Dilluns 22 d'Abril

Aquesta semana el collserola team hem sortit el dilluns, diferents compromisos ens feien inviable sortir diumenge i per diversos motius tots teniem lliure el dilluns.

Aixi doncs ens trobem a les aigües el collserola team al complet, sense comptar les baixes d'infermeria i les estrelles cedides a altres contrades.
La pujada fins les aigües es mooolt estresant, es l'hora dels coles i està plé de cotxes i molt de transit.

Rodem tranquilament per les aigües per anar a buscar la pujada de Can Borni. Veig al Pepitu amb ganes i comença a pujar a bon ritme. Començo a suar i m'esforço per seguir el seu fort ritme, arrivem al descansillo i apreta, arrivem a la primera curva i continua pujant a bon ritme, plat del mig i pinyons baixats, fins guanyar la font, només queda la traca final... 
Girem la curva i enfilem la recta llarga, clik! el Pepitu presenta batalla i baixa un pinyo per pujar el ritme, baixo el meu i pujo el ritme de cames per treure-li cinc metres que aconsegueixo aguantar fins adalt de la pujada. Deu n'hi do com comencem el día!
Per darrera el Albert puja castigant al Salva, que ha tingut "noche toledana" i avui no es troba molt fi, i em trucan, i Molins està allà baix, i...

Baixem per carretera per agafar el corriol que baixa per sota el aqueducte, no sense abans fer la bona acció de la jornada despejant l'entrada que havía quedat tapada per un arbre caigut. La veritat es que com que ens feia yuyu l'alternativa que la gent havía buscat em preferit treure l'arbre.

El corriol està fantàstic. El Pepitu obre camí i jo el segueixo de prop divertint-me molt. Arrivem al final del camí i pujem per la pisteta fins l'aqueducte, a bon ritme, marcat per l'Albert que vol deixar enrera al Pepitu i no s'acava de sortit. El que acava pagant el ritmaco es el Salva. 

Arrivem a la carretera i anem a buscar can Cortes, pujem fins la plaça Transvaal i remuntem per la pujada suau fins el cami del totxo. A la pujada suau el Pepitu comenca a marcar ritme, va pujant el ritme i de cop fa un canvi brusc obrint forat, el segueixo emportant-me al Albert, que quan el Pepitu exclama que ja veu la cadena atacà a lo loco i ens treu les pegatines de les bicis per arrivar primer adalt...canalla, ja se sap. El Salva estava a punt de llançar l'atac definitiu, però es queda horroritzat davant de l'acció de l'Albert i es queda en un segon plà.

Camí del totxo i enllaçada de trialera+corriol fins avall. L'Albert es llença a lo loco, el Pepitu i jo darrera, i en el tram de corriol el Pepitu llanta la roda del darrera intentant seguint el ritme trepidant de baixada que marca l'Albert. El pitjor no es aturar-se i canviar ens afirma el Pepitu, sino que se li escapa definitivament l'Albert...

Arrivem a ca la Carme i tot i les meves protestes i arguments sobre les sortides intersetmanals i el no aturar-se a esmorçar, parem una bona estona sota amenaça de mort. Ens relaxem i acavem amb xupitos i tot! (va ser el cumple de la Carme i ens convida, no li farem un lleig)

Sortim de la Carme i baixem fins la carretera per anar a buscar el pantà i pujar pel corriol. Obro camí, avui no hi ha fang i "només" hem de batallar amb el pendent, darrera em segueix l'Albert, que avui té un día super, i després el Pepitu, que sembla ser que l'orujo ha calmat el impetu matiner i arà puja més calmat. Trenquem per can Llavallol, retrocedim fins Vallvidrera i anem a buscar el turo d'en Cors. Baixem fins les aigües i em despedeixo allà dels amics. 21 kilometrets de manteniment. Poca chicha que dirià el Pepitu però molt content de retornar amb la colla i rodar junts.

Fins la pròxima!