M'aixeco d'hora per veure "el encierro" (perillos, molta gent, diverses contusions però cap ferit greu) i en acabat marxo cap a collserola. Aparco a les aigües i baixo per la carretera a la recerca dels companys, els trobo al mirador de Sarria, el Bernat, Jose, Pepitu i Salva. Discutim ruta, nubols ergo Carme, no ploura, esquinita i consultem nocturna, no millor tornem al lloc dels fets Sol i Aire, que si que no...finalment decidim aplicar el seny i anar a la esquinita per informar-nos sobre les possibilitats de sopar en la nocturna. Pujarem per carretera fins el merendero cremat, trialera fins can Busquets, remontar fins el bar i esmorçar.
Pujem xino xano per la carretera fins a vallvidrera, en la carretera ens atrapa un membre del collserola team ausent durant mesos, el Josep del Palmer, que tant de sortir a entrenar amb el Berni està amb bona forma. Alguns valents fan la variant de font llavallol i altres la clàsica pista. Ens rejuntem al merendero cremat, continuem per la pista fins can castellvi, als tobogans i repechons de la pista observem l'estat dels bikers: Bernat i Palmer forts, Jose estupendu, Pepitu correoso i Salva conservant motor. Baixem cap a Can Balasc per la pista de la dreta del "turo de l'alzinar" (he rescatat del calaix un mapa de collserola on trobar tots els nom addients!!!), la pista que acostument a pujar desde les planes per sota el pont i que acaba en una rampa de ciment que avui el Salva ha descobert perque li costa tant. Baixem i remontem per anar a buscar la trialera que ens portarà a can Busquets. El camí està molt bé, baixo ràpid achuchat de prop per el mestre Bernat amb la seva cyclo que respon perfectament, el Pepitu controla bé els fantasmes de la caiguda pasada i també baixa ràpid. Arribem a can Busquets i agafem la pista que puja fins la carretera (vallpineda para los tiquismiquis) i el bar. Cal esmentar que a mitja pujada es hi ha un punt d'interés, un mirador desde el que s'observa una tradicional masia catalana del segle XVIII, gracies Pepitu per assenyalar l'esmentat punt.
Esmorçem a la Esquinita i concretem nocturna, dissabte 4 d'agost. Avui anaba de bolit la noia del bar i s'han quedat els esparrecs penjats, a veure si estan llestos pel día 4.
Sortim direcció caseta blava per anar a buscar la trialera que baixa a la rierada, fantàstica, el terreny està molt bé i es pot deixar correr la bici per sobre les crestes de pedra. No hi ha cap susto remarcable. Arribem abaix i al pont, creuem i començem a pujar per la pista de las eses. Pujo al 70% de pulsacions i el Jose i el Bernat m'achuchen amb facilitat, pujo al 80%, segueixen achuchan, pujo esbufegant al 90%, el Jose cedeix però el Bernat segueix mossegant fort, pujo al 100% i arribo petat al descansillo on s'uneix a la festa el Palmer que venia remontant fort, es posa davant amb el Berni. Després del descans surt la variant de trialera que porta a la carretera. El Pepitu, Palmer i Salva continuen per la pista fins la carretera, Els "pepets" marxaran ràpid fins barcelona, volen arribar d'hora a casa, el Salva ens trobarà adalt de la carretera. El Jose, Bernat i un servidor agafem la variant, pista de la font del ferro al revés i variant de pujada, el corriol tieso i pista que porta a la carretera, deu n'hi do com apreta la calor, el Bernat arriba achicharat adalt. A la carretera retrobem al Salva, agafem el camí enlloc de la carretera i pujem fins arribar als containers (meta volant per al intractable Salva!!!). Baixem per la carretera fins el merendero cremat i allà agafem font de can llavallol al revès, per fer un completo, per primera vegada consegueixo fer-la sensera, tros d'escales inclós. El Bernat estrena la font banyant-se per refrescar-se.
Desde aquí nomes ens queda un turo d'en cors per baixar a les aigües i a barcelona. El Bernat es llença ràpid cap abaix, en despisto un moment i ja en treu molts metres, intento apretar per reduir distàncies i tinc un ensurt en un revolt, en paso de frenada i perdo la roda de davant, afortunadament no faig un "pepitu" i no pateixo cap mal, només s'escapa irremedialblament el Bernat.
No ha estat malament el Diumenge, ha quedat una sortideta arregladeta amb una mica de tot.
2 comentaris:
Molt bé, Edu!.
Anem millorant la toponimia, malgrat que el primer bucle de corriol el fem a Can LLevallol: la primera A és una E.
En aquesta colla l'equip A està agafant un bon nivell i les sortides estiuenques varietat. Avui, malgrat les obligacions familiars i el fantasma de la caiguda he tornat a disfrutar de valent.
En Palmer està molt fort i és un pistero de primera. En canvi, a les baixades una mica complicades, l'esperit del botiguer assenyat domina per complet... evidenment això no és cap retret: cada biker disfruta amb el que li agrada i domina, només faltaria!.
Però cal tenir present que a la muntanya hi ha de tot...
Una bona setmana i que disfrutem amb Le Tour.
Sortida interesant per anar agafant forma.Ben cert es que he tingut que renunciar a fer la volta per sota de Can Portell perque tenia com objectiu fer la "Meta Volante" de los containers.JA JA JA.
Malgrat las formigues que "casi se me comen vivo" ha estat un dia de bones sensacions i de disfrute a les trialeras.
Per cert he notat a faltar aquells nervis a Can Balasc per culpa dels gossos. Clar com tots tenia-ho clar qui era la presa facil eh??
Publica un comentari a l'entrada