Aixi doncs quedem dissabte a les 7 a sants. Carreguem les bicis i sortim de la ciutat en busca d'aire pur. A les 9 i mitja arrivem a Ribes de Fresser, esmorçem en el bar de la carretera i agafem la collada de tosses en busca de Puigarda. En les primeres curves s'en comença a regirar l'estomac, noto molesties i tinc ganes de veure al senyor roca, conforme avançen les curves la cosa empitjora, finalment arrivem a Puigarda i parem en la primera benzinera que veiem, salto del cotxe i estuco amb una bonica diarrea el bany. Ja m'he tret un pes de sobre. No content amb això i sempre dispossat a donar espectacle en quan arrivem adalt de puigarda i aparquem el cotxe al costat del llac, salto del cotxe i vomito al costat d'un arbre, arà sí que sembla que m'he quedat bé. Donant-ho tot per la causa, entre adalt i abaix m'he tret un kilo de pes del cos, ja ja ja. El Bernat hem mira al.lucinat, descanso una estona i emprenem la marxa.
Sortim de Puigerda per un idilic camí, el dels enamorats, un passeig pla entre arbres amb un rierol d'aigua, després agafem una pista planera que ens porta fins Llivia. Aquestes primeres pedalades em serveixem per veure el meu estat, hem trobo millor però també estic debil i sense gaire forçes a les cames, la ruta es llaaarga i cal conservar les minses forçes que tinc. Es per tot això que pedalejo amb molta calma, precaució i un punt d'acolloniment. Arrivem a Llivia i enfilem entre "sencilles" casetes fins un camí que porta a la pedrera, allà comença a pujar suaument, tot i que a mí em sembla un "puertaco". Pujem i arrivem a Targassone, un poble d'aquests idilics de alta muntanya, allà continuem pujant per una pista que a voltes es troba asfaltada, com el grassolet al pedraforca, i ja us podeu imaginar el pendent per tal de que l'asfaltim. Després de uns repechons asfaltats arriva un que no ho esta però que té també un fort pendent, no puc més i peu a terra. Camino el repechon i continuo pedalant cap amunt, adalt de tot m'espera el Bernat que esta euforic i exsultant de forma, éll naturalment ha pogut pujar-ho tot. El paisatge és molt maco, especatular, tot té la típica magnitut de l'alta montanya; les valls, les pujades, l'aire pur, els boscos, els rocs...
Després de pujar molt, uns 12/14 km, la pista s'acava, textualment així, s'acava. Estem a 2000 metres i per continuar hem d'agafar un petit cami de pastors i remontar per un prat fins un altre pista ben marcada, la ruta de btt nº37. Estem aprop de font romeu i allà hi ha un centre de btt i rutes marcades. La remontada pel prat es dura pel terreny més que l'inclinació, es tipus Abodi. El Bernat es trova un conegut/saludat allà enmig del no rés, resulta que té una caseta a Targassone i aquesta es la seva zona de sortir. Arrivem a la pista 37, rodejem la penya del moro, si, es diu així, i anem a buscar el pla de la calma, sí, tambè es diu així. El camí fins el pla de la calma (que es troba adalt de tot de l'estació d'esqui de font romeu, arriva un telecadira) es dur, repechons ple de rocs en el que costa de mantenir la traçada, en l'ultim repechon tinc que tornar a caminar, uf. Arrivem adalt, descansem una estoneta i decidim que fer. La ruta original del Bernat baixava fins un llac, a l'altre costat de la vall de font romeu, però si baixem després s'ha de remontar de nou fins adalt i ja és tard, les dos passades, i les meves forçes son nul.les. Així doncs decidim continuar per la ruta 37 que baixa fins font romeu. Comença per la clàsica pista d'esqui, però al arrivar a l'alçada del bosc es fica entre els arbres i es pot veure com està acondicionada com a bike park, amb salts i peraltes, toma sorpresa. La baixada es divertida, tot i que tinc les forces més que justetes i no tinc els reflexos ràpids em diverteixo molt. La baixada es torna pista de nou i ens condueix cap a Pyrenees 2000, allà ens tormen ajuntar amb la ruta del GPS. La ruta arà fa una volta per anar a buscar un altre llac, nosaltres no, les meves forçes son les justes per pedalar en modus supervivencia carretera fins Puigerda, el Bernat pateix per mi i per l'hora, que no s'ens fagi fosc, amb la tonteria ja sòn dos quarts de quatre. Així doncs agafem la carretera i remontem uns metres fins font romeu, allà agafem la carretera direcció odelo-Sagallousse-Bourg Madame. Sort que la carretera tot i planejar té una forta tendencia anar baixant poc a poc, perque estava escurant les ultimes energies de la reserva, i perquè feià un vent de cara que en les baixades et deixava frenat si no donaves pedals.
Arrivem a Puigarda i queda l'ultima broma del día, estem abaix del poble i el cotxe es adalt en el llac...Després de agonitzar en l'ultim "puertaco" fins el cotxe per fi arrivem. Estic content, el Bernat em diu: 61 km, deu n'hi do, no creia que els aguantes, i hem pujat fins a 2200 i pico metres, no està malament.
Recollim els bartulos i després de veure el dificil que resulta menjar un entrepa a Puigerda baixem fins Guardiola de Bergueda, on trobem els bars oberts i amb ganes de treballar. Menjem i cap a casa. El Bernat ja penjarà alguna foto de les seves, jo només possare la del entrepà perque es digne de veure el tamany, cal dir-li a la Carme perquè prengui nota!!!
L'ampolla d'aigua es de litro i mig, i l'entrepa és més llarg!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
2 comentaris:
M'alegro de la vostra iniciativa sabatina per l'alta muntanya amb quilometratge de nivell.
Jo avui diumenge m'he presentat al punt de trobada i no ha aparegut ningú. Sense dubtar-ho amunt per anar millorant les meves condicions físiques: he fet 49 qm. amb dos Aïgues completes a plat gran i recreant-me amb una ruta per Collserola intentant no repetir cap tram dels que vaig fer el cap de setmana passat i amb esmorçar curtet, de supervivència, a una Cala Carme bastant concorreguda.
Un pas endavant. Bona setmana.
Noi Noi normalment es "tralla" despres de fer l'esforç i no abans.
La ruta sembla "Hors Categorie", pero la recompensa del bocata be s'ho val. Amb aquest premi i al menys dues cervesas jo tambe m'hi veig amb cor Ja Ja Ja
Publica un comentari a l'entrada