Diumenge 10 de Febrer.

M'aixeco sense gaire ganes de bici, deu ser que encara em dura la sobredosis del dijous, ja ja ja. Tot i això arribo a temps a la cita, aparco i començo a pujar mooolt tranquil la carretera. Fa fred, i no tinc bones sensacions. Arribo a les aigües i encara no hi es el grup, aixi que com que no hi ha sol i fa fred giro cua i baixo a buscar-los. De seguida, al mig kilòmetre, em trobo pujant tranquilament al Bernat i el Pepitu, el Albert els segueix patint uns metres enrera, el Salva ha fet servir el vell truc d'adormir-se i puja amb ferrocarils/funicular.

Ens trobem tots plegats doncs a la plaça de Vallvidrera. El Salva té una ruta, vol anar a ca la Carme i vol anar per les trialeres que hi han a la banda dreta de les planes, les que baixen de la urbanització (carrer aigües de sant cugat) fins la via dels ferrocarils i la carretera. Tota aquesta part la faig al trum trum, tapadet dins el grup, tinc els peus i les mans glaçades i no vaig comode sobre la bici. La trialera te chicha, és pot fer tota bé, però no et permet gaire marge d'error. Vaig fent darrera del Bernat que obre molt bé camí atacant els obstacles i afrontant-los amb empenta i desició. Al arribar al ultima cruïlla, el Bernat es va a investigar un camí, per un moment penso en anar amb éll però la veu de la consciencia em repeteix "tu sitio está en el sollado, mindundi, no te quedo claro el jueves?" i finalment marxo amb  la resta del grup i acabem de baixar fins avall, remomtem la carretera xino xano i ens enfilem per la trialera clásica del baixador fins adalt vilajoana.

Fem un esmorzar llarg, el termometre marca 6,7 graus quan arribem, i no marxem fins que no marca 10,4 graus.

Sortim de vilajoana, trialera fins la carretera i remontada "shock" per la sagrada familia. Aquest tipus de remontada tenen tela, son dures, però com diu el Pepitu en un moment guanyes molta alçada i et plantes adalt. Tambè té el ventatge que anivella les diferències, em paraules del filòsof Salva "puestos a sufrir, nos jodemos todos...". Esmentar el gest "de los mejores", el Bernat va i en plena curva, quan s'encara el repechon més dur,  va i s'enfila per la trialera enlloc de per la pista (massa fàcil i avorrida per éll).

Una vegada tots adalt, enllaçem per la pista fins can castellvi i via okupes sortim a la carretera, on els containers. Baixem per la carretera uns metres fins arribar a la trialera que baixa a la sargantana, on agafem la variant nova que ens va ensenyar el Bernat. Aquesta variant es diu "el jabali" a l'Strava. Per fi aconseguim passar l'unic punt tècnic, un arbre caigut i creuat just en plena curva. Baixem fins la cruïlla i remontem per la trialera, arà repechon dur, arà tram de baixada, fins la pista de la cova, adalt de tot. L'Albert ja ha tingut prou i s'en va per la carretera, el Salva l'acompanya fins el merendero cremat. El pepitu, bernat i jo anem per la ladera fins trobar el Salva. Ja no fa aquell fred del matí i començo a trobar-me millor, així que marco un ritme "castigador", ja ja ja, en aquest tram.

Trobem al Salva a la placeta de vallvidrera i anem a buscar el turo d'en cors. El Bernat i jo baixem encigalats, agradant-nos, i de pas, espantant als pobres caminaires que trobem. Aigües i...el Pepitu que és un provocador insinua un can semenat, així que li agafo la paraule i quan arribem a la entrada l'encaro i em llenço. No et pots despistar però es deixa fer, clar que no pots parar fins 300 metros més avall, i al girar-me veig que tots han baixat, bravo.

Sortim a la ciutat i ens despedim, vaig al cotxe i em surtem 26 km. Un agradable passeig per recuperar. La semana que ve ja pujarem la cota si el collserola team ve a rodar pel maresme.