un bucle tonto d'entrar com a can Cortes, ja que jo pensava que es baixava per allà).

Ha arrivat l'hora de la veritat per al Pepitu, arrivem a la trialera i comencem a baixar, bé, també s'ha de remontar un bon tram de pujada durillo. Ultimament veia al Bernat enfilar aquest tipus de tram amb alegria, que bé que puja un MBH. Mentrestant jo darrera seu intentava seguir la traçada, però a la segona dificultat técnica m'aturava: -vaig just, estit petat. Mentres que éll ho pujava tot. Avui m'he trobat que jo tenià que fer de Berni i pujar tot sense excuses, que dur es això del MHB!

Arrivem a la cruïlla i enfilem la trialera on el Pepitu es va matxacar el dit.......
(musica mental de psicosis....ñi ñi ñi ñi ñi ñi......)
Comencem a baixar esglaons de pedra i arrels i arriva el contragrao fatidit, però aquesta vegada el Pepitu va amb els cinc sentits alerta i la lliço apresa, amb el que aconsegueix sortir victorios de l'obstacle matant definitivament fantasmes del passat.

Al final però, la trialera es complica i acavem caminat fins sortir davant de can Borrell.

Pista fins can Coll. on el Salva llença un tímit atàc pero suficient per donar-li lo "suyo" al Pepitu que es queda uns pocs metres enrera. En aquesta colla de...no et pots despitar ni un moment.
I anar a buscar la torre de vigilancia per baixar a Cerdanyola per la trialera del "bujero". Aquí tothom faria el bucle de sempre, corriol que es fa trialera amb aquell petit punt infranquejable i que surt a la pista que puja a la torre. Doncs no, hàbilment el Pepitu li vent una moto de gran, grandisima cilindrada al Salva i el sedueix per pujar a la torre per un camí molt més interesant...

Sortim de can Coll com si anesim a buscar la ruta de can Cata, primer el corriol de sempre i llavors, enmig del corriol surt un petit corriol que puja cap amunt, suau primer i després amb més pendent i afloraments de pedra per acabar-ho d'arreglar. Acabes sortint al mig de la trialera que baixa de la torre, i clar, encara queda una bona pujada fins la torre, remontar un primer repechon durisim i després un altre fins la cruïlla, on llavors ja descanses planejant per una variant que condueix a la pista principal que puja a la torre. 

El tram final he pogut fer-ho tot, però al inici he deixat anar uns peus, haruem de tornar. El Pepitu encantat darrera meu amb mountain bike de veritat i no pas de "gaiers". Però el que de veritat ha disfrutat l'experiencia ha estat l'estimat Salva que si portava un dia justet de forçes, aquesta trialera de pujada l'ha acabat de rematar i arriva totalment fos a la torre de vigilancia.

Recuperem l'alé i cap avall per la trialera del bujero. Inici fàcil però amb reguerot dels que has d'anar per dins i tens que vigilar amb els peus. Despres corriol ample i ràpid i arrivem a una cruïlla poc abans del bujero on surt un corriolet desde una torre eléctrica que resulta un bon final per la trialera del bujero ja que ens evita el tram final pels camps de cultiu. Bona trobada.

Finalment arrivem a can Olive on esmorcem com a reis a comparació de la pasada setmana, i per 8 euros. Són les dotzes i la calor apreta de valent. Sortim amb les forces justes i decidim tornar per un clàssic de l'estiu, can Borrel-sant Medir, buscant l'aixopluc de l'ombra.

Les aventures de la jornada passan factura al Salva i remontant de can Coll a can Borrell ja nota que patirà el que no està escrit. La calor apreta de valent i la pujada fins sant Medir es torna una odisea pel Salva que esta patint un cop de calor. En la font es remulla el cap i parem una estona per recuperar. Ja queda poc, nomes la pujada de sempre, fàcil però llarga, i que llaaarga es fa quan estat tocat i la pujas a platillo (fa dos mesos l'àmic Palmer em va aplicar un correctiu i vaig petar en aquesta pujada, no s'acabava maiiiii). El Pepitu i un servidor provem de marcar-li un ritme suau al Salva, però a cada revolt li anem treient uns metres sense voler.

Després d'una estona i un llarg calvari, per fí arriva el Salva i aconsegueix pujar fins la font Groga on es torna a refrescar, li surt fum del cap al pobre.
Definitivament avui està derrotat i decideix baixar per l'Arrabassada directe ja que no pot fer ni un metre més.

El Pepitu i jo remontem fins can Borni i baixem a les aigües per després baixar pel tieso a la ciutat.

Al final a mí em surten 37 km molt variats on hem fet de tot, pistes, carretera, corriols, trialeras, amunt i avall. Una bona i CALUROSA jornada de ciclisme.

P.D: Per acabar, arribar a casa, posar-me el banyador i anar a la platja a refrescar-me i rebaixar la temperatura.