Ahir diumenge 28, ens vam desplaçar a Ogàssa per participar a la BTT Minera 2013. Una pedalada "popular" de 33km no competitiva, amb versió curta de 28 km. I més que una crònica això serà una reflexió.
Us dono algunes dades perque us en feu una idea. Al km 18 aprox, es trobava l'esmorzar, i ja portava 1100m de desnivell positiu. I amb dues trialeres de baixada de agarrate moreno. Una impossible pels mortals, i l'altre un preciós camí dins una fageda amb una pendent estressant sense un sol descans que posava a proba els nervis del mes valent. Personalment vaig optar per sortir per darrera el sillin per poder parar i acabar a peu, els meus nervis no ho van aguantar. Després d'aquest corriol que duia a un torrent, calia sortir d'allà es clar, bé, ni amb un plat de 10 dents i un pinyó de 50 ningú ho hagués pedalat, a arrossegar la bici... Bé, vaig arribar dels 15 primers a l'esmorzar, i dels de davant ningú havia parat a fer el bocata típic de buti. ¿Popular? Aixi que vaig ser el primer a catar una bona buti.
Segueixo en marxa, després d'esmorzar 300m de desnivell del tirón amb pendents del 20% o mes...
Arribo al punt mes alt, i au camp a través durant 2 o 3km per prats de alfals trepitjada, allò no era un camí. 2 sustos de pedra/forat, i a la tercera volo pels aires, em començo a mosquejar...Arribo a l'últim avituallament, i només pot quedar baixada...si, baixada per trialera impossible de motos de trial. ¿Popular? i curts rampots a peu per anar enllaçant camins en desús trepitjats per moto per fer-hi passar ciclistes ingenus com jo... camins impossibles per cert. Emprenyat i enfadat acabo la "pedalada". 28km i 1500m de desnivell diu el Garmin ¿Popular?. En teoria eren 33, 5km desapareguts per la cobertura GPS, o perque al caminar tant lent no comptabilitza...qui sap...
I jo pregunto, és necessari que tot sigui "extrem" perque la gent disfruti avui en dia? Cal portar-ho tot al límit? Aquesta tendència a organitzar probes "impossibles" perque la gent se senti realitzada patint com esclaus no l'entenc.
Una abraçada a tothom!
7 comentaris:
Ah per cert. Si no vaig "guanyar" la pedalada "popular" va ser per culpa del pólen acumulat al fons de les valls que no em deixava arribar al meu VO2 màxim i al meu RFC umbral....
I com que avui en dia no deixen pendre res....ja se sap...
jajajajajaj :-)
Berni sento mol lo del Polen!!!!Ja Ja Ja.
Amb respecte del teu pensament, jo crec que fa temps al mon de l'esport han arribat els mateixos paios que al mon dels negocis i la gent que esta organitzant aques events tenen la mateixa mentalitat.
Abans totes aquestes probes las muntaban "els txirucaires", gent de muntanya de tota la vida que entenian l'esport de altre forma.
Pero el "Red Bull" ha fet molt de mal. Ara nomes comte ser un "Finisher". El cami no te importancia.
Berni. Jo desprès de l'ARTEC que vaig descobrir a la Vall d'en Bas ja m'ho crec tot. Si un biker del teu nivell es queixa... Jo m'estic fent gran i hi han gaudiments que no comprenc.... Yo no soy minero... JAJAJA
Durant la pedalada pensava, però quina merda de biker soc, i mirava enrera i veia el desnivell, o els rocs o el que fos i m'adonava que allò no era per bicis...no era normal, en fi....
Te tota la raó el Salva, així son les coses, Where is the limit? pero para que coño quiero saber donde está mi límite pa petarme la patata?. A la saltadora de high diving Ann Bauer, li pregunta el periodista ¿Que se siente al saltar al agua desde 20 metros, que te ouede pasar? i ella contesta ¿Matarme?, es una opció personal peró ja fa por quan están fen d'aixó una religió...
jo fa temps que ho dic... la UCI ha de posar un esmorzar neutralitzat i obligatori, a la meitat de totes les etapes de les curses...
...abans de la pujada al Mont Ventoux, una bona botifarra amb seques, porronet de vi, i carajillo!!!
que això humanitza molt, i relaxa la tensió que es viu dins el "pelotón"
hola,
temps ha el Jose es queixava del poc resó mediàtic del ciclisme en general. Sempre li contestava, millor, mira amb que han convertit el món del futbol.
Estic d'acord amb el Salva, en quant les pedalades populars de btt han passat a organitzar-les empreses (botigues de bici, marques de bici, begudes energètiques...) enlloc del club excursionista de la zona format per quatre xirucaires fanatics de la montanya, les pedalades han perdut el sentit comú i popular del gaudir de la natura per un sentit competitiu i resultadista propi de les empreses capitalistes.
No mes pedalades "Preferents"!!!!
P.D: Això us ho diu un tio que sap on es el seu limit...pedalada de valldoreix!! ja ja ja :-)
Publica un comentari a l'entrada