Avui he sortit amb la bici i tenin en compte que ahir a la nit li deia al Duke que no comptes amb mi per sortir, que tenia molta son, eran les 2 de la nit, i estic mig de vacances,es pot dir que ha estat una sortida inesperada.Inesperada i rara.
Tot va començar a la platja de Montgat, esperan unas sardinas a un chiringuito. El Jose va rebre una comunicacio de l'Albert per sortir i deseguida es va apuntar, jo, com ja he explicat vaig dir que nones.
Pero aquest mati m'he despertat a les nou i despres de enviar un mail per saber on eran, he agafat la bici i he marxat cap als ferrocatas, que una cosa es tenir voluntat per sortir i un altre esta disposat a pujar pedalant.Feia una temperatura molt bona i al arribar a Pl. Catalunya, sorpresa.Estan cambiant les vies i el trajecte nomes arriba fins a Provença i despres autobus fins a Sarria on ja es pot agafar el tren.
Pujo pedalant fins Sarria i alli decideixo anar tirant.Tenia que trobar al compis a Vila Joana.No fent cas al dimoni que m'enpenyia a agafar el Funicular he anat fent a un ritme terible, si heu vist la pujada per el Tiro Pichon de la Volta, us podeu fer una ideia. Ja Ja Ja.
Arribo a Vallvidrera pensant que ells estarian no ja esmorçan sino fent el Vermut i m'acosto fins a la Budellera per fer la baixada de tota la vida.Ha estat molt divertida i solitaria.
Arribo a Vila Joana i trobo al Albert i a Jose,borratxos, esperan per esmorçar.Bon tiberi, rises i despres pujada per el Pantano, que esta tot sec i fastigos per la quantitat de pols a tot el cami.Aconseguixo pedalar'ho tot malgrat estar fet una merda i al arribar a dalt ,despres de Can LLevallol, tirem cap a Vallvidrera.Ells baixan per el Turo D'en Cors i jo per carretera, Aigues cap a Esplugues i baxada clasica cap a la Diagonal.Arribada a casa tot discutin sobre" lo divino i la humano"
Una sortida sença masa historia, pero per a mi una propina inesperada ja que no pensaba fer res.
Desitjo que s'acabi la calor els Diumenges i tots plegats tornem a rodar, per Collserola, el Maresme o per on sigui.
5 comentaris:
La proposta del Albert era de passejada i esmorçar, com diu el Salva, la nit anterior estabem junts sopán a un xiringuito, i de fet, vaig proposar-li al Albert les 9 del mati en lloc de las 8, bona idea tenin en compte que em dormía sobre las tres de la matinada. Encara sen passejada, sobre les 9,10 vem sortir de la Plaça de Espanya, vem pujar tot xerran per el cami habitual fins arrivar a Vallvidrera, Budellera, corriols d'aproximació a Vil.lajoana, i a les 10,20 ja estabem en front de dues cervessas, no vem parar fins arrivar el destí que ens habíem marcat. Quan va arrivar el Salva (En bici com un campeón!) ja portabem quasi be 3/4 d'hora entre que parlabem amb la Carme, el Julian, i vem vuidar las birras amb celeritat, día divertit sensa mes, per pendre de nou contacte amb la montanya. Com passejada realment va estar prou be.
Per la tarda, els pros de la Vuelta (Tots dopats, ja ho se, segurisim, yonkis de merda...)pujan a tota hostia per La Sardana, ¿Heu pujat en bici al castell per La Sardana?, jo si, varias vegades, i us aseguro que veurels pujar es com ciéncia ficció.
Ei Jose, jo estava sota la INEF fent fotos...
Volia anar a la Sardana pero entre valles, gent, i follón no vaig tenir temps d'arribar-hi...
Les fotos estan al facebook de Cyclo...
Vaig veure la repeticío després de la pujada al castell, collons, és inhumà com poden pujar tal rampa a aquella velocitat!
I no parlem ja de la velocitat que duien al pas per l'INEF, en el desvío del Serraima...de locos! De totes maneres, hi havia bon ambient a Montjuich...
Es espectacular la velocitat amb la que van entrar a Barcelona, i la facilitat per pujar els rampots del Castell, veién aquest espectacle, quan moltes vegadas parlo d' anar a veure com pujan un port mitic del Tour, crec que només per el instant en el que veus com puja desde el primer fins al mateix pelotón ja te que valdra la pena.
Permetem que recomani a la penya la lectura del post de la Mónica a la web Cyclo bicycle, es excel.lent en la seva composició i traslada sentiments i emocions de forma contundent, encara que ja he fet un comentari, vull felicitar-la a través teu.
Jose, felicitacions transmeses! Gràcies!! I salutacions afectuoses!
Publica un comentari a l'entrada