M'aixeco sense gaire energía, em quedaría gustos al llit, tot i això aconsegueixo sortir a les 8 de mataró i arribar a les 8 i mitja a la plaça borras. Com que vaig bé de temps aparco abaix i pujo xino xano la carretera fins les aigües, les sensacions son lentes, em falta energía, no tinc un dia inspirat avui, i no es falta de forma, ara en tinc una miqueta (encara en falta un abisme per arribar al Bernat però el sollado quedo atrás).
Pujem els companys a les 9, avui estem tots. Tot i que el cel esta mig tapat decidim que no ploura i "si plou, que?" així doncs, decidim anar a can Jane fent els corriols de sol i aire. Agafem la carretera cap amunt per guanyar temps, vallvidrera-camí del totxo-cochinillos per l'esquerra per anar a buscar can Cortes, baixar la carretera i agafar sol i aire. Continuo sense tenir bones sensacions, per això als corriols vaig darrera del Bernat o el Salva, el Pepitu "m'achucha" a darrera...i així anem fent fins que en una arrel sense gaire dificultat, en lloc tonto, el Pepitu prova de fer noves i originals traçades que li surten cares, concretament el dit gros com ja ha quedat documentat al blog per l'afectat de la carnisseria. No crec que aquesta nova traçada tingui molts seguidors. Arribem abaix a can Borrell preocupats per el dit sagnant del Pepitu, remomtem fins can Jane i allà el Bernat realitza uns primers auxilis excel.lents, el Pepitu es treu el susto amb l'esmorçar i unes birres. En això estem quan els nuvols amenaçadors del matí decideixen actuar i comença a ploure amb ganes. La cosa no afluixa gaire i no sembla que vulgi parar. Comprem bé de preu uns fantàstics chubasqueros d'ultima generació (que també han quedat documentats gràficament al blog) i marxem cap a Barcelona. Pujem directes per la baixada clàsica de sant Medir, plou i descartem la variant pedregosa del Jose, la clàsica ja llisca suficient per estar en tensió constant. Cal remarcar la voluntat del Pepitu, lesionat i magullat arriba tercer a la font Groga pujant sant Medir a bon ritme. En la font, hi ha un valent, el Berni, que decideix fer la variant de les arrels, plovent! no te gaire exit però queda reforçada la seva voluntat
Baixem fins les aigües, el tieso fins la ciutat i cap a casa a dutxar-se.
5 comentaris:
Crònica humida d'una sortida on les coses em van sortir malament. Gairebé sempre, quan he caigut la culpa ha estat meva: anava cansat, he traçat malament... el de sempre. En canvi crec que aquesta vegada l'afloració de pedres a la dreta al sortir del tallant a la trialera famosa va ser una crueldat de la natura.
Sempre he pensat que la millor teràpia es tornar al lloc de l'accident. Per això quan millori de les ferides vull tornar... que fins aquell moment m'ho estava passant molt bé!
No recordo amb exactitud però van sortir-me més de 33 Km.
Felicitats per la teva fortalessa mental, i quan estiguis recuperat com deia el filosof castanya "hay que callar las risas"
Avui a la tarda m'han confirmat el dia que m'operen l'hèrnia umbilical: ingreso dimarts 7 d'agost a les 14 hores.
La data (definitiva?) de la nocturna no és problema per mi.
Bona cronica Edu, pero t'ha faltat el mes important, el descubriment de un nou companys per les pujades; El amic Bastet o Batet o quelcom aixi, que entre la sang del Fletxa i el nuvol del cava a mi hem va afectar el cervell.Ja Ja Ja
Al Novembre festa Grossa.
Avui dijous una sortida sense cap importància, una distància curta, molt curta, un estirar les cames...
15 km de no rés...amb 800 metres de desnivell!!!´
Dos hores per la zona del castell de Burrac, a Argentona, ni un metro plà, tot amunt i avall, bastant vertical.
P.D: espero que esto sirva para Irati!
Publica un comentari a l'entrada