Aquest dimarts he quedat amb l'amic Bernat per sortir per collserola. Després de la sessió de corriols mataronenca avui hem rodat per la zona de Sant just, i cal dir que no li té rès a envejar, es podem fer una serie de enllaçadas corriolencas amunt i avall que també et deixen fi.
Hem pujat per Sant Joan de Deu, ladera completa amb variant de baixar fins l'hipica inclòsa. Una vegada a dalt de tot baixem per una trialera a buscar la penya del moro, corriol del fede (on el Bernat a disfrutat com un boig deixant correr la bicicleta sense aturar-se a traçar. Avui portava basculant i dono fé que l'ha aprofitat) remontada del repechon i a buscar la trialera del forn ibéric que baixa a la pista de la cova. Que maca està la trialera, però avui feià molta humitat i les pedres estavem mullades, així que al arribar a les pedres del mig m'he fet caqueta mentres veia com el Bernat pasava pel costat meu amb molta prestancia. Bravo!
Arrivem abaix i remomtem per la cova per anar a buscar la nova trialera, la del jabalí. Al arribar a dalt, tenim la bonica idea de baixar per la trialera de la sargantana fins la cruïlla i remontar per l'altra trialera fins la carretera. Fa temps que ho voliem provar, i podem confirmar que... es una autentica bajanada, es camina casi tot, una tonteria. Després jabalí avall fins la sargantana, remomtem per la pista els primers repechons fins arribar a la cruïlla de pistes i allà anem a buscar la trialera del misterio. Està arregladeta i li han posat peraltes, arà que té desnivell i la bici s'envala i costa de ficar a les curves. Sortim a la pista i enllacem amb la trialera de star wars (la vem fer fa poc, que ens vem trobar uns caminaires enmig del aflorament txungo de pedres). Com m'agrada aquesta trialera, curta però intensa. Aquesta vegada es el Bernat el que es fa la picha un liu en la traçada al arribar al aflorament bestia de pedres.
Arribem abaix, la salut, remontada pel bosquet i a sant Just. Són les once i en mitja hora tinc que estar a la feina per poder dutxar-me i fer un café, així que enlloc de remontar per la beca hem de anar directes per sant just fins l'hospital de sant joan i entrar a la ciutat pel parc cervantes.
Al final arribo bé a la feina, amb 35 km a una mitja de 12. El Bernat s'ha portat bé amb mí i a la tarda només he tingut "dolor bueno" a les cames, no em feia mal el cap ni estava destrossat.
2 comentaris:
Després de passar un bon temps amb la Cyclo 29, tornar a una doble de 140mm és especial, a Mataró ja ho he experimentat, però ahir amb l'Edu ho vaig fer a terreny conegut i amb les referencies que tinc de la Totxo.
La Cyclo baixa molt bé i amb ella he aconseguit un bon maridatge en els descensos...però quan agafes la doble i et tires muntanya avall...eiiii que fa aquest arbre tant a prop, eiiii aquesta curva arrivaba més tard no? I les pedres on són, i les arrels...
Això si, pujant amb la calma rollo freerider que s'ha de disfrutar baixant a "fondo". I si, tot i això, em vaig fer kakita en un punt de la Star Wars, molta bici i poc pilot!
Berni entens ara perque jo pujo amb la calma? Doncs per aixo, per gaudir de las baixades!! A Mataro vaig fer tot un "clinic de calma" Ja Ja Ja
Publica un comentari a l'entrada