Al maig de 2010 vaig caure per el marge de La Ladera, malgrat que en aquell moment i els díes posteriors no em va semblar que el genoll em fes un dolor insoportable, de fet vaig seguir sortint amb certa normalitat, un temps després va començar a molestar-me, com sabeu, jo ho vaig atribuir a un mal gest pintán, arrosegán dolor i molestias temps i temps, fins que el genoll va començar a fer-me espetecs i em vaig espantar, la resta ja la coneixeu, primer al metge de capçalera, després el traumatòleg, radiografías i resonancias i al final el diagnostic; menisc intern trencat en la seva part inferior i fractura de tìbia, el metge va ser taxatiu, aixó no es trenca amb un mal gest. He recuperat per casualitat una foto del mateix dia de la caiguda (La vaig publicar al blog en aquellas dates), el cop a la cara interna no deixa lloc a dubtes, semblava evident, la veritat. Davant de qualsevol dubte respecte a una caiguda, es bo anar al metge com va fer el Pepito, per que si no, arrosegues molt de temps i de manera inútil molestias innecesarias.
1 comentari:
Ostres! Acabo d'entrar al blog amb el portàtil de la meva filla i només veia la foto del genoll amb l'hematoma... després, ràpid avall per veure qui signava la entrada... Mon Dieu! torna amunt a llegir la crònica... que bé, era un "vintage" de fa dos anys del Jose!
Escric això conscienciat de les paraules de l'Edu quan, amb to sarscàstic ha comentat abans d'iniciar la primera trialera seriosa del dia... jo vull anar darrera el Pepitu, que no vull perdre'm l'espectacle!
Collons! encara veig els taurons girant al meu alrededor... quina pudor!
JAJAJA
Publica un comentari a l'entrada