A Le Tour

Aquest cap de setmana em van convidar a anar a veure el Tour de França i a rodar pels voltants de Ax les Thermes. Vam arribar divendres al matí. Un cop allotjats i canviats, vam sortir a fer la primera ruta. Sortir d'Ax les Thermes vol dir escalar ports de muntanya. I ens vam enfilar cap al Col du Pradel. Un port molt maco i estret, trànsit nul i bones vistes. Vam rodar tranquilets i agrupats, era el primer del dia i calia reservar forces pel que vindría. El Col du Pradel són 14,5km i 911 metres de desnivell, amb rampes entre el 6% i el 10%. Coronat el coll baixem durant força estona al fons de la vall a buscar el mític Col du Pailheres. La ruta inclou alguns "no puertos", que sembla que no però si, cremen. La calor comença a ser asfixiant. Arribem a las "estribaciones del puerto" i comencen a aparèixer les senyals de ruta del Tour de França. Tururut tutut! comença el port. 15km per davant. Les forces són justes i al primer dels pobles preguntem on podem dinar. 

A Mijanes, 5km amunt, allí trobem un lloc que ens donen de menjar a les 3 de la tarda, i només poden fer truites, el cuiner ja ha plegat, som a França i ja fa hores que han dinat. Arrasem amb tot el que ens porten a taula, cerveses incloses, cafe insulso i som-hi. El sol cau a plom, i el cop de calor a l'arrencar és important! Afrontem les primeres rampes del port i el grup es converteix en un salvese quien pueda! Ens trobarem a dalt, cadascú al seu ritme. La pujada es fa més entretinguda per la quantitat de gent que ja està acampada al costat de la carretera per veure la caravana del Tour l'endemà. És divertit veure com tothom va preparant la festa, pintant l'asfalt, buscant el lloc adequat, i donant-nos ànims a cada rampa. Pailheres és molt escènic, té una zona de paelles encadenades molt maca i al fons es veu el final del port, el final del martiri. Per fi a dalt. 15km i mes de 1100 metres de desnivell. Rampes dures del 10% i algu més, així com uns descansillos. Arribo a dalt emocionat. He perdut la virginitat als Pirienus del Tour. El coll és una festa, bars dins d'unes carpes, molt d'ambient i la gent fent la seva festa. Això del Tour és un xou! Ens abriguem una mica i avall! Arribem a l'apartament, dutxa, relax i sopar. No hi ha forces per mes.

 L'endemà anem a veure el Tour. La questió és pujar aviat per trobar un bon lloc a l'ombra. Ho fem en bici entre la multitud de gent que puja. Desde el dia anterior ja no deixen pujar vehicles que no siguin d'organització. Cal fer motxileta per pujar menjar, aigua, roba i calçat per estar còmodes. Son moltes hores d'espera fins que passa el Tour. La pujada a Ax 3 Domains son uns 10 km, i uns 700m de desnivell, rampes del 8 al 10%, com que només farem això avui pujem alegres i al final apreto. Podem pujar fins els ultims 100 metres on ja està tallat, no podem creuar la línea de meta ja que hi traballen. Ens instalem a 3 km de meta. I a esperar. Per fi arriba la caravana de la cursa, primer la caravana publicitària, molts vehicles tunejats per les cases comercials. Reparteixen regals de merchandising. Ben bé es mitja hora o mes de show.

Després el silenci, i quan ja comences a agaobiar-te, el rum rum dels helicopters de televisió, arriba el Tour! La gent es va tancant sobre la carretera fent el típic passadis que veiem a televisió. Passa la gendarmerie i arriba el primer ciclista, crits i emoció, Froome va escapat, buff com puja, suant com un animal i a una velocitat surrealista. Darrera Porte, encara mes suat però també escapat, i darrera Valverde. En una mitja horeta passen tots els ciclistes, un degoteig constant que s'acaba amb un parell de grupetos que pujen suau però amb unes cares que indiquen el patiment que han sofert. Mentre pujen els ultims, els primers baixen amb bici cap a l'hotel, és una mica caòtic i els Pro's duen un xiulet per anar avisant. C'est fini. Recollim el campament i avall que fa baixada. Centanars de ciclistes i caminaires baixant cap al poble i enmig els professionals que van baixant també una mica a lo loco, sino hi ha cap accident es un miracle. Els gendarmes ho intenten organitzar però la veritat que sembla una corrida de San Fermín.

Arribem a l'apartament on també s'allotjen el Team Europcar i el Saxo Bank. Veiem la trastienda del tour. Mecànics netejant i ajustant bicis, rentadores plenes de roba suada. I algún professional com en Thomas Voeckler relaxant-se de xarleta amb els membres de l'equip. Toca relaxar-se i ens donem un banyet a la piscina. Després cap a sopar. De camí veiem el chef de Saxo Bank cuinant el sopar al carrer dins el camió cuina. Sopar opulent a la francesa, tartifflettes, amanides de crudites, magret, bou, i gelats acompanyats de tonelades de chantilli. Passeig pel poble on encara algun equip esà pencant de valent per deixar-ho tot apunt per l'endemà. Bicis netes, cotxes nets, autocars nets, etc. Es impressionant com brilla tot un cop acabat el xou diari, el Tour és un gran aparador. Increíble el dispendi de l'Sky, els vehicles, Jaguars full equip, les roulottes, camions enormes convertibles, etc.. Tot passejant ens trobem a en Chris Froome que accedeix amablement a fer-se una foto amb nosaltres. Molt simpatic i alegre, es curiós perque en un moment donat cambia el xip i comença a dir les tipiques frases de roda de premsa. Tot està molt estudiat, i per un moment ell s'havia sortit del guió.

 A dormir, demà s'ha de pedalar. Ens llevem i els equips encara no han marxat. Les bicis carregades dalt dels cotxes i tot a punt. La fortuna que hi ha dins els camions taller i sobre els cotxes es incalculable. Els membres dels equips van acabant el seu esmorzar, diferenciat del que nosaltres tenim al restaurant dels apartaments... Un cop esmorzats anem a fer el pipa i xerrem amb un dels mecanics de l'equip del Contador. Li pregunten que tal el dia abans, la resposta, ...lo paso muy mal por la alergia al polen, este verano tardío ha llenado de polen el fondo de los valles i como ahora no pueden tomar casi ningún medicamento, lo pasan muy mal... Pues eso...pues vale...

Després apareix el mateix Contador i el grup es fa una foto amb ell. A mi em dona la sensació de ser bastant més estirat que en Froome.

 I ens canviem i anem a pedalar, avui toca Col du Chioula i Plateau de Beille...ah amigos, aquest últim son figues d'una altre paner...continuarà!

 I les fotos:
https://drive.google.com/folderview?id=0B3ym7FeNyTc8NF8wNWprYXV1eTA&usp=sharing