Aquest diumenge el collserola team ha pujat a rodar per les terres maresmenyes, a gaudir una miqueta del flow i a patir amb les seves encerrones i trampes...vinga que ja s'ha acabat i ara es baixada...
Arriba la colla, el Salva, Pepitu i Bernat, a casa meva gairabé a les nou. Problemes amb el despertador. He quedat amb l'Albert al dara, timdrem el privilegi de tenir el guia local acompanyant-nos en la sortida, així el Bernat tindrà companyia a les pujades i jo no em sentire sol al sollado, ja ja ja.
Comencem amb la primera pujadeta del dia, curta, 1 km, pero amb els primers repechons durs que fan que el Salva es noti que avui no carbura bé.
Després enllacem amb el primer corriol del dia, un corriol a mitja ladera que marcarà el perfil del dia. Constants puja-baixa amb repechons curts però durs.
El Pepitu obre l'espectacle amb una bonica caiguda "a la zanja" amb tirabuixo i doble mortal, els jutges otorgen eigth poins.
La ladera ens deixa a la pista dels porcs, i allà agafem un corriol nou dels avis que ens baixa ziga-zaga fins la riera, tornem a remontar per pista fins el mateix punt i aquí comencem a pujar pel corriols dels porcs, pujada dura, tant per la pendent com per els passos tècnics. Aquesta pujada té chicha, els corriols de mataró són fantàstics, però també durs i fan suar la cansalada de valent. Tot és més intens, baixades i pujades, més curtes i intenses que a collserola, i per tant, no acabes de recuperar i sempre vas amb el gantxo a la boca...es lo que tiene salir con los mejores por sus tierras!!! ja ja ja.
Aixi doncs, la pujada dels porcs té troços de baixada, pero curts, i vas sobreestimulat i fatigat. En aquest estat em trobo als companys Salva i Pepitu mentres al horitzó l'Albert i el Bernat pujent "tranquilament" parlant de bicis i vicis...són "los mejores".
Arribem adalt, bé, es un dir, arribem a un punt on deixem la dura pujada per agafar un trencall i començar a baixar per un altre corriol fantàstic, clar que continuem en aquesta noria de puja-baja fins arribar a una pista que baixa fortament, remontar un dur repechon, creuar una urbanització, nou repechon dur i arribem a la baixada, per fi, arà sí, dels taulons. Baixada que ens porta fins a Dosrius on esmorzem.
Mal asunto això de no fer cas dels consells rusos en temas climàtics, ens fem els milhomes i esmorzem amb fres i humitat. Llastima d'això perquè el Salva tenia en la fulla de ruta atacar sortint del esmorzar, però ens quedem "pajaritos" i així la musculatura no funciona correctament...
Sortim de Dosrrius en busca de la Torrasa, pujarem pel costat del dragon khan, una pujada llarga que tot i la duresa et permet marcar un ritme i anar fent...fins arribar al enllaç on conectem amb el Dragon khan, i sí, es molt més divertit que la pista i més curt, pero tambè més dur. Aquí el Capita acaba de patir de valent, però per fí arribem a la Torrasa i baixem cap a Sant Carles per l'antic descens de LLinars. El Bernat protesta que li faig tap, el Pepitu disfruta de la baixada, el Salva protesta que del cansament arriba tard i va a la contra, i l'Albert...com sempre el perdo de vista al segon revolt després de contemplar quatre piruetes tècniques.
Al arribar a Sant Carles trenquem a la dreta per uns corriols/camins que van remuntant alçada gradualment amb alguna que altre baixadeta al mig per "recuperar". Anem fent amb la calma, el Pepitu s'aguanta amb aquella dignitat de patidor, però el Salva ja en té prou de bici avui, i aquí no es coneix les escapatories! Per fí acabem de pujar definitivament i começa l'ultima baixada del dia fins el Bell Raco i la riera, avui no vaig tant al limit com l'ultim dia i al Bernat li costa més seguir-me, o això sembla pels crits que sento darrera meu, ja ja ja.
Amb el cansament els reflexes funcionen a camara lenta, i els obstacles del camí s'apropen a velocitat de la llum, amb aquesta combinació la tragedia es palpable...el Salva perd la traçada en la baixada i s'en va a buscar cargols muntanya avall, a lo loco, fent-se una bonica esgarrapada de guerra a la galta, txapa i pintura, dando espectáculo!
Una vegada arribats a la riera només queda rodar tranquilament fins a casa. Al final ens han sortit uns 38 km, el desnivell no el sé, però si que és una sortida amb chicha com diu el Pepitu. Terreny nou pels companys que sempre fa que no rodis amb seguretat i tranquilitat, aixi com l'incertessa propia de una ruta nova en la que desconeixes fins a quin punt es dura la pujada o quan queda. Amb tot ha estat una bona jornada rodant darrera "los mejores".
11 comentaris:
Ruta molt bona per las tevas terras Forner!!!
Com be dius ja desde el primer moment me he trobat que las cames no hem funcionaben.Tota la sortida ha estat un patiment , pero patir per uns coriols maravellosos no es patir tant. Las baixadas son molt divertidas, pero la falta de confiança amb el terreny fa que no dexi corra la bici, pero menys mal que no la he deixat corra, perque si no la trompada hagues estat historica. Pero be, nomes txapa i pintura.
Pd. Edu has estat molt de temps parlan-nos de l'Albert "de los mejores". Be aquest paio es una maquina ,pero el millor es que hem sembla un tio molt maco. Acostumat a aguantar alguns fantasmes, sobretot en aquesta colla, fa goig trobar un tio sencill.
Uuuuuuuu Uuuuuuuuuuuuuu Uuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
Dades d'ahir:
http://app.strava.com/activities/41240850
Això...Edu l'Albert i jo no vem pujar a Mataró o és que ara el Collserola Team sou només tu, el Berni, el Salva i el Pepitu? ¿Es que jo com no vaig en bici no soc del Collserola Team?¿Es que el Albert "Basses" no es del Collserola Team? -ojito que es el administrador del blog!....................................................................................................................................................................ES BROMA!!.
Bona pinta aquesta sortida, a més amb guia que sempre és interessant, ja vaig parlar amb el Salva, i vaig veure que és una ruta d'aquelles que després de la siesta et dona una miqueta de "dolor bueno", especialment els que van aportar dos hostias a la sortida....segueixo sentint molta enveja companys
Personalment crec que ha estat un privilegi poder tenir un "cap de colla" com l'Albert que, agafant les pincellades de la ruta escollida per l'Edu, ens ha portat a un sin vivir de corriols de tota mena.
Pujades tècniques on havia absolutament de tot que et duien a descensos que he gaudit en tot moment. No he baixat amb rapidesa, però he intentat disfrutar de cada traçada.
Una branca en un pas técnic de pujada exigent m'ha enviat a una sima de cap, però he caigut de peus amb una pirueta que encara no la puc creure i que demostra que la sort no es només que et toqui el "cuponazo".
El descens final amb girs tancats sobre sauló convertit en sorra ha estat una primera experiència de la que me he sortit de primera: he arribat super content i amb l'excitació de la baixada exigent superada.
Agraïr a tots per la bona sortida i final feliç amb el Brownie innovador a casa de l'Edu.
Apunteu-me per la propera!
Jose, en honor a la veritat anava a començar la cronica així: lo que queda del collserola team...però em semblava poc elegant, sobretot perquè la teva baixa es forçada i no voluntaria i l'Albert ja te prou coses noves a la feina per assimilar perque a més hagi de assimilar rutes noves plenes d'emboscades.
Tot i això us vem tenir presents en la sortida. El Salva a cada pujadeta anava maleïnt no haver quedat amb l'Albert per sortir a ca la Carme, i jo li anava recordant que com diu el Jose, esto és dolor bueno, i com t'agradaria a tú aquestes pujadetes.
Mira si penso en tots que quan vas venir a esmorçar a can Olive i deiem: Ole hi som tots! jo pensava...falta el Palmer. Aquest si que es un membre desapergut, pero membre. Se dice, se cuenta, se oye, la viejal visillo dice que...el Palmer ha deixat el collserola team per crear la "extraña pareja" amb el seu àmic Bernat, es veu que es la versió moderna de Paco moran i Joan pera!!!
Pepitu, el terreny del maresme es diferent de la nostra estimada collserola, i necessita uns quants kilòmetres per adaptar-te i atrevir-se a deixar correr la bici per la sorra. Tú ho vas fer a l'última trialera del día i sembla que la vas gaudir.
Arà bé, el que preocupa a la gent es saber si encara contiues vermell o ja has recuperat el to de pell habitual?
Amics ahir estaba cansat i sorpres per el fet de que la caiguda no hagues tingut consequencies... i una merda . Avui estic tot dolorit i "solo quiero que morirme".
Per altra banda la "raja de la cara hem fa semblar d'allo mes interesant.
Pd. Si que es veitat que durant tota la sortida el record del amics sempre esta present, tots junts riem encara mes.
Era una broma!!!, pero así mantenemos la mente alerta.
Molt bo aixó de la "extraña pareja", per l'alçada el Paco Moran es el Josep i el Joan Pera es el Berni, es clar o també Walter Matthau el Josep i Jack Lemmon el Berni en la versió yankee o el duo sacapuntas...massa temps lliure.
Salva déjate la perilla, es el momento!
No Jose, que la herida la tengo en la mejilla y se me dejara ahi la barba pareceria Don Pantuflo!!
Salva, lo puse por que siempre dices que con perilla tienes cara de canalla, de hecho la perilla no se por que hace rasgos de canalla, y la raja en la cara y la perilla, pues eso...darías mas respeto que De Niro en el Cabo del miedo...
Publica un comentari a l'entrada