Dissabte 25 d'Agost. El Rasillo de Cameros.

Hola nens i nenes del cap dret, ja torno a ser per aquestes contrades. El passat dissabte vaig tenir una sortideta curiosa si més no, aquí us deixo la crònica.

Estem en una casa rural al poble de Rasillo de Cameros, a la Rioja, entre Logronyo i Burgos, una zona molt maca i muntanyosa amb bona pinta per la practica del btt. A la colla de la Miren hi han dos nois que fan btt, els vaig proposar de portar les bicis per poder fer algun passeig per la zona. De camí cap a la casa la Miren va trobar forçes rutes per la zona, de 14, 20, 30, 50, 60 km de tots tipus vaja.

Sortim al matí a fer una primera incursiò per la zona per tal de reconeixer el terreny i veure les possibilitats. Anem els dos companys, un nen de 7 anys i jo, començem a pedalar per el poble pujant cap a dalt per trepitjar la montanya i veure que tal, el primer carrer s'enfila força i el nen comença a patir, una bici dels adults no canvia, el cable està fluix. Arrivem a dalt del poble i trobem una pista que puja, baixa un cotxe i preguntem, 10km de pujada, massa per el nen i busquem una alternativa. El poble es atravessat per un GR93 i l'agafem direcció Nieva de Cameros, un corriol maco i divertit, fàcil on tots disfrutem, al final del corriol puntxada multiple, un dels companys es clava quatre punxes, dos davant i dos darrera, així que ja tenim festival de partxes, l'altre company cansat de que la bici no canvii decideix toquetejar i acaba treien el tope del cable i desfilant-lo, no te remei i tinc que trucar al cap de taller en plan emergencia perque el pobre pugui tornar a la casa. Fixem el canvi en un pinyo mitja i sortim a la carretera local que porta cap el poble, una pujada de 3km que deixa al nen valdat. Total, 10 km en dos hores, més temps de mecànica que de pedalar, i jo que patia per la superV que està velleta i resulta que era la bici més "moderna".

Fins aquí una ridicula jornada ciclista i una divertida jornada d'aventures i descobriments...peró els aconteixements no haviem acabat i encara faltavem moltes sorpreses per acabar el dia.

Quan vem arrivar a la casa ens vem dutxar, prepara una arroç i dinar com a senyors amb tota la gent. Després del cafe i quan estava agafant el son estirat al sol ve un dels nois i em proposa de tornar a sortir, l'altre s'apunta perque mentre feiem la paella ha pogut arreglar el canvi. Hosties, aquesta gent vol guerra! En canvio de roba i tornem a sortir...
Tornem a enfilar el poble amunt i aquesta vegada com que no portem al nen agafem la pista que puja 10 km, con dos coj.... Al matí haviem fet un tanteig de les forces i em vaig equivocar i confiar a la tarda, error. El noi del canvi al matí anava pendent del canvi, a més, es un diesel d'aquells que no tels acaves mai. L'altre noi ja s'el veia més fort al matí, però anava pendent del seu fill i no vaig poder mesurar ven bé les seves forçes, que eren moltes (de fet era el més fort del tres). Total, que me dieron pal pelo.

Al inici de la pujada vaig voler aguantar el ritme de cabeza, el noi del canvi es cuidava del sollado i anavem tantejat les forçes als moltissims repechons, la pujada es de l'estil de l'Arrau, o de la Mola, d'aquelles llargues i repetitives que no s'acaben mai. Al poc de començar i com que estava forçant el ritme sense escalfar en vaig fer una estrevada a la cama i a cada pedalada sentia la tipica puntxada de dolor, però no podia parar ni tornar enrera, l'honor del collserola team estava en joc, ja ja ja. El que si vaig tenir que fer es baixar al sollado, cosa que va a aprofitar el noi del canvi per marxar cap adalt i deixar-me aquells 10 metres enrera que tant l'hi agraden i domina el Jose, amb el gantxo, suant la paella que m'acavava de fotre una horeta abans.  Al final de la pujada arrivem a una antena, les vistes deuen ser maques, però hi ha boira i no es veu una merda. Aquí discutim que fer, si tornar cap a la casa per el mateix lloc o intentar rodejar la montanya següent a la de la antena i tornar per un altre lloc. Decidim la segona opció i baixem per una pista predegosa estil Begues, una merda, vaig l'ultim amb els meus pneumatics cicloturístics d'Islandia i la meva antiquada suspensio de 6cm! Al acavar de baixar remontada amb tobogans, com fer les crestes del Abodi, fins que arrivem a un cim i divisem una carretera al fons i una pista en direcció el poble. Baixem i arrivem a una tanca de vaques, i de cop el camí es perd i ni rastre de la pista ni de la carretera, acavem perduts enmig del "monte" com diuen allà. Baixem camp a través fins divisar una granja i un cami de pastoreig que sembla que va cap a la granja, estem salvats, ja en veis fent nit sota un arbre. A la granja trobem una pista i finalment arrivem de nou al poble i a la casa. Aquesta vegada 21 km en tres horetes, això ja està millor.