Avui nomes disposava d'una petita estona per rodar amb bici, però després de dos semanes sense sortir ja tenia ganes encara que nomes fos un pujar i baixar.
Surto de Mataró en tren a les vuit per arrivar a sants estació a les nou on em trobo amb l'amic Bernat. El Pepitu ha sortit abans i anirà sol a fer una volta sense parar a esmorzar per tal d'arrivar d'horeta a casa. La resta de la colla no surt amb bici i pujen amb cotxe.
Enfilem el camí de sempre entença-sarria-carretera fins les aigües, anem xerrant tranquilament, avui toca rodar per pistes ja que el terreny esta molt mullat de les pluges setmanals i jo no em puc liar gaire, a les onze he quedat per anar amb la familia a esmorzar a can Jane. Després de rodar per les aigües remontem pels bombers i anem a buscar el camí del totxo, baixem pel corriol ràpid del costat de la trialera de la pedra (trialera que quan sortiem amb el fede feiem tots, caminat molt, si, però entre aquells riures...). Sortim a la pista sobre la tumba menovingia i remontem cap amunt fins can Cortes, allà enllacem per la urbanització fins la pista de abaix que porta de nou a la tumba menovingia, i arà sí, baixem fins ca la Carme on ens esperan el Jose, Albert i Salva.
Gairabé no els puc ni saludar, son les onze menys deu, així que un tallat ràpid mentres fem quatre riures i ens veiem les cares i de nou a pedalar cap amunt. Torno a remontar per la pista directe en direcció can Cortes, després carretera fina arribar a la cruïlla on baixa el camí cap a sant Medir i can Jane, trobo allà a la familia i volem baixar caminat, així que trialera avall. Està molt mullada i cal vigilar molt però es deixa fer. Finalment arrivem a la masia i esmorzem bé, calçots inclòssos. Després de gairabé dos hores sortim i em toca pujar fins adalt, la musculatura s'ha refredat i em fam mal les cames. Arrivo a la font groga amb 29 km, poca cosa però no podia fer més.
4 comentaris:
Sortint d'esmorzar, he baixat al camí de sota la carretera, he anat a buscar el pantà (Albert, tu que coneixes coses del pantà, amb quina aigua l'omplen, perque no te un afluent...??), he remuntat, he fet Llevallòl, i he anat a buscar ladera de dalt per variar una mica, de tornada és més divertida, he baixat al final a la de baix, i he aparegut a la zona de picnic, Aigües, i volia baixar Mortirolo per anar a rentar la bici, però el Mortirolo semblava el santuari de Lourdes, per tant baixada per carretera i la bici seguirà brutaaaaaaahhhhh!
Nois quin goix tos dos tan ben equipats amb la roba Cyclo.
Clar, com sabieu que el Director del Film era present tenieu que estar macos!!
el pantà te una conca no gaire gran, però amb molt de bosc que facilita la penetració de l'aigua cap al subsol. els limits, son mes o menys el turó de can Castellvi, coll del merendero cremat i el mateix poble de Vallvidrera.
hi ha no menys de 4 fonts entre elles la de la Espinagosa i la del Llavellol, amb torrents que fueixen bona part de l'any.
Jo també explicaré la meva ruta, i ho faig perquè m'han sortit 30.5 qm... menys de 30 ja no és ni sortida.
He tornat a pujar pel Mortirolo, aquest cop fluixet pel incipient constipat que hores d'ara batallo amb Bisolvon i Gelocatil. He sortit amb la Stumpjumper i he fracasat al tram final... amunt Sant Pere Màrtir per la vessant sud i després he barrejat pista i corriol paral.lel fins el Turó d'en Cors, placeta, pista i avall cap a la cua del Pantà (Berni ets "el mejor" sens dubte si has pujat amb éxit fins la entrada a Can Llevallol perquè el fang, espés i negrot, era una pastarada infame) al costat del Pantà he agafat la forta pujada de porland que porta al camí de la Llanega, pista amunt i baixada complicada per la pista i graons lliscants de la Font de Sant Ramón, arribo a baix i corriol fins el Revolt de les Monges, amunt i pujada per La Budellera i la trialera que em porta a sota de la Torre de Comunicacions, avall, carretera amunt fins Els Bombers, trialera i Aigües fins baixar el Mortirolo i la trialera nova que ens porta al costa del Parc de l'Oreneta, segueixo per la riera asfaltada i apareixo a una zona d'obres al costat del Monestir on he anat a fer les escales amb un grupet de guiris com espectadors.
M'he perdut la trobada a Ca la Carme amb la bona estona assegurada al vostre costat... c'est la vie!.
Publica un comentari a l'entrada