Diumenge 7-Abril, anem recuperant efectius.

Al punt de trobada ens trobem l'Albert, el Salva i un servidor, el Pepitu és a la neu, i el Jose segueix amb la seva enfilada recuperació. Emprenem el camí habitual fins el pont de les aigües arreglant el món i posant-nos al dia sobre la nova llibertat de l'Albert, ara ja no tindrà excuses per descansar els Diumenges... :-) Cal dir que a la carretera hi ha hagut qui ha marcat territori i ha fet saber clarament que faltar més que ell té conseqüencies. Ah, i no ha parat al mirador a esperar.
Apareix l'amic Eduard i escollim ruta, primerament pujem a Sant Pere Martir xerrant animadament i anem a buscar el Turó d'en Cors, cadascú per on li don la gana, això és una banda! Ens retrobem a la plaça on l'Albert està prenent el sol.
Baixem la trialera cap a la "ladera"i la seguim amb la variant "Scarface" (Pepitu si la teva trialera, la que et va marcar la cara), darrera meu escolto queixes infundades sobre la ciclabilitat del camí, té trams exposats però ciclables i un tram final dins el bosc preciós, curt però preciós. Seguim a l'esquerra per la ladera de baix direcció Font del Rector, i baixem fins el fons de la vall, per anar a buscar l'hípica, fem meitat hípica i meitat corriol amunt, per acabar al merendero cremat. D' alla, la canalla fem Llevallòl i 2 fundadors pista, baixem pel corriol del pantà enfangadet i ple de sustos, prosseguim per territori odonat, i remuntem per corriol fins ca la Carme ja present després d'uns dies d'incidencies mèdiques. el bar es ple i a la terrassa fa fresca aixi que esperem i comunico el meu immediat trasllat al Ripollès, a Campelles. Després de mour taules i cadires amunt i avall podem començar a esmorzar, un esmorzar llarg i on la tertúlia és la característica principal, atenció a una dada, només hi ha hagut una ronda de begudes, ningú ha repetit cervesa, no feia calor? no tenia sed?

Un cop esmorzats enfilem camí típic per anar a buscar Cochinillos, a la pista plana ningú espera a l'Albert excepte un servidor, i al cap d'un moment remonto a informar que no apareix, soc recriminat per la meva acció i es considera un gest lleig i de demostració de força, per que diguin després que no soc comunicatiu... Ens retrobem tots i ja enfilem un Cochinillos molt transitat, cada vegada hi ha més gent els caps de setmana a Collserola. A la sortida a la carretera la Guàrdia Urbana ens aconsella baixar de la bici si hi ha gent caminant...pos vale! Baixem Can Borni on un Edu esverat s'endú la bronca d'una parella amb la que he de fer de pacificador, quin dia! Després arrels on altre cop veig un Edu esverat a punt d'endur-se per davant una senyora, i ja van dos intents seguits! Entre setmana va tenir el mateix comportament indesitjable. Després se senten queixes dels caminaires de Collserola, es clar, amb individus com ell :-) Aigües fins el Portland i baixada per la casa del Cavall, carrerons i Plaça Borràs, per despedir-nos.

Si, el meu acomiadament és mes emotiu, no sé quan tornaré a compartir Collserola amb vosaltres, si home, si ja us va bé no tenir-me i que us proposi bucles malvat. No us preocupeu que de tant en tant ja vindré a controlar els vostres moviments. Intentaré proposar-vos un berenar,cafe, o el que sigui una estona abans de marxar per abraçar-vos a tots!