Aquest diumenge la colla està de vacançes i jo no disposso de cotxe per baixar a collserola, per tant, el Bernat puja a fer uns corriols per Mataró.
Quedem a dos quarts de nou, descarreguem i començem a pedalar cap a la benzinera, avui surto "con los mejores" i toca pujar al punt d'inici en bici, rés de cotxe. Començem obrim boca amb el bucle de la ladera que vem fer tots plegats fa dos setmanes, però aquesta vegada la versió extensa (la curta son 25m i la llarga 45m), les dos versions acaben avall de la riera, al costat de l'autopista on es poden olorar les males combustions automovilístiques. Una vegada en la riera el mateix camí que amb la colla fins sant carles, començem passant per sota el tunel i pujem per el corriol quequo, continuem per la trialereta que comença amb aquella doble ese empinada, sortida a la pista sorrenca on algu no ha pogut girar amb la sorra, (sembla que a la colla només el Salva se li donen bé les corves amb "zorres", ja ja ja), corriolet de pujada artificial dels avis, la masia i lal pista de sant carles, amb el seu fantàstic corriolet d'entrada a la urbanització i la ràpidisima pisteta de baixada fins la pedrera.
El ritme fins sant carles ha estat alegre, no arribem a ser "pros" però deu n'hi do el ritmillo, el Bernat està fortissim, i evidenment sense parar ni a pixar fins sant Carles. Aixi doncs, decidim pujar per pista a buscar el dragon khan, es dur, avui cau el sol a plom, però com a mínim et permet pedalar a ritme i no necesitas la frescura i el cop de ronyo que requereix pujar per l'antic descens de llinars. Baixem el dragon khan, arà ja sabeu com es i no cal que m'adorni describin les seves maravelles, només que esta molt sorrenc i una mica d'aigua no li aniria gens malament. Arribem a Dosrius i esmorçem en el bar dels megatxupitos. La idea era remontar per el CITA i enllaçar amb els corriols de dalt fins mataró, però per un moment l'opció riera avall i banyet en la platja agafa força...clar que sortit amb els millors es el que té, el Bernat s'ençigala ràpidament i decidim tornar pels corriols. Sortim de dosrrius i anem a cercar la riera, però enlloc de agafar-la remomten per una pujada fins un corriol que va fent per el bosc, precios, després baixem fins la riera i allà decidim tornar a remontar per una pista que no coneixem però el gps diu que ens deixa als corriols, si, ens deixa, però pujant tieso! gairabé pitjor que el CITA. Aquí començo a fer figa i aquesta pujada em deixa tocat, el Bernat està esplendit, tot i que la calor infernal també el castiga i "le da lo suyo". Arribem adalt i enllaçem amb uns corriols, a voltes baixant amb el flow maresmeny, a voltes cabrons amb els repechons sorrencs, com deia el Pepitu: "aqui no regalen rés..." Si vols flow a les baixades te l'has de guanyar...suant com un porc suor, sang i llagrimes!!!
Acabem els bucles a la pista del matí, on surt la ladera, i l'hi faig una retallada de corriols al Bernat, sí, estic demanat l'hora, em bull el cap de la calor que fa, i les cames ja no em responen, estic baldat. Fem un ultim pim-pam per acabar baixant el ultim corriolet del dia i així acabar amb bon gust de boca. Aquesta tornada no es tant dura com la del CITA (que fa tots els corriols) però és bastant més dura que tornar per la riera, es una tornada gaier!
Al final 37 km, semblem pocs, però les cames no podem més, el recorregut es pujar o baixar, rés de passejar per idiliques pistes. Es com sortir per la banda de Sant Just, pocs km però durs.
Al
7 comentaris:
Gràcies Edu perquè amb la teva explicació i els Cross-Country de Mountain Bike als Olympic Games he tingut la meva dosi de btt virtual des del sofà de casa meva.
Gran carrera en un circuit una mica cabró... interesant la repetició de la carrera a la web de TV1 (On jo l'he vist) i sensa veu, em sembla sensacional.
.Jo he patit la visió dels descensos de Vallnord, i dic he patit, per que em feian molta enveja malgrat el meu nivell per sota de only ladies...parlán d'only ladies..., molt bona crónica del diumenge amb los mejores...ja.ja,ja,:-)
Cosetes de la carrera olimpica:
1) El circuit cabro era mes facil, y als entrenos els propis raiders van dir que era massa rapid y facil, que el fecim mes dur
2)Quina mitjana que fan aquesta gent, el doble que nosaltres, impresionant
3)Com sempre el MTB no existeix a la tele, a la 1 ritmica i a teledeporte handbol. Deu ser que no sabien que l'hermida podia fer podi, si no amb aixo de l'orgullo patrio-nacional ho haguessin donat per la 1
4) Heu vist com feien el circuit amb rigides i de 29. Es confirma que les dobles no son sempre la millor opcio, ni que sigui de rally. Els GAIERS van amb rigida!
Necesito una per Mataro!!!
Edu bona cronica que hem fa enrecordar dels corriols maresmenyos.
Per cert jo he vist el mtb per la 2 a les 14.30 i las rigidas seran molt bones pero el guanyador portaba una doble, aixo si amb rodes de 29.Ergo, si poso rodes de 29 a la meva biciii!!! Sere un Campio.
Com diu el Salva ho feian a la 2, encara que jo com he arribar tart ho he vist a la web, amb tot, per flipar.
Una "burrada" de TV3 "la seva" que encara podeu veure avui, quan parlan del Hermida, surt ell un ratet ben curt, i al fer referéncia a que a Puigcerdá ho estaben seguin especialment, la cámara fa un "barrido"de la gent veien la cursa, i es detenen en un nen ¿El fill del Hermida?, no, ¿El seu nebot?, doncs no ho se, ¿Algún familiar?, tampoc ho se, peró ES QUE PORTA EL MAILLOT DEL BARÇA!!! ACABARAMOS, uf
Quin matí, quin matí!
L'Edu em va dur tota l'estona a cuchillo i fotent pals a cada rampa. No m'explicava res de les trampes del recorregut, no m'esperava als creuaments, em va fer menjar una hamburguesa incompleta, li faltava l'ou, i no em van servir copazo! en fi...no se que vau fer perque us tractés tant bé a Mataró.
A mi em va tractar com a un mindundi principiant! No hi ha dret!
Berni, tu ets de "Los mejores" i a esos ni agua!, per aixó sou "Los mejores" :-)
Publica un comentari a l'entrada