Pedalada a Collserola

Sembla ser que aquest diumenge 15 de Juliol havia una pedalada a collserola, i sembla ser que m'havien apuntat a la llarga, i jo sense saber-ho.
No dormo gaira bé el dissabte i m'aixeco lent, arribo justet tocades les nou a les aigües i ja trobo la colla esperant-me. Som el Jose, Salva, Bernat i un servidor. El Bernat proposa anar a can Janer per després baixar fins el grito i enllaçar uns corriols de cerdanyola. Ens sembla bé i pujem per carretera fins vallvidrera per guanyar temps, anem a buscar el camí del totxo, cochinillos per l'esquerra, carretera i corriol de la guardia urbana variant per sota el pont. Fins aquí fantàstic, però l'amic Rovira no té bones sensacions i no acaba de rodar fi. Després del primer tram de trialera el Salva baixa per la pista de la dreta directe a can janer, la resta decidim acabar de fer la trialera i remontar per la pista. La trialera està divertida, es pot fer tota però te punts concrets que no et pots despitar gaire, tinc la sensació de baixar bé, però porto al Bernat amb rígida engantxat a darrera, tinc que variar la traçada i buscar les pedres i reguerots per poder aprofitar el basculant, tot i així continua darrera al crit de: cabroooon!!!
Remontem fins el bar i retrobem al Salva, esmorçem i aquí es troba el desvio de la pedalada, la curta remonta per sant Medir placidament fins la font groga i barcelona, la llarga baixa a buscar els corriols de cerdanyola i té alguna pujada interessant fins la font groga. El Salva agafa la curta perque no té bones sensacions (recupera el bicing per anar a treballal que todo suma!), el Jose dubte però no vol deixar sol al Salva i l'acompanya, el Bernat vol fer els corriols, i a mí amb la tonteria de sortir "con los mejores" em posan de oompany de fatiges del Bernat i m'apunten a la versió llarga. Collons! Que a Mataró vaig en yate, però al sollado patint com un porc!
Així doncs, el Bernat i un  servidor baixem per la pista fins can Borrell, aquí agafem la pista de la dreta i després del petit repechon que hi ha agafem la pista que surt de l'esquerra, allà agafem una variant, una trialera, que torna a enllaçar amb la pista del pi d'en Xandri. La trialera comença bé, però es va empinant i es complica fins tenir que caminar els ultims metres fins una riera, remontem fins la pista i baixem fins el Pi, allà anem a buscar el grito, sí, es molt  maco, però que curt que es fà! Desprès del grito remontem a l'esquerra fins la caseta i allà enllaçem una serie de corriols a l'esquerra molt divertida i interessant, facils i de deixar correr la bici, sembla el maresme, ja ja ja.
Després de diversos corriols remontem per una que ens porta a la flor de Maig, baixem a la carretera i prenem la trialera que porta a la pista dels caçadors a tocar de can coll, difícil i caminen el tram de pedra, remontem i sortim abaix de la pista dels caçadors...aquí ens comportem com uns valents i decidim remontar per els caçadors enlloc de can cata, primer error. Segon error, sobreestimar les meves forçes i voler collar al Bernat que està fortisim i jo no tinc "eines" per apretar-li cap cargol. Tercer error, envalentonat sugerir una pujada epica, nomes al avast dels millors, o sigui, del Bernat, pujarem per la ex-trialera del Santi !!! chan chan  chan (possar mentalment musica de por).
Arribem a la trialera, fem l'entrada caminant perque es molt dificil i començem a pedalar, els primers metres tenen força desnivell i a més son tècnics, hi ha un reguerot i la traçada esta florida d'arrels i pedres. Em posso a 167 pulsacions! i sembla que m'hagui de morir, esbufego com mai però aconsegueixo seguir el Bernat...de moment, pasat el primer tram es suavitza una mica, continua pujant però suaument, les pulsacions en baixen a 155, nivell més habitual de treball. Despres d'una ziga-zaga, sortim a la pista de la casa, remomtem un repechon i tenim la petita zona de descans on l'ultim día vem trobar ciment al camí. Agafem la curva on havia el rierol i començem a pujar fort per encarar el rampage, vaig justet, veig com a cada pedalada el Bernat en guanya metros (amb la inercia de la 29 ya se sabe...) i patiré molt, veig com el Bernat supera el rampage i jo no, al mig no puc més i perdro el control de la bici, surto de la traçada i peu a terra, acabo el rampage caminant, recupero la freqüencia cardiaca i torno a provar de pedalar, faig un altre repechon i a la pròxima rampa en torna a passar el mateix, perdo la traçada i a terra, respirar, hidratació i tornar a pedalar, aconsegueixo fer amb molt patiment els dos ultims repechons i arribar a la pista principal i la carretera on en trobo al Bernat que ha pogut pujar-ho tot, ole tus...nen! Felicitats! Ja tens un tram per competir al Strava, ja ja ja.
Remuntem per la pista del forat del vent, la pujada m'ha deixat fos, el Bernat en sugereix fer el bucle dels ocellaires i no em veig amb cor, tinc que tirar de tècniques de sollado, esto es, sacar las tijera i empezar con los recortes, això sí, amb IL.LUSIÓ !!!
Rematem les cametes al trencall de la pista de la gosera amb la pujada del turó de la fot groga, si encara visques a Vallcarca hagues agafat la pista de la gossera i carretera avall, pujem i baixem fins la font, corriols d'arrels fent un Jose, envestint les arrels, carretera i can Borni avall fins les aigües, rodar fins al cotxe i cap a casa.
Aquesta segona part del día m'ha deixat "caneao", a ritme intersemanal, es lo que tiene salir con los mejores, i sense parar per rés. Els nois del poble sec sou una mica cabronets de deixar-me sol en mans del Bernat, que està intractable!