Pujada clásica per la carretera de Vallvidrera (Cada dia m'atabalen mes els cotxes), fins el desviament de la carretera de Molins, agafant-ho anem fins Vallvidrera per enllaçar amb la baixada per el Pantá de Vallvidrera (Ja hi ha una mica d'aigua) no hi ha molt de fang i en res arribem a la carretera de Les Planas, pista cap amunt i a Ca la Carme, poqueta gent (Un palliça-enteraillo excursionista que vol intimar amb l'Albert, al company el despatxa en una vinga, vinga, vinga..., peró de bon rotllo), bon esmorzar, arriba l'Edu i conversem largo y tendido (Que rar, no?), la Miren ens pilla, a Mataró feien una triathlo i en un missatge li diu al Edu que tindriem que está allá i no "aberronchaos" en las butifarres de la Carme.
L'Albert i jo, pujem per darrera de Vil.lajona, un altre clasic, per anar a buscar finalment la pista del cami del Totxo de baixada, creuem la carretera de Vallvidrera per anar a buscar la pista dels bombers, fin les arrels, carretera de les Aigües fins amunt i sender fins el Parc de Cervantes.
Sortida corteta i tranquila, peró agradable per que el sol, al final, va lluir plàcidament.
5 comentaris:
Senyors: Aquest proper diumenge farà dos mesos del meu pas pel quiròfan i inicio una segona etapa: tornaré a pedalar amb il.lusions renovades per aquesta Collserola que, junt amb vosaltres, tans bons moments m'ha regalat aquests darrers anys.
Retrobament amb els amics i la muntanya... encantat de la vida!... Ep! Si teniu plans per anar al Maresme... Endavant i tot fantàstic!: Per a mi, el fet de tornar a pedalar serà com un ritual d'agraïment i acollida per part de la mare natura i la meva elecció: Collserola, és com jugar a casa el primer partit de la temporada.
Una abraçada.
Jose, quina enveja hem veu fer el diumenge!!! Està clar que al collserola team hi ha desvandada quan plou, ja ja ja.
Pepitu, t'esperem amb ganes i il.lusió, el Bernat s'avorreix allà dalt tot sol i el Jose i jo prou feines tenim per seguir-lo, arà bé, tu tornas pletoric de gimnas, no???
Anirem a buscar la trialera de sol i aire a veure si la teva estimada mare natura està contenta? Es broma, je je je
Pepitu, ni Mataró ni osties! Toca Collserola i toca per tu! Una Collserolada com ha de ser!
Jo diumenge soc a la Garmin, ja miraré quan pugui cap a la muntanya per enrecordarme de vosaltres!!
Ja noto com patiré allà darrere... però vindré amb la bici ben cuidadeta i altes novetats perquè així tot dependrà de "moi" i no hauran excuses.
Jose, el diumenge a fer un bon paper, que Zurich ha de lluïr-se!
Publica un comentari a l'entrada