Divendres Sant, divendres de CRUCIFIXIÓ.!

Sí, avui he sortit amb el Bernat després de tres setmanes sense agafar la bici i he patit un calvari, el meu via crucis particular mentres el Bernat anava xiulant tranquilament al costat mig aburrit pel ritme tant baix que portavem i mirant de "encolomar-me" algun que altre bucle. S'ha de dir que li he demanat cuartelillo i me la donat.

Hem quedat a les deu, com els ministres tu, a la plaça Borras. El Bernat m'ha portat per una serie de carrers que van per sota de les aigües i al final hem sortit al mig de les aigües. Molt bona alternativa per pujar a la carretera.

Rodem una mica i pugem per can Borni, per darrera dels cochinillos i camí del totxo per enllaçar les trialeres, i dic trialeres perquè no fem el corriol txulo del costat i encarem la trialera de la pedra. Està dificil però factible, es a dir, no es un camí per relaxar-te però seguint la traçada marcada es pot fer. El Bernat fa la entrada i em marca el camí, jo darrera amb el seient de la bici arrebutit a l'estomac baixant esglaonts naturals, necesito una tija telescopiica! Després del primer tram em posso davant i baixo fins arrivar a la famosa curva i pedra. Em paro per inercia, però el Bernat diu no, per aquí es pot fer, i es  llença amb seguretat i control, ho veig molt bé i m'animo a provar, també baixo sense problemes i continuem fins el final. Pista, remontada fins la tumba menovingia i anar a buscar l'ultima trialera que baixa fina avall. Remontem per la trialera de sempre i a la Carme a fer un mos ràpid, mitja horeta nomes, entrepa-beguda i tallat.

Al sortir remontem pel corriol del pantà, les cames em comencem a fer pupita. Can llavallol amunt i la pista del merendero cremat per darrera fins els okupas. Es en aquest enllaços tontos on veus el teu patetic estat, petits repechons de no rés que t'obligan a canviar mentres veus el company com s'en va amb aquella facilitat. Via crucis.

Okupes i trialera de les pedres avall, no sense aturar-me a respirar abans, ja ja ja. Content perque en una de les curves, la que es pot tallar pel mig o bé enfilarse cap a la pared per desprès deixar-se caure, doncs en aquesta curva que feia temps no passava avui ho he aconseguit per la traçada wallride, el Berni també ha passat, éll per la traçada directe. Després d'aquest punt la trialera estava més humida i relliscava més, això sumat al meu cansament i lentitud de reflexes ha fet baixar el ritme i al arrivar a la pedra grosa caminar.

Merendero cremat, enlloc d'anar a buscar el turo d'en cors decidim baixar per la ladera. molt entretingut, bona opció enlloc del turo. Aigües senceres fins les eses per rodar i recuperar una mica les meves tullides cames i abaix a buscar el cotxe. Les dos de la tarda i 37 km, no està malament per haver començat a les deu.

Arà a continuar patint dos setmanes més fins recuperar un miním de nivell.