Diumenge 4 de Novembre. Ciclisme a la Guipuzcuana

Aparco el cotxe a les 9 a la plaça Borras i començo a pedalar suament per la plaça esperant que apareixi la colla, als deu minuts sona el mobil, el Jose pregunta que on cony estic, ells ja son a les aigües esperant-me. Així que enfilo carretera amunt i trobo al grup a les aigües, ni m'aturo, ja que nomes veurem es posen en marxa mentre el Pepitu sentencia: hay ruta.
Sembla que el senyor Rovira ha pensat una volta per anar a parar a can Ribes, sota santa creu d'olerdola. Allà esmorzarem.

Pujant per la carretera sona el mobil, el Bernat, on som que puja a trobar-nos. Quedem a can Ribes, no està federat i no l'han deixat correr la cursa de ciclo-cros. Pujem per carretera fins vallvidrera, agafem la pista cap el merendero cremat amb variant can llavallol inclosa. El terreny està mullat, les pedres i arrels patinen molt i la terra té una capeta de fanget interessant, el cel està ruful i amenaça pluja. Avui és un dia de gaiers, de fer ciclisme com fan gairabé tot l'any al pais vasc.
Arrivem al merendero cremat i agafem la pista del pantà, de cop el Salva ens sorpren amb un bonic repte, enlloc de fer tota la pista fins can castellvi de dalt i els ocupes, pujarem directes a can pascual per la trialera de les pedres, on el fede feia valer la seva tècnica trialera. El terreny no sembla ser el més adient per la proposta però tot i aixi ens enfilem pista amunt en busca de la trialera. Els primers repechons ja es fan durs perque la roda patina i costa molt mantenir la traçada, torre de llum descans i començem amb la part trialera. El primer tram té una serie de esglaons graduals, cada cop més dificils de pasar, fins arribar a l'ultim que és molt gran. La traçada es clara per la dreta, pero s'ha d'encarar amb ganes i forçes els esglaons i avui el terreny no deixa marge al error. Com gairabé sempre arribo al penultim esglao i peu a terra, supero els dos ultims caminat i llavors a enfilar el repechon dur de pedra, només l'he pogut pujar dos cops, fallo a mig repechon, en rellisca la roda sobre una pedra. Per fí arrivem tots adalt, amb més o meys sort, i el Pepitu no està gaire content, reestrena "epic" amb liposucció però es pensava haver sortit millor parat de la trialera, paciencia.
Dels turons de can Pascual sortim a la carretera, i allà el Salva ens torna a sorprende amb un bucle interessant. Anem a buscar el cotxe abandonat pero trenquem cap a la dreta i baixem fins la torre de la llum on hi ha la trialera que baixa fins can Busquets, remomtem fins adalt per la trialera desde la torre de la llum per anar a buscar la carretera de molins. El corriol està mullat, i a més comença a ploure. Sort que el corriol és molt tupit i no ens mullem, els arbres paren la pluja i nosaltres escoltem el xiuxiueig de la pluja sobre els nostres caps mentre pedalem sota l'aixopluc dels arbres...mooolt maco i quequo tot plegat, moment "plastic".
Al arribar al final del sender ja no plou, de fet s'escola algun raig de sol entre els nùvols, remomtem amunt per anar a buscar la trialera del Bernat, que en fa de temps que no baixo per ella. Arrivem a la carretera i baixem per pista fins can Ribes, on trobem al Bernat rodan per fer temps amb la seva "grava", impresiona de veure una bicicleta amb geometria carretera per la muntanya. S'ha de ser molt gaier per això del ciclo-cross.

Esmorçem llaaargament mentres plou a fora, així doncs quan sortim a pedalar de nou ens trobem el terreny més fangos, i portem un paio amb rodetes primetes i sense frenos...huy huy huy. Anem per darrera de can Ribes a buscar la cimentera, i desde allà la pista que enllaça amb la vall de la salut i les diferents opcions de remuntar, sargantana, muro, cova, bosquet...triem aquesta ultima i baixem fins el bosquet i fem el camí de sempre fins sant Just. Mencionar que al sortir del bosquet hi ha un petit tram de baixada amb esglaons de pedra, el terreny està mullat i rellisca, i el Bernat baixa el tram amb una bici de ciclo-cross, amb dos collons, si senyor. A sant Just l'Albert ens abandona que ja es tard, la resta de la colla remomtem per la font de la Beca fins el tenis i allà agafem les aigües. El Pepitu baixa per el mortirolo, el Bernat i un servidor per la carretera per anar a buscar els cotxes, i el Jose i el Salva roden una estona més per les aigües...sembla que se li ha quedat curta la sortida al senyor Rovira i vol fer més km, ja ja ja.

Així doncs, avui hem apres una mica més a muntar en mullat, tot i que estressa molt, hem vist com una ciclo-cross fa més del que sembla i hem rodat tots junts que feia temps que no coincidiem. Un bonic diumenge.