Dimarts 13...que mala sueeeerte!!!

Ja que el pasat diumenge no vaig sortir amb la colla aquest dimarts he sortit a fer una volteta per collserola. A les dues sortia de la feina aribau amunt fins la diagonal, tenía ganes de fer un clàssic de tota la vida: pujar pel mortirolo.

Em prenc amb calma la diagonal deixant que m'avançin els "bicings", ells van cap a la universitat, a mí m'esperen unes quantes pujades. Enfilo amb calma l'avinguda de pedralbes amunt i experimento una sensació de nostalgia, feia anys, molts anys que no pujava per aquí i a la ment em venen records com arà una vegada que un tal claudi, de la botiga bikeroute del Santi, ens va enredar al Berni i a mi per anar de Barcelona a Mataró...avui també acabaré a Mataró però arribare en cotxe. Arribo a la rotonda i agafo el carrer Pearson, primeres rampes, sort del descansillo del consulat, si fa de temps que no passava per aquí que arà el carrer es nomes de pujada i es pot aparcar en bateria, sense cap tipus de zona per cert, ni blava ni verda ni hostias, que la gent que viu per aquí arrivem justets a final de mes!!! Després del consulat la curva amb canvi de pendent, vaig recordant moments, molts, de nou un descansillo on de joves arribavem a ficar plat gran per pujar de sants a les aigües en 20 minuts, arà conservo que no les tinc totes de poder pujar-ho tot. Nou canvi de pendent i s'acava el broquil, carrer de la font del lleo, pinten bastos...
Els repechons de ciment s'em fam més fàcils del que esperava, després trepitjo sorra (arà ja conec aquest element!) i començo a remontar amb calma, platillo i antepenultim pinyo, fins la corva, allà em passen volant dos maquinetes amb rígides de Galvesport, es lo que tienen los mejores, s'enfilen davant meu pel tram pedregos i pam, peu a terra, es que vam com bojos!!! ja ja ja, el que passa es que les pedres rellisquem molt, el terreny es força humit i serà un día de corriols i trialeres complicadet. Aconsegueixo arrivar a les aigües sense possar peu a terra, això sí, esbufegant com um porc a 170 pulsacions!
A les aigües tiro cap a l'esquerra en busca de la pujada de sant Pere Martir, con dos... ja que fem nostalgia fem-ho bé i recordem una bonica empalmada de pujada, mortiolo-sant pere martir. Enfilo pujada amunt amb la calma d'anar solet sensa la pressió "de los mejores" allà davant, trobo a faltar companyia, els amics, i si no la foska, o com a miním la radio. Hi han dos tipus d'esportistes, els que corren o pedalejem en silenci recollits en els seus pensaments i l'entorn o bé els que vam amb auriculars i musiqueta o radio. Jo soc del ultim grup (el Berni per exemple es dels primers) i sense rés m'avorreixo i les cames em recordem més fàcilment el seu lamentable estat de forma...intento distreurem escrivim una crònica mental de la sortida, em queda força bé, però al arrivar a casa se m'ha oblidat la meitat i només quedem aquestes tristes lineas. Així doncs, entre caboires i amb la variant del corriolet arrivo adalt del repetidor, deu n'hi do el vent que bufa. What's up al Berni i cap abaix amb precaució pel fort vent. L'idea es anar a buscar el turo d'en cors, i enlloc d'anar per la pista vaig per la bonica variant laderenca de dins del bosc, està exigent i en un punt faig peu a terra, després d'enfilar un esglao de pedra no puc empalmar amb una arrel. Baixo el turo d'en cors, bé però amb certa precaució que el terreny no està de fiar. Aigües i a rodar que sempre fa patxoca, al sollado tenim la bucolica idea de que quan estas refatot i sense gaire forma rodar per les aigües va bé i et possa en forma...clar que rodar un cop al més no se jo si....

Xino xano arribo davant de les esses i m'enfilo per les arrels amunt, em sorprenc a mí mateix superant els primers obstacles técnics amb cops de runyons i sort de no relliscar, i al arribar a la arrel del mig, pam, peu a terra, després de nou senser fins adalt. Can Borni i anar a buscar la trialera de la guardia urbana. El primer tram de corriol just passar el pont es fantàstic, al començar la trialera i els primers afloraments de pedra la bici comença a lliscar de mala manera, així que baixo amb calma i precaució i al arrivar al desvio per anar a can Jane l'agafo. "Antaño" aquesta pisteta tenia grans regerots i pedres, hi havia una traçada, actualment l'Isidre ha passat amb el tractoret i es tot bastant facilet...però ha quedat una catifa de brossa i males herbes ideal per punxar. Arrivo a can Jane i enlloc d'anar a la dreta vaig a l'esquerra i baixo fins el rierol, es tardor i el terra es ple de fulles, tot plegat és molt maco i penjo una foto al grup de Whatsup (Salva, Pepitu, aquests reis a veure si us porten un Whatsup!!!!) mentres les fulles dels arbres em vam caiem a sobre. Explanada on passa la pista de Sant Medir a can Borrel i l'agafo cap amunt a buscar l'hermita. Després la pujada clàssica, al començar a pujar noto que la bici "flaneja" un pel de darrera, intento autoenganyar-me de que són les pedres mullades però no cola, la catifa de brossa de can Jane ha funcionat i he punxat a darrera, és una nova trampa de l'isidre per desfer-se dels ciclistes??? Amb el preu es suficient! ja ja ja.
Inflo una mica la roda a veure si aguant, ja que esta plena de fang i canviar es una guarrada. Pujo pel bon rotllo, de moment bé, al arrivar a la plaça de la merda comprovo i ha perdut una mica però puc continuar. Arà el que perd soc jo, em ve un atac de gana i noto com em quedo sensa forçes, veig unes cireretes d'Arboç i "me aberroncho sobre el rocaje". L' idea era acabar arrivant a la font groga, baixar per can Borni i trialera del descansillo, però amb la roda punxada agafo la pista de la gossera, inflo la roda per seguretat i baixo per la arrabassada fins la quiron on tinc el cotxe aparcat, arrivo a les cinc menys deu i la llum ja cau ràpidament, en vint minuts serà fosc. Estic content de la volteta, hauran sigut uns vint i pico km.