M'aixeco amb ganes de bici, aquesta semana no he sortit a entrenar, ni a passejar, ni estirar les cames, ni amb la foska...tinc mono de bici!
Arribo abans de les nou a la plaça Borras, aparco el cotxe i truco al Pepitu per saber on esta el grup, estic parlant amb éll i passa un grup de ciclistas...entre ells veig una cyclo, surto i faig un crit, el Bernat es gira però no pot parar perque el grup on va no estan per comedies. Esperem cronica de la sortida de los mejores!
Arriben el Pepitu, l'Albert i el Salva. Enfilem carretera amunt a un ritme "cansino" per tal d'embaucar al senyor Rovira i fer-li pujar amb nosaltres. Així doncs, arriben xino-xano a Vallvidrera, agafem pista direcció merendero cremat i amb variant can llavallol. El terreny està perfecte amb les darreres pluges, dur, compactat i sec. Agafem ladera fins la pujada adalt de la pujada de la cova, allà pista direcciò dreta per agafar els dos corriols que enllaçats ens condueixen a la penya del moro. L'esforç de la pujada ha valgut la pena, aquest corriols son fantàstics. remontem la penya del moro amb la típica caminada a les escales de fusta, si no fos per això seria perfecte. Després de recuperar l'alé al mirador toca baixar, m'agrada molt aquesta baixada, amb detalls tecnics, peraltes, pedres, canvis de rassant, projeccions, un ampli ventall de possibilitats per divertir-se.
Un plus de la baixada es que s'acaba al bosquet i això es al costa de la Salut i, per tant, de l'esmorçar. Personalment no es que m'encanti aquest bar per esmorçar, simplement correcte, hem falta el caliu de la Carme o de Can Jane, però està molt ben situat. Esmorçem amb la companyia d'un "madur interessant", el Jose, que s'atançat amb el cotxe a fer-la petar una estona. Arreglem el nom una estona i continuem amb la ruta. Al sortir del aixopluc del bar rebem un xoc termic a carrec del fort vent que bufa.
Sortim de la salut, agafem el corriolet que ens va ensenyar el Berni, pista "falso llano" amunt i variant de la font de la cova. Al inici, on la font, ens passa un senyor amb bici, canvio el ritme i l'atrapo, em poso a roda seva i deixem poc a poc el grup. En una de les corve l'home s'obre massa i el paso per l'interior, éll s'engantxa a la meva roda. Procuro mantenir el ritme, éll continua engantxat i arriben a la zona dels repechons, aquí apreto els dents i mantinc el ritme, les cames em fam mal i el paio encara es darrera meu, després del ultim repechon ja es veu el final, baixo dos pinyos i acabo de rebentar la patata perque no m'esprinti al final. Arrivo adalt esbufegant i fet pols, l'home em mira i diu "buena subida", jo contesto "si, pero me has sacado el hígado por la boca", éll riu i s'en va cap a la ladera, jo continuo baixant pulsacions quan arriba el Pepitu amb molta dignitat, comenta "us veia tota l'estona a 15 metres fins els repechons" al cap d'un moment arrivem el Salva i l'Albert xerrant tranquilament, tot i que es veu més tranquil al Albert, je je je. Fem dos grups, per carretera i per la ladera, i ens trobem al merendero cremat, pista fins vallvidrera on el Pepitu fa un homenatge al Jose pedalant deu metres per davant nostre. Anem al turo d'en cors i cap avall, el Salva es llença davant i al primer tram intento passar-lo, surto de la traçada i hem menjo varias arrels i crestes de pedras però l'hi guanyo la possició i entro a la trialera primer, baixem pim-pam i al arrivar a les aigües ens despedim, la colla va a rodar una estona més fins al final de les aigües i entrar pel parc cervantes. Jo vaig a buscar la carretera per anar al cotxe, però només desperdir-nos i començar a rodar noto la roda extranya, he puntxat. Paro a canviar i en la operaciò veig que he trencat un radi, la traçada dolenta per passar al Salva, allà he notat "un mal tanto" a la roda i vet aquí el resultat. Canvio i baixo amb precauciò fins el cotxe.
Un día tranquil de bicicleta, sense kilometrada, sense gaires pujades, però amb molta diversiò de corriols i amb la companyia de gairabé tot el grup. Arà fà temps que no ens trobem tots.
5 comentaris:
La retrobada amb els meus companys,amb la bici,i un temps magnific ha estat tot un plaer.
M'he trobat molt millor del que pensabe, tot i que al final ja anava mancat de froces.
Ha estat el meu primer cop fent el "Muslim Pass" per el costat cerrecte i m'ha semblat una trialera molt divertida.La tornarda per la font de la cova, guiat amb saviesa per el Pathfinder, i el Turo den Cors,tractant de seguir l'Edu, Edu no fa falta trencar radis per pasar-me, si ho demanes amb educacio i il-lusio jo ja m'aparto,han estat una bona pedra de toc per convencer-me de que aixo de la bici encara m'agrada i si es amb amics encara mes.
Ha estat una bona sortida i amb 35 km. el recorregut ha estat atractiu amb corriols, trialeres i pistes, tot ben escollit perquè la experiència fa treure profit de les coses bones.
L'esmorzar, on ja he après i he demanat una hamburguesa al plat perquè amb una vegada ja vaig tenir suficient, ha sigut dels de tota la vida i he disfrutat escoltant i xerrant de valent... amb temes seriosos i riallotes compartides!
La pujada per La Cova sempre et situa i he tingut bones sensacions... he donat tot el que tenia dins i el millor record que tinc es que físicament no he patit.
La aproximació al merendero cremat per la trialera directa i els corriols posteriors, sempre darrera del mestre Edu han estat uns moments màgics i segur de mi mateix amb la bici ben cuidadeta han ajudat a sentir-me "el rei del mambo"
Bé fins acabar al Turó d'en Cors, comiat amb l'Edu i tornada per Aigües, plaça Mireia, corriol i Parc de Cervantes amb entrada triomfal per la Diagonal amb la sensació que vaig pel bon camí... era la tornada al mountain bike amb el Collserola-Team que aquest estiu havia desitjat.
Bona setmana.
Ja ho veuen, ha fallat un que se n'ha anat enganyat a fer de líder d'una sortida que no havia organitzat, però he donat la cara en tot moment i algu potser algún dia en treurà alguna lliçó.
Edito el comentari per evitar confusions i afegeixo:
El que n'aprendrà alguna lliçó soc jo, que mai aprenc.
Va ser una sortida molt maca i divertida, a un ritme de locus pujant i baixant, liderant les baixades amb un subidón d'adrenalina sabent que duia darrera uns locus que pressionaven molt!
Publica un comentari a l'entrada