Dimarts 16 de Juliol. Saliendo con los mejores.

Aquest dimarts he sortit amb el Josep del Palmer, i m'ha donat lo meu, lo teu i lo del vei. 57 km que m'han deixat tremolant.

Sortim del bar tocades les tres, a trenta i pico de graus la calor apretava de valent. Remontem montjuic fins l'estadi i baixem a buscar la zona franca per rodar fins el prat. Sí, maco no es, pero sortir de Barcelona no es sortir de Campelles ni de Mataró.

Bufa vent, i tot i així la calor castiga de valent. No em trobo comode sobre la bici i no acabo d'agafar el cop de pedal, ho passo malament darrera el Josep. Arrivem al Prat i agafem el passeg del riu Llobregat fins Molins. El camí es gairabé pla, pero continuo asfixiat sota el sol i sense cop de pedal. Estic patint com el Salva fa dos setmanes. El passeig del riu esta bé, si mires els quatre arbres i el riu, si mires a l'altre banda veus les vies del tren i l'autopista.

Arrivem a Molins i abans de anar a buscar la part final de la rierada per remontar li demano al Josep de parar, necesito fer un beure o em deshidrataré. Parem en un bar i em foto mig litre de llimonada, el Josep un gelat maridat amb coca cola. Portem 25 km i estic per llançar la tovallola, Molins té estació de tren oi? Pero no, sortir amb els millors no contenpla aquest tipus d'escapatories propies de sollados. Així que prou tonteries i en marxa.

Remontem rierada fins trencar en un punt per una pista que s'enfila suaument fins sant Bartolomeu de la Quadra. Continuo amb males sensacions, pero estar dins de la montanya m'ajuda a portar el patiment. Desde Bartolomeu agafem la carretera que va cap a can Castellvi d'abaix i just sortir de les cases i entrar en la propia carretera agafem un corriol ample/pista estreta que surt a ma esquerra, acava en un corriol bonic i fàcil que baixa fins de nou fins la riera, en un punt on hi ha un sal d'aigua amb una mena de caleta per banyar-se. Interessant.

Remontem de nou per la riera fins sortir a can Castellvi d'abaix. Carretera i pisteta d'enllaç per anar a buscar la pujada de las eses del pont. Sembla que començo a tenir sensacions, ja era hora després de gairabé 40 km.

Pujo amb calma i patiment fins la carretera. Continuem remontant fins arribar al corriol que vem fer després de sopar a la nocturna. Necesitem un nom per aquest tram! Quan arrivo adalt em llenço com un boig trialera del Berni avall fins santa Creu.

Ara es el Josep qui proposa un beure, i jo encantat. Ens tragem unes llaunes i unes aigues, estem mig deshidratats amb aquesta calorada.

Continuem per la carretera fins els containers, i allà anem a buscar la trialera de les pedres de can Pascula, tal com vem fer a la nocturna. Com canvia el camí amb llum artifical o a ple sol!

Arrivem avall sense incidencies, estic content de trepitjar trialeres i arà em noto bé. Continuem per la pista fins el merendero cremat i fem la nova variant "Pepitera" de can LLavallol, Vallvidrera i mentres el Josep baixa per la carretera (ja ha tingut la seva dosis de pedres i arrels avui) jo vaig a buscar el turo d'en Cors per llançar-me com un boig.

Carretera fins la ciutat i 57 km al arribar a Sants Estació. Arà feià temps que no rodava tants km i estic content i cansat a parts iguals. Encara que la primera part de la sortida fos gairabé plana, la calor m'ha castigat i ho he passat molt malament. La segona part he disfrutat molt més al poder recuperar sensacions.

Bé, després del entreno d'avui estic a punt per l'ultima sortida abans de la paternitat, el proxim diumenge 1234123471289347 km per despedir!!!!!!
AH callà, que no hi sou, que marxeu tots i hem deixeu solet! Cabrons!!!!