Diumenge 3 de Febrer. El Duque.

Aquesta semana em trobo amb els amics al mirador de la carretera, hi sóm quatre, el Bernat, Pepitu, l 'Albert i un servidor. Decidim d'anar fins can coll per remuntar la torre del guarda i baixar fins cerdanyola per la trialera del "bujero". Ens aproparem a can coll baixant per la trialera del Santi, remuntant les tres Maries i baixant la torrentera.

Enfilem doncs carretera amunt fins les aigües, rodem fins can Borni i comencem a pujar a bon ritme sota els crits de protesta del Albert, es coneix que la distància de castig del Jose, aquells vint metres, no li agraden gens. Ens recupera terreny en el descandillo, pero en l'ultim tram, passat la font, el Bernat acaba d'apretar un punt més i ens quedem sols fins adalt. Missatge al Salva, anem a can Olive, i continuem la marxa. Font groga i a buscar el pas de rei fins el forat del vent. Arribem a la baixada del Santi i ens trobem amb la pista, ja ens va passar l'ultima vegada i no ens hem enrecordat, ja no val la pena baixar per aquí, arà el morbo es pujar. Sort que encara queda l'ultim tram trialero per gaudir una miqueta. Baixo fort i porto el Bernat engantxat a darrera com sempre.

Penitencia! Arà a remuntar les tres maries que ens faran guanyar el pas a la torrentera. Començem a pujar i de cop el Bernat sembla que porti un motoret perquè accelera com si rés i ens deixa enrera, intento seguir-lo, pero en l'ultim tram acaba de collar-me els cargols amb una volta més i s'en va com si res amb una facilitat pasmosa...es el que tenen els King of Mountains!
Pista d'enllaç i la torrentera. Al inici calma, escolto protestas mentres bec aigüa del camelback, comença el pendent i apreto, el soroll del Bernat s'escolta aprop, la trialera està millor que les ultimes vegades que vaig passar, ja fa temps, o almenys aixi ho recordo. La traçada es clara i si pot correr molt, hi han un salts fàcils i divertits, tres. Al arribar en un dels descans que hi han al mig, abans d'encarar el tros del pas de l'arbre, sento un crit del Bernat i per fi el deixo enrera, mesos de sang i suor m'ha costat! El mountain bike hero per fi mostra una petita debilitat, és humà!!!
En l'ultim tram el que s'equivoca soc jo, em sorpren un canvi del camí sortint d'una paella on arà s'enllaça obligatoriament per el que abans era nomes una opció de tallar camí. Després un ultim salt enllaçat amb el wallride del final i la sortida, fantàstic.
A tot això s'ha fet tard, gairabé les onze, i decidim anar a esmorzar i després ja farem el "bujero". El Berni i jo fem l'enllaç fins can Olive per dins el corriolet, la resta per la carretera.
Arribem a esmorzar a can Olive i ens trovem amb la agradable i enorme sorpresa de que el Jose hi es present, amb la seva prestancia i elegancia de duque i ofereint-nos aquell encissador sonriure. Ja fa un més que va passar pel taller mecànic i fa progresos de campeon, més aviat del que pensa ens tornarà a possar aquells vint metres de castig a les pujades. Esmorzem tots plegats, els sis. Arà feià temps que no coincidiem. L'esmorzar s'allarga i al sortir l'Albert no ho veu clar, s'acull al aixopluc que li ofereix el Salva i tornarà amb el cotxe...el Pepitu amb aquell punt de dignitat diu que torna amb la bici, però per la carretera directe. Així doncs, em torno a quedar sol amb "los mejores", ja vaig patir de valent el divendres i arà sembla que tornem-hi. Apa doncs, cap adalt la torre forestal i baixada per la trialera clàssica, deixarem el "bujero" per un altre dia que no sigui tant tard. Baixem fortets la trialera, tot i que no val a badar. Sortim a la pista i al arribar al bosquet agafem el "cañon del colorado", atacant-lo, amb il.lusió, ens llancem pel rampage, salt, peralte, enllaçada de curves aperaltades i de sortida dos salts enllaçats, GUAU!
Sortim a la pista que porta a can Cata i fem la tornada clàssica, a ritmo de los mejores, fins arribar als dubies, allà pujem al Juaco per la torre de la llum, aquí no puc seguir el ritme endialblat del Berni. Tornem al pas de rei, pujadeta asquerosa enmig i pista de sempre, in crescendo, fins la font groga. Baixem can Borni i agafem la trialera de les escales per rematar la baixada a les aigües, rodem i "esses" per acabar de sortir a la ciutat. Al final ha sortit una sortida completeta i llarga, 37 km em surten a mí, a una mitjana de dotze.